Del BrasiL al RavaL

Tan aviat es tingué notícia al Brasil de l’insòlit gest de Daniel Alves, que es menjà un plàtan llançat desde la grada en un partit de futbol entre el Barça i el Vilarreal, s’escamparen les mostres de suport i solidaritat amb el jugador blaugrana. Milers de persones s’uniren a les xarxes socials  i aconseguiren que el hashtag #somostodosmacacos, criat per Neymar – company d’equip d’Alves, aviat es convertís en trending topic a twitter. Al Facebook, principal xarxa social al Brasil, el temà fou massivament comentat. I Instagram també anava ple d’imatges de persones retratant-se menjant plàtans.

La campanha fou deflagrada per Neymar en el seu compte a Instagram. El jugador publicà un vídeo curt  i, de seguida, una fotografia menjant un plàtan al costat del seu fill. En pocs minuts, la foto ja comptava amb més de 100 mil adesions. El contingut del missatge de Neymar era:

(més…)

La 16ª Diada Internacional de la Catalunya Exterior, que enguany es celebra avui, 27 d’abril, està marcada, més que mai, pels anhels de centenars de milers de catalans que viuen a l’estranger i volen participar, democràticament, de la votació per a decidir el futur estatus polític del país.

El passat divendres, Roger Albinyana, Secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, de la Generalitat de Catalunya, publicà un vídeo en que adreçava un missatge institucional als catalans que viuen fora del país, agraïnt la tasca que fan en favor de la projecció internacional de Catalunya. Albinyana anuncià que el govern està preparant un Registre Voluntari de Catalans a l’Exterior  i encoratjà aquests catalans a participar activament en el procés “radicalment democràtic” que està en curs a Catalunya i a que s’inscriguin en el citat registre [quan aquest es dugui a terme, s’entén].

La Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), amb les vistes posades en la consulta del 9-N, també ha anunciat que “donarà tot el suport logístic i polític possible a fi que el Registre Voluntari de Catalans i Catalanes Residents a l’Exterior,que properament posarà en marxa el Govern català amb la finalitat de millorar la informació estadística sobre els catalans residents a l’exterior sigui un èxit i, si és el cas, donarà tot el suport a que aquest Registre pugui servir de cens electoral exterior en una eventual consulta convocada pel Govern català dins un marc legal propi”.
(més…)

3. SÃO JORGE*, UN SANT SINCRÈTIC AL BRASIL

 El culte a São Jorge al Brasil és una de les més arrelades herències portugueses, essent venerat desde els temps colonials. Constitueix un signe d’identitat en l’imaginari religiós d’aquell inmens país, no tan sols en la versió dominant, la catòlica, sino també en les seves adaptacions sincrètiques a les religions de matriu africana de la umbanda i del candomblé.

Ultrapassant els murs i altars dels temples estrictament religiosos, São Jorge es tornà al Brasil una icona de força i coratge. Per això, la identificació popular és notable i el trobem present per tot arreu. A les façanes de les cases, als nínxols i panteons domèstics, en els patis i jardins interiors – amb les seves plantes protectores (llances i espases de Sant Jordi). Però també es fa present entre ampolles de begudes, als bars carioques més festejats, així com en les cantines més senzilles (botecos). Se’ns apareix encara a la carroceria dels autobusos, en les medalles de plata, or o llautó, penjant de coll de rics i pobres. Sant Jordi al Brasil és un sant democràtic com n’hi ha pocs. Sí senyor!

(més…)

De com el bon sant en Jordi ajudà al nostre bon rei en Jaume a conquerir els regnes de Mallorca i de València dels sarraïns. I de com, de passada, cent anys després dongué un cop de mà als portuguesos per a refermar la seva independència dels castellans i lleonesos

2. EL MITE DE SANT JORDI A L’EDAT MITJANA

Per entendre com Sant Jordi arribà al Brasil, hem de resseguir el seu rastre a Portugal, provinent d’Anglaterra i repassar com els creuats a Terra Santa recuperaren el sant guerrer, se n’apropriaren del mite i el difongueren per tot l’occident.

Les nombroses creuades a Terra Santa promogueren un reencontre entre els antics imperis romans d’occident i d’orient. Els seus agents, els croats, vinguts d’arreu de la cristiandat, eren guerrers amb fortíssima motivació religiosa. Recorrent i protegint els camins dels pelegrins, els croats entraren en contacte amb el sepulcre de Sant Jordi a Lydda (avui Israel) i pogueren ser testimonis del fervor i admiració que el sant i el seu mite despertaven a Orient, fins i tot entre els musulmans, que l’anomenaven el cavaller verd.

(més…)

Patró de Barcelona, de Catalunya i de tants altres pobles i indrets del món, la importància de Sant Jordi a casa nostra és prou coneguda i es remunta a l’època medieval. Ambtot, l’origen polèmic d’aquest el trobem al segle III d.C., a l’imperi romà d’orient, i no es pas massa conegut. Tampoc coneixem tant bé la rellevància d’aquesta figura llegendària al nou món, concretament, al Brasil.

En aquest bloc, del BrasiL al RavaL, ens hem proposat recuperar, en tres capítols, aquesta perllongada travessa de Sant Jordi, al llarg dels segles i dels continents, amb l’objectiu de poder explicar la importància de São Jorge a la cultura popular brasilera.

(més…)

El blog “Del Brasil al Raval” acaba de descobrir, de primera mà, un topònim al Brasil força desconegut a casa nostra i relacionat amb Catalunya. I és que al turístic municipi de Bonito, a l’Estat de Pernambuco (Brasil), es pot trobar la petita capella de nossa Senhora de Monte Serrat. Construida al 1954 i d’arquitectura força senzilla, la capella es troba a dalt d’un premontori (monte do Araticum) des d’on es té una vista privilegiada de la vall del poble, amb postes de sol deslumbrants.

Es dona el cas que el Secretari de Turisme del govern de l’estat de Pernambuco, va anunciar, en visita al municipi, al desembre de l’any passat, que construirà un funicular que haurà de dur els vivitants desde el centre del poble fins al peu de la capella. Aquest fet, lògicament està revaloritzant l’interès per la capella, que als mitjans ja està sent anomenada “igreja de Montserrat”.

(més…)

Els catalans residents en països no comunitaris que vulguin votar a les properes Eleccions al Parlament Europeu, previstes per al maig, s’han de començar a espavilar – especialment els que vivim en altres continents –  doncs l’Estat Espanyol no ens ho posa gens fâcil, amb l’infame sistema del ‘voto rogado’.

Segons dades consultades per aquest blog al Cens Electoral de Residents Absents a l’Estranger (CERA), al febrer del 2014 hi havia 9.513 electors amb dret de vot inscrits en les quatre provincies catalanes i residents al Brasil. Fa un any i mig, quan van haver-hi les darreres eleccions autonòmiques, el nombre de catalans residents al Brasil amb dret a vot era de 8.802. Aquestes dades representen 711 electors a més, amb un creixement del 8,1%. Barcelona continua concentrant l’aclaparadora majoria dels electors catalans al Brasil: 8.400 (88,3%). A gran distància trobem Tarragona, amb 457 electors (4,8%), Girona, 339 electors (3,6%) i Lleida, 317 electors (3,3%).

(més…)

La Universitat de Barcelona (UB) promogué una conferència sobre Clarice Lispector, l’escriptora brasilera de més projecció internacional i autora de nombrosos llibres marcats per la inmmersió a les profunditats de l’ànima femenina.

La conferència fou impartida ahir per Aina Pérez Fontdevila (del Grup de Recerca Cos i Textualitat, da la UB), amb el nom “Clarice Lispector: el nom que els altres ens donen”. S’enmarcà dins del cicle de conferències que s’està duent a terme entre març i maig d’enguany, sota el nom: “No només Clarice Lispector“, coorganitzat per Estudis Gallecs i Portuguesos, el Centre Dona i Literatura i el Centro Cultural do Brasil em Barcelona.
(més…)

Aquest any 2014, en que el cop d’estat del 1964 fa 50 anys, el Brasil es prepara per a realitzar la seva setena elecció presidencial desde que els militars tornaren als quartels d’on mai devien d’haver sortit. Prevista per a l’octubre, la cursa presidencial enfrontarà, com a mínim, tres candidats amb un passat vinculat, d’una manera o altre, al règim militar.

(més…)

Ademés de 75 anys de l’inici del franquisme, avui també s’han acomplert 50 anys del cop d’estat que donà pas a la dictadura militar al Brasil. Entre el 31 de març i l’1 d’abril del 1964, tropes de l’exèrcit prengueren el control del país, enderrocant el govern democràtic del president João Goulart, amb el pressumpte suport de la CIA, i amb la justificativa d’antecipar-se a una pretesa confabulació colpista comunista.

Si bé als primers anys es pretenia que el nou règim fos transitori, al 1968 es convertí en una dictadura plena amb el “Ato Institucional nº5“, decret militar que donà plens poders a les forces de l’Estat per a la repressió més dura i que accentua els enfrontaments amb la guerrilla urbana i a la selva. Començaven els “anos de chumbo” (anys de plom, del 68 al 73), un dels períodes més sinistres de la història política del país, que deixà un regueró d’assassinats, desaparicions, presons, tortures, deportacions i exili d’opositors polítics i intel·lectuals.

(més…)