Els elements naturals: l’aigua
La gota Tyjggg s’enfrontava, mig de broma, mig seriosament, amb la gota Hygjjj. Eren amigues des de fa centenars d’anys, quan les dos s’havien conegut en un riu ara sec d’algun poble perdut entre les comarques centrals. Sempre havien anat juntes; des del riu, amb l’evaporació i la consegüent pluja. Ara queien en un solar i es reien, una de l’altra, mentre discutien quina havia guanyat més terreny. La gota Tyjggg, per mil·límetres de mil·límetres de mil·límetres, havia vençut, però, un cop més, li estenia la mol·lècula d’hidrogen en senyal d’amistat perquè s’ajuntaren de nou. Després, les altres gotes van formar una bassa de dimensions considerables que van provocar els blasmes més malsonants dels conductors dels cinc cotxes que hi van passar. Les gotes, silenciosament, s’alegraven i s’abraçaven unes amb altres. La pluja les va ajudar a arribar al rierol més pròxim, un rierol que s’unia amb un riu gran que anava a parar al mar. Les gotes Tyjggg i Hygjjj es contaven acudits mentre viatjaven juntes, unides, com a germanes. També es feien la guitza l’una a l’altra, amb pessics ací, espentes allà; però s’ho passaven molt bé i en gaudien, de la travessia. L’última volta que les vaig poder veure va ser quan, enllà en l’horitzó, mentre ocupaven el seu país infinit, van brillar a mode d’acomiadament…
… Saps, Pepet? Què, iaio? De vegades, cal saber ser gotes d’aigua. Això què vol dir? Mira com s’allunyen, però saben que hi tornaran. Elles saben que el sol les absorbirà, que els núvols se les menjaran, però que acabaran queient i tornant a viure. Es coneix com al cicle de l’aigua. Sí, sí, iaio, alguna cosa d’eixes ens ha dit la mestra de Coneixement del Medi. Doncs el mateix cicle de l’aigua és aplicable a les persones: hem de saber fluir pels mars del cap, sense por, tranquil·lament i comprensible. I quan cregues que el sol t’absorbirà, no et preocupes, perquè els núvols et tornaran a crear. I tindràs novament tot l’oceà per a tu, per a continuar sent gota, per a continuar avançant. Tindràs tot el país als teus peus, sense cap frontera que et discrimine per portar més partícules d’un o de l’altre component, sense cap llei que et prohibisca expressar-te amb les teues amigues gotes. Ara bé, no pots creure’t Posidó, si no, despertaràs les fúries de la resta, que t’apartaran del grup i, potser, sí que t’acabes secant.
El nétet havia afirmat a gairebé tot que sí, encara que es va perdre a mitjan explicació i es va adormir. No obstant això, aquella nit ningú li llevaria el somriure infantil que se li havia dibuixat als llavis. Dormia i somiava plàcidament.