(segueix)
LLIBERTAT DE CULTE RELIGIÓS, UN DRET
Estem en un estat de dret, i a la nostra ciutat hi governa un alcalde que aparentment està a favor de l’estricte compliment de la legalitat. Dic aparentment perquè en el cas de la legalitat que garanteix la llibertat de culte religiós l’alcalde ha intentat saltar-se les normes com si fos un ciutadà incívic, ell que tant parla de perseguir l’incivisme...
Això de les religions i dels rituals de culte pot agradar més o menys, però el dret a practicar-los amb llibertat és un Dret Fonamental reconegut per les Nacions Unides en la Declaració dels Drets Humans, i recollit en diversa legislació: Article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans; Articles 18 i 27 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics; Article 14 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant; Article 9 de la Convenció Europea dels Drets Humans; Article 16 de la Constitució Espanyola; Article 42 de l’Estatut de Catalunya; Punt 3 del Pacte per a la Convivència i el Civisme de Badalona signat per tots els grups polítics municipals l’any 2007.
Actualment hi ha una normativa clara de com han de ser els locals per tal que siguin aptes per a les pràctiques religioses, i si compleixen els requisits, legalment no hi ha cap excusa per impedir-ho, sigui quina segui la religió o religions a què donin servei.
Gràcies a l’oposició, en el darrer Ple Municipal de l’any 2011, es va impedir que un dret fonamental emparat per una legislació de tant consens i vàlua fos vulnerat en una ciutat com Badalona. La moratòria que pretenia aprovar l’alcalde era un atac a la llibertat de culte que hauria privat d’aquest dret fonamental a molts ciutadans, i a entitats com l’associació Al-Furqan, que ha complert amb escreix tota la normativa vigent que li ha estat reclamada, i que a més, a través dels seus representants, està molt vinculada a moviments socials i cívics de la ciutat.
Badalona va estar a l’alçada aturant aquella moratòria, si bé és lamentable que el propi alcalde s'atrevís a plantejar-la. Encara que fos per escenificar, davant el seu electorat, una justificació, la seva postura de rebuig a un dret i a una legalitat és inadmisible, i no lliga amb el tarannà de fer bandera de la persecució de tots aquells que no compleixen les normes i els deures. I sobretot no va d’acord amb la idea de convivència entre creences i religions diverses: fins i tot algunes esglèsies catòliques ofereixen espais per a les oracions musulmanes, I és que les diferents religions, entre elles, tenen moltes més coses que les fan properes que no pas coses que les allunyen...
Actualment hi han diversos municipis catalans que han prohibit l'apertura de nous centres de culte no-catòlics romans. Entre altres: Salt (que l'assumpte està via judicial), Torroella de Montgri, etc. I la nova normativa de la Generalitat vol posar-hi encara més impediments. Normativa que sembla extreta dels decrets "liberitzadors" del tardo-franquisme. Per denunciar aquests fets, i reclamar una autèntica llei de llibertat religiosa, el passat 5 de novembre es fa fer una concentració d'evangèlics, protestants i altres denominacions cristianes a la plaça dels Països Catalans de la ciutat de Barcelona.
Molta gent es pensa que demanem que el municipi es faci càrreg de les despesses dels llocs de culte, i això no és així: Els llocs de culte no-catòlics són finançats exclusivament pels membres de la membresia o comunitat, mai per l'ajuntament o l'Estat. I si hi ha algú que, per ignorància o mala fe, escampa el contrari, dir-li que l'Església catòlica, apostòlica i romana reb mensualment un mínim de més de 13 milions d'euros per part de l'Estat espanyol. L'IBI no el pagen (com tampoc no el paguen les religions que estan reconegudes d'especial arraigo per l'Estat espanyol). Unes incongruències que comporta la inexistència de separació entre Esglesies/Organitzacions religioses i Estat.
Atentament, i gràcies per treure aquest tema que sembla com si voles ser amagat per diferents mitjans de comunicació.