“per manca de suport econòmic”.
***
LLIBERTAT DE CULTE RELIGIÓS, UN DRET
Estem en un estat de dret, i a la nostra ciutat hi governa un alcalde que aparentment està a favor de l’estricte compliment de la legalitat. Dic aparentment perquè en el cas de la legalitat que garanteix la llibertat de culte religiós l’alcalde ha intentat saltar-se les normes com si fos un ciutadà incívic, ell que tant parla de perseguir l’incivisme…
Això de les religions i dels rituals de culte pot agradar més o menys, però el dret a practicar-los amb llibertat és un Dret Fonamental reconegut per les Nacions Unides en la Declaració dels Drets Humans, i recollit en diversa legislació: Article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans; Articles 18 i 27 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics; Article 14 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant; Article 9 de la Convenció Europea dels Drets Humans; Article 16 de la Constitució Espanyola; Article 42 de l’Estatut de Catalunya; Punt 3 del Pacte per a la Convivència i el Civisme de Badalona signat per tots els grups polítics municipals l’any 2007.
Actualment hi ha una normativa clara de com han de ser els locals per tal que siguin aptes per a les pràctiques religioses, i si compleixen els requisits, legalment no hi ha cap excusa per impedir-ho, sigui quina segui la religió o religions a què donin servei.
Gràcies a l’oposició, en el darrer Ple Municipal de l’any 2011, es va impedir que un dret fonamental emparat per una legislació de tant consens i vàlua fos vulnerat en una ciutat com Badalona. La moratòria que pretenia aprovar l’alcalde era un atac a la llibertat de culte que hauria privat d’aquest dret fonamental a molts ciutadans, i a entitats com l’associació Al-Furqan, que ha complert amb escreix tota la normativa vigent que li ha estat reclamada, i que a més, a través dels seus representants, està molt vinculada a moviments socials i cívics de la ciutat.
Badalona va estar a l’alçada aturant aquella moratòria, si bé és lamentable que el propi alcalde s’atrevís a plantejar-la. Encara que fos per escenificar, davant el seu electorat, una justificació, la seva postura de rebuig a un dret i a una legalitat és inadmisible, i no lliga amb el tarannà de fer bandera de la persecució de tots aquells que no compleixen les normes i els deures. I sobretot no va d’acord amb la idea de convivència entre creences i religions diverses: fins i tot algunes esglèsies catòliques ofereixen espais per a les oracions musulmanes, I és que les diferents religions, entre elles, tenen moltes més coses que les fan properes que no pas coses que les allunyen…
***
Els actes de comiat són molt més càlids i ens reconforten més quan es personalitzen amb unes paraules dels familiars i a mics. Aquí les que va llegir la Teresa, la meva germana, d’alguna manera en nom de tots els nebots:
Per a la tia
Avui ens acomiadem de la tia, la nostra tia Madrona, la Nunena d’en Frederic. Jovial, senzilla, xerraire, vital, amb les seves manies i la seva bondat. Una dona important. Important per tots i cada un dels que formem part de la seva familia. Filla, germana, cosina, cunyada, tia i tia-àvia,… la seva presència a la nostra vida ha estat constant, precisa, generosa.
Sense un bri de malicia, la porta de casa sempre oberta, sempre cuidant dels altres, la fe ben endins, la infància aprop, malgrat els anys. Ens ha estimat i l’hem estimat sense grans paraules, senzill el gest, amb tarannà auster heretat de generacions i amb absoluta veritat en el sentiment.
Acomiadem la Madrona, la nostra Madrona, la meva tia Madrona. Que mai no ens ha fallat. Presència constant en la nostra vida, de la infantesa a la maduresa. Més que una tia. Un dels puntals d’aquesta familia extensa, influència vital que ha marcat a petits i grans.
Generosa de cor, ha viscut i ha mort acompanyada d’un gran amor dels altres, fins el darrer alè. Familia, amics, veïns, tots l’hem gaudit i l’hem estimat. El seu record és part de tots nosaltres i no s’esborrarà fàcilment.
Avui acomiadem la Madrona, la nostra Madrona, una dona important, molt important.
(Teresa Sabater)
(Mariona Massip, reneboda)
Ingredients no tant diferents als que vivim ara, si ho pesnem bé. No oblidem que bona part de les retallades que patim a Catalunya són superiors a les que es practiquen a diferents parts de l’estat espanyol, i que el principal motiu d’aquestes retallades, més enllà de la crisi econòmica global, és l’espoli fiscal a què estem sotmesos i la falta de finançament: allò dels nostres impostos que marxen cap a Madrid i no tornen, allò de l’Espanya ens roba i tot el referent a les balances fiscals. D’altra banda, les duríssimes condicions de vida de bona part de la població, al llindar de la pobresa, agreujades per la crisi finançera on els culpables són els únics que no en paguen les conseqüèbcies, i la pèrdua de drets socials per al conjunt de la població són condicions de vida amb cert paral·lelisme, salvant totes les distàncies. I no estem en una dictadura, d’acord, no patim el franquisme, però… no oblidem que, per exemple, la única despesa que Rajoy no ha tocat ni tocarà és la Despesa Militar…
Tal com s’explica a Qui som #TMB51?
la força del consumidor és l’arma més potent i pacífica que tenim a l’abast, per això una ‘vaga de consum’. Les vagues de consum, els boicots a certs productes són realment eficaços. Però han de sumar molts seguidors. En som capaços? fem-ho!M’agrada veure incorporat el terme NINOU al calendari de tota la vida, breument modificat pel fill i successor d’Enric Gelpí l’ermità escultor de Samalús que fa més de quanta anys que feia el calendari i que morí el març de 2011.
Recuperar paraules pròpies ens ajuda en termes d’identificació i identitat. També fa més significativa la data i ajuda a parar atenció en aquesta forma especial de celebrar-se.
Nosaltres aquest any no hem tret el cap a l’aplec del cap de creus, però hem aplegat gent estimada al voltant d’una taula molt ben parada – i cuinada! – tot significant la data… comença un any nou, esperem que no sigui tan terrible com ens el pinten…