Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

Dues entrevistes i un comentari

La casualitat ha fet que avui es publiquen dues entrevistes sobre VilaWeb a Comunicació 21 i a El Punt respectivament. I també avui he vist un article del diari mexicà La Jornada on fan servir un comentari d’una conversa que vaig mantenir amb un periodista seu la setmana passada, que va visitar VilaWeb per a replegar informació de fons i de context sobre les eleccions. Ací queden els enllaços.

-Comunicació 21: Vicent Partal: “Twitter és l’única xarxa social que canviarà la manera de fer periodisme”
-Avui: “Vilaweb ensenya que el català és un gran negoci”
-La Jornada: El conservador Artur Mas y el socialista José Montilla se disputan el gobierno de Cataluña

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Estic content

De la part que em toca estic content. Aquest ha estat un cap de setmana llarg, molt llarg. He fet cinquanta anys aquest diumenge electoral (ja és mala sort) però dissabte ho vaig poder celebrar llargament amb la família. Vam sopar a casa i vam estar tots junts moltes hores. Un oasi de calma enmig d’aquests dies tan complicat, oasi que vaig gaudir del primer minut al darrer. En algun moment el cap se me n’anava a pensar com podia ser que ja tinguera cinquanta anys però no m’obsesionaré. Han passat ràpid, he estat molt feliç, he estimat molt i he fet moltes coses que m’agradaven. Què més puc demanar?

Sense poder-me aturar a pensar-ho, però, han arribat les eleccions i vull dir que avui estic orgullós del treball de VilaWeb. Crec que hem fet un diari magnífic, dels millors de la nostra història, ple de detalls i d’informació rigorosa. I ho hem fet amb precisió, seguint l’actualitat no només a la web sinó també al twitter i a un Facebook que ha tret fum com mai abans ho havia vist. (Per cert: encara no us heu fet seguidors de VilaWeb al Facebook i al Twitter?) I també amb elegància: la maqueta de l’América Sánchez avui lluïa a base de bé, amb els gràfics de l’Albert i el Jordi. Hi havia els vídeos, la gent repartida per les seus electorals, l’anàlisi, les tuitcròniques que s’ha inventat la Montse Serra amb la participació de Julià de Jodar, de Gemma Lienas, d’Artur Gayà, de Julià de Jodar, de Lloll Bertran…

En fi, que aquest diari d’avui, que és obra de la redacció sencera i fruit de quinze anys de definir amb precisió un model, supose que me’l puc imaginar com un regal, com el darrer dels regals d’avui (o hauria de dir ahir?). Ja que faig els cinquanta…

PD: per cert que he quedat colgat de tanta felicitació 2.0. Segurament no vos podré contestar a tots. Moltes gràcies i en vida vostra. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Simona Levi, directora convidada

Seguim amb el programa de directors convidats. Avui la direcció de VilaWeb ha quedat en mans de Simona Levi, una artista molt coneguda també per la seua implicació en temes de cultura lliure i molt particulament en la lluita contra la SGAE.

Aquest matí ha dirigit la reunió de direcció orientant el diari cap a temes de cultura lliure i regeneració democràtica. Una gran aportació dels directors convidats són els contactes que aporten i la visió particular dels fets. En el seu cas, per exemple, ens ha explicat la votació de dissabte a Islàndia per a crear una assemblea popular que canviarà la constitució i ens ha passat el contacte de Smári McCarthy, amb el qual el Martí Crespo ha parlat per telèfon.

També ha proposat que interroguem els partits sobre la seua posició final en el cas de la Llei Sinde, treball en el qual ella mateix s’ha implicat ajudant la Bel Zaballa en les trucades i en la redacció final del tema.

Com fem sempre que hi ha un director convidat els seus temes es mantindran demà en una placa especial de VilaWeb. 

Conspiracions vaticanes

Diumenge sopar amb Z. És un molt bon amic, de fa molts anys, periodista italià de llarga trajectòria, especialment relacionat amb el Vaticà. Inevitable parlar de la visita a Barcelona del Papa i a partir d’açò de la situació vaticana.

-La cosa està molt malament
-Què vols dir?
-Volen tirar-lo…
-Al papa??
-Sí. Hi ha molta tensió. Quan el van triar ho van fer sota l’impacte de l’avanç de l’Islam i buscaven un líder a la contra. Però pensaven que seria dòcil amb la cúria i resulta que no els fa ni cas. Estan farts d’ells i són molt poderosos.

Ja n’he sentit a parlar en altres ocasions en aquests termes. La primer vegada et xoca que es referisquen al conclave parlant d’eleccions. Però és evident que tot allò de l’esperit sant i la inspiració divina és espectacle cara a les masses. Dins els Vaticà, com en qualsevol país, hi ha ‘partits’ i eleccions. Particulars perquè trien un rei de per vida però eleccions al cap i a la fi.

Segueix Z.

-Tota la informació sobre els casos de pederàstia ix de dins. Estan assajant la mort civil.
-La mort civil?
-Abans als papes molestos se’ls matava. Ara han descobert que poden fer que la pressió de l’opinió pública internacional contra el papat siga tan intensa que acabe fent-lo fora. L’escàndol és molt gros i encara queda molta munició per disparar…

Ahir quan em van arribar les primeres notícies del nou llibre del papa no vaig poder evitar reprendre la conversa de diumenge. El mòbil sona.

-Ha reaccionat. Si són les opinions públiques les que acabaran decidint ell es posa a la banda de l’obertura i la conciliació amb el món laic. Escandalitza els conservadors però també els posa contra les cordes. Feia dècades que un papa no rebia tantes alabances en un sol dia. Sap el que fa i sap que la guerra serà dura…
 

Storify

Alguns de vosaltres m’heu preguntat com he fet l’apunt anterior aquest que es desplega i incorpora elements multimèdia. Ha estat la meua primera prova d’una nova pàgina que es diu Storify i que promet canviar la narrativa d’internet. És molt divertit i interessant treballar ‘pensant’ en multimèdia. No em va quedar bé del tot però crec que podem acabar dominant-ho això. Proveu-ho. Paga la pena.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Xavi Sarrià director de VilaWeb

Avui hem estrenat un nou projecte. Vinculat a la celebració dels quinze anys de VilaWeb en les pròximes setmanes hi haurà un dia, generalment els dijous, en el qual el director de VilaWeb no seré jo sinó una sèrie de directors convidats.

Avui acabem de començar amb Xavi Sarrià. Xavi ha arribat cap a les deu i ha fet la primera reunió del matí amb els redactors, repartint temes i proposant-ne de nous. Com és lògic ha incidit en temes de cultura però també en una manifestació d’estudiants que es fa avui al migdia a València i sobretot en fer una prèvia de la manifestació de demà que l’extrema dreta vol fer a Benimaclet, centrada però en la resistència veinal a la mateixa.

Al llarg del dia anirem veient el seu impacte sobre la portada, que espere que a última hora de la nit siga ben notable.

Per què fem això?

És una idea que no és massa estranya als mitjans anglosaxons, de fet ahir mateix The Independent tenia Elton John (ja és casualitat!) de director convidat. En el nostre cas i prou d’acord amb el que pensen ells hi ha dues raons clares. Per una banda portar persones a la redacció que ens interessen per temes diversos i fer entrar una mirada neta al diari, un panorama diferent al que oferim cada dia. D’alguna manera és fer un diari d’autor.

Crec que això pot resultar interessant per als lectors també. Els directors ens sorprendran a tots amb els temes que proposen, d’això n’estic segur. I per tant trencaran la rutina de lectura, aquesta certa previsibilitat que tots els diaris tenim de forma inevitable.

I finalment estic segur, i això ja ho he vist fa uns minuts, que la redacció també s’ho passarà bé. El director convidat els posa en tensió i els obliga a trencar esquemes i a treballar d’una manera diferent de la qual segur que aprendrem coses tots junts.

Com és lògic ell s’ha posat al despatx del director i jo sec en una taula de redactor, cosa que és un gran i enorme plaer per a mi…

(En la fotografia Xavi Sarrià dirigint la reunió de redacció)

Els vells ensenyen el més nou

El Washington Post ha fet aquest vídeo per a promocionar la nova aplicació per a l’iPad del diari. Està fet amb molta gràcia, molt ben filmat, i compta amb la participació estelar de dos dels grans de la casa, Woodward i Bradlee. Woodward fent-se el boig amb la seua màquina d’escriure vella i Bradlee, l’admirable director, manant i emprenyant-se amb el gran redactor perquè aquest no sap passar la pàgina de l’aparell. Una paròdia magnífica on no hi manca ni la brometa sobre Robert Redford…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El tio Pertegaz a l’article de dissabte

El meu article d’avui a l’Avui recorda un home que va ser molt especial per a nosaltres, a Bétera.

Foc al Clero

El tio Vicent Pertegaz, de Bétera, era mestre. I l’inici dels anys trenta el va pillar a El Forcall. El poble era un feu caciquil en aquella época i ell es va decidir, deia que per absència de cap més voluntari, a ser la veu del Front Popular. Així que es va presentar a les eleccions a alcalde i les va guanyar. Moltes dècades després, en les llargues tertúlies que els joves vam tindre la sort de compartir amb ell, encara recordava que havia guanyat perquè havia encertat amb l’eslògan. Va ser alcalde amb una rudimentària campanya, però amb un missatge genial on demanava ‘foc al clero i plantar vinya!’

 Entenem-ho en el context d’aquells anys. ‘Foc al clero’ era una expressió més que gràfica i més que comprensible per a reclamar que s’acabara el vell món que impedia, literalment, el progrés. I ‘plantar vinya’ era això que avui en diuen innovar. La vinya representava l’esperança de deixar enrere el passat i començar de nou, amb un futur que venia de cara i que seria, sens dubte, molt millor. Del que arribà després el tio Pertegaz no en tingué cap culpa. Però cal recordar encara avui que ell ho pagà amb un exili immensament llarg i fred que només acabaria després de la mort de Franco.

 No sé com, però veient els actes d’inici de campanya vaig pensar en ell. I vaig adonar-me’n que aquesta, també, és una campanya de foc al clero i plantar vinya.

 Ho és perquè hi arribem cansats i esgotats del funcionament de la nostra classe política, del nostre clero particular. Perquè hi arribem cansats de la ineficàcia del vell règim, cansats de l’escasa il·lusió que ens provoquen, cansats de les decepcions permanents. Però ho és també perquè aquesta vegada arribem sabent que el que cal és plantar vinya. Exactament això. Sabem que no podem perdre més temps amb les velles fórmules i que necessitem posar-nos de forma immediata a plantar una nova relació amb una Espanya que no té cap interés en escoltar-los i amb una Europa on podem realitzar l’anhel de federació amb els altres, amb tots ells i com a iguals. La transició s’ha acabat i no hi ha cap més raó per a seguir fent el que hem fet fins ara. Foc al clero.

Un candidat que no vol fer de candidat

Les primeres hores de campanya paren ja una sorpresa. Aquest matí el diari Avui ha obert la campanya amb una fotografia dels candidats que ja són parlamentaris, en la qual és absent José Montilla només. Després l’ACN anuncia un cicle de debats amb tots els candidats i no hi va José Montilla. El mateix li passa a l’Òmnium: van tots excepte Montilla. I ací a VilaWeb tenim aparaulades entrevistes amb tots els candidats, excepte amb José Montilla.

És simplement insòlit. En campanya un candidat rebutja l’oportunitat de fer de candidat i no en un lloc o un dia sinó de forma sistemàtica. No ho havia vist mai… 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Tornant a la normalitat

Després de les emocions fortes de la festa d’ahir a VilaWeb avui un dia de treball normal i una mica de descans a l’arribar a casa. Mire el futbol. M’he acostumat a veure’l per la tdt mentre escolte el mestre Puyal pel canal d’àudio paral·lel. Avui s’ha inventat una roda al món amb oients situats arreu, vist que això de jugar contra el Ceuta és un poc de fireta. I ara mateix un tal David, des d’Israel, diu que ell és més del Puyal que del Barça i me n’adone que jo també ho sóc una miqueta això. De fet avui és un dia curiós perquè puc estar amb el teclat, mirant el teclat vull dir, escoltant més que no mirant. Calla, que ara ix Messi… tanque que este fa cada cosa!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Un incunable, als quinze anys de VilaWeb

A darrere de la meua taula tinc emmarcat aquest paper. No saps mai perquè guardes les coses. Aquest el podia haver tirat però me’l vaig guardar i amb el pas dels anys ha guanyat un enorme valor sentimental per a mi.

Són les instruccions per a posar en els servidors de Demon, a Londres, la primera versió de VilaWeb. En aquell moment només hi havia Servicom a Barcelona que oferia un servidor per a penjar webs però el seu preu era prohibitiu. Un dels meus primers grans descobriments va ser entendre que no calia tenir el servidor al teu país. Demon, aleshores un dels incipients grans servidors mundials, tenia la seu a Londres i ens oferia un preu molt barat així que vam optar per ell.

Jo sabia fer la pàgina en html però no sabia com transmetre-la a Londres via FTP i Telnet, que per a mi eren coses raríssimes. Així que m’apuntava literalment tot el que havia de fer i ho seguia pas a pas sense entendre res del que estava fent. Amb els anys ja vaig saber que allò era UNIX i que dir gunzip volia dir que descomprimira l’arxiu. Aleshores però era tan ignorant que canviava la web sencera per canviar una paraula. No sabia que podia pujar arxius separats. Clar que mirat al revés vaig aprendre tantes i tantes coses…
 

Dinant amb Artur Mas

L’Artur Mas ens ha convidat avui a dinar a un grapat de blocaires, com ja havia fet en alguna ocasió anterior. Vist que té tots els punts per a ser el pròxim president de la Generalitat la veritat és que era una ocasió interessant d’escoltar-lo i prendre la temperatura del seu ànim.

I diria que vist el que ha dit està preocupat. Ho entenc. Arribar al govern ara no és cap ganga, en plena crisi i amb la caixa del govern a zero. Ha estat rotund i directe, seriós, sense espai per a la demagògia. Ell vol governar sobretot dedicant els dos primers anys a la recuperació econòmica, a l’educació i a la millora del dèficit fiscal amb Madrid. Aquestes són les seues prioritats i em sembla molt sensat que quan se li pregunta per altres temes diga que ja veurem, que no es pot fer tot. Jo li he preguntat per l’atur juvenil i la governança universitària i no m’ha intentat convèncer de res. Ans al contrari: ha dit que el que va davant va davant i ja està. Que primer és l’atur i les universitats hauran d’esperar. Em sembla bé que actue així de directe i que diga coses que poden incomodar. Demostra responsabilitat.

Una altra qüestió és quan se li planteja el debat sobre la independència. És rotund en explicar que s’ha acabat l’época d’anar a reformar Espanya i en que ell no posa cap límit al dret de decidir. Però vol assegurar tant el suport popular com a condició prèvia al procés sobiranista que no sé si mai convocaria un referèndum o encara menys proclamaria la independència. Comparat amb el Jordi Pujol que sempre es negava a pensar en la independència és un bot endavant fort però per al que esperem molts (no sé si prou…) és poc. Jo he tret la impressió que el seu horitzó mental immediat passa per aconseguir el concert econòmic si cal plantejant-se l’entrada i tot al govern espanyol de torn.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

US News and World Report abandona el paper

Durant molts anys vaig llegir de forma setmanal l’US News and World Report, un setmanari nordamericà molt menys conegut que Time o Newsweek però que té una enorme qualitat i es va distingir fa anys per les seues innovacions periodístiques.

Avui he llegit que US News acaba d’anunciar que deixarà d’imprimir-se i arribarà als lectors només en format digital, bàsicament la web i l’ipad. La veritat és que aquella tendència que s’anunciava ja fa uns anys en el sentit que el format paper té els dies comptats sembla que s’està accelerant a una velocitat impressionant i que això tindrà conseqüències importants. 

Dimarts a la nit, en aquest sentit, us anunciarem una nova iniciativa de VilaWeb…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari