Mails per a Hipàtia

Diumenge sopar amb Z. És un molt bon amic, de fa molts anys, periodista italià de llarga trajectòria, especialment relacionat amb el Vaticà. Inevitable parlar de la visita a Barcelona del Papa i a partir d’açò de la situació vaticana.

-La cosa està molt malament
-Què vols dir?
-Volen tirar-lo…
-Al papa??
-Sí. Hi ha molta tensió. Quan el van triar ho van fer sota l’impacte de l’avanç de l’Islam i buscaven un líder a la contra. Però pensaven que seria dòcil amb la cúria i resulta que no els fa ni cas. Estan farts d’ells i són molt poderosos.

Ja n’he sentit a parlar en altres ocasions en aquests termes. La primer vegada et xoca que es referisquen al conclave parlant d’eleccions. Però és evident que tot allò de l’esperit sant i la inspiració divina és espectacle cara a les masses. Dins els Vaticà, com en qualsevol país, hi ha ‘partits’ i eleccions. Particulars perquè trien un rei de per vida però eleccions al cap i a la fi.

Segueix Z.

-Tota la informació sobre els casos de pederàstia ix de dins. Estan assajant la mort civil.
-La mort civil?
-Abans als papes molestos se’ls matava. Ara han descobert que poden fer que la pressió de l’opinió pública internacional contra el papat siga tan intensa que acabe fent-lo fora. L’escàndol és molt gros i encara queda molta munició per disparar…

Ahir quan em van arribar les primeres notícies del nou llibre del papa no vaig poder evitar reprendre la conversa de diumenge. El mòbil sona.

-Ha reaccionat. Si són les opinions públiques les que acabaran decidint ell es posa a la banda de l’obertura i la conciliació amb el món laic. Escandalitza els conservadors però també els posa contra les cordes. Feia dècades que un papa no rebia tantes alabances en un sol dia. Sap el que fa i sap que la guerra serà dura…