Del BrasiL al RavaL

Arran de l´estrena a TV3 de la minisérie sobre la lluita del Bisbe Casaldàliga al Brasil a favor dels camperols i els indígenes al Brasil, el blog de Vilaweb “Els papers de Santa Maria de Nassiu“ (País Valencià) s´ha tornat a fer ressò de la notícia que el bisbe Pere hauria declarat com a testimoni davant els investigadors que treballen per a la CNV (Comissió Nacional de la Veritat).

Segons el blog valencià, el bisbe de São Felix do Araguaia fou víctima del període dictatorial. “Va viure a la seua pell la persecució i la tortura, i fins i tot la mort, li van matar un estret col.laborador. Encara que ja té 85 anys i una delicada salut, ha volgut prestar declaració per ajudar a aclarir aquells temps de foscor en les terres dels indígenes del Brasil, als quals i a les quals fa ser un far de referència”.

Encara d´acord amb el blog, Pere Casaldàliga “va rebre els investigadors, i els va explicar el paper de l’Església durant la dictadura i el suport que va prestar als camperols i indígenes. Els moments més difícils per a ell foren entre el 1971 i el 1976, anys en què va patir diverses amenaces de mort. El seu testimoni va ser escoltat pels investigador de la CNV, Anivaldo Padilha Luci Buff, Jorge Atilio Iulianelli i Daniel Lerner”.

COMISSÃO NACIONAL DA VERDADE

Al 2012, el govern del Brasil designà un grup de juristes i professors per a integrar la denominada Comissão Nacional da Verdade (CNV). Aquesta comissió té per objectiu realitzar investigacions sobre diversos crims comesos per l’Estat brasiler entre els anys 1937 i 1985, període que abarca diversos règims polítics, amb interès especial pels crims comesos durant la dictadura militar del 1964 al 1985.

Les principals accions de la CNV es centren en la consulta a una série d’arxius mantinguts fins ara en sigil, així com cridar a deposar persones involucrades en aquests incidents d’abus de poder, sigui com a víctimes, testimonis, o perpetradors.

La CNV, però, no té poders per a realitzar processos criminals contra les persones que comprovadament varen cometre alguna mena de crim en nom de l’Estat. El principal obstacle es troba en la llei de l’Amnistia, publicada al 1979, en plena dictadura militar, que concedí perdó tant als militars com als militants d’esquerra. Segons algunes estimatives preliminars, la CNV haurà d’investigar entorn de mil crims comesos en aquesta època, entre presons, tortures i morts.

CASALDÀLIGA I LA DICTADURA MILITAR

“Pere Casaldàliga va ser un dels fundadors de la teologia de l’alliberament. El 1970 va ser nomenat bisbe de São Félix do Araguaia pel papa Pau VI. Al Brasil, juntament amb el bisbe Thomas Baldwin, va fundar el Consell Indígena (CIMI ) i la Comissió Pastoral de la Terra (CPT). Amenaçat i perseguit Els moments més difícils de Casaldàliga van ser entre el 1971 i el 1976 . Va patir diverses amenaces de mort. I el 1976 van assassinar el pare Juan Bosco Burnier, poc després de ser torturat al costat de Casaldàliga, quan estaven defensant dues dones camperoles a Ribeirão Cascalheira. Fins ara, el bisbe ha estat amenaçat pels que van envair terres dels indis Xavante (Marãiwatsédé). La dictadura el va intentar expulsar en 7 ocasions amb acusacions diverses. Arran de la seva tasca pastoral en defensa dels pobles indígenes i del dret a la terra dels indis, el bisbe va ser detingut sense motius, a casa seva i a l’església, i va ser colpejat i amenaçat de mort en diverses ocasions. La seva figura va ser el gran opositor a l’expansió de la frontera agrícola cap al nord fins als límits de l’Amazònia. Ell diu que la pitjor herència de la dictadura és el clima de por que encara plana sobre el poble d’Araguaia. De fet, encara l’any passat, Casaldàliga va rebre amenaces de mort enmig d’un clima de violència que va rebrotar per la sentència definitiva que respectava el retorn del poble Xavante de Marãiwatsédé”.