El tio Pertegaz a l’article de dissabte
El meu article d’avui a l’Avui recorda un home que va ser molt especial per a nosaltres, a Bétera.
Foc al Clero
El tio Vicent Pertegaz, de Bétera, era mestre. I l’inici dels anys trenta el va pillar a El Forcall. El poble era un feu caciquil en aquella época i ell es va decidir, deia que per absència de cap més voluntari, a ser la veu del Front Popular. Així que es va presentar a les eleccions a alcalde i les va guanyar. Moltes dècades després, en les llargues tertúlies que els joves vam tindre la sort de compartir amb ell, encara recordava que havia guanyat perquè havia encertat amb l’eslògan. Va ser alcalde amb una rudimentària campanya, però amb un missatge genial on demanava ‘foc al clero i plantar vinya!’
Entenem-ho en el context d’aquells anys. ‘Foc al clero’ era una expressió més que gràfica i més que comprensible per a reclamar que s’acabara el vell món que impedia, literalment, el progrés. I ‘plantar vinya’ era això que avui en diuen innovar. La vinya representava l’esperança de deixar enrere el passat i començar de nou, amb un futur que venia de cara i que seria, sens dubte, molt millor. Del que arribà després el tio Pertegaz no en tingué cap culpa. Però cal recordar encara avui que ell ho pagà amb un exili immensament llarg i fred que només acabaria després de la mort de Franco.
No sé com, però veient els actes d’inici de campanya vaig pensar en ell. I vaig adonar-me’n que aquesta, també, és una campanya de foc al clero i plantar vinya.
Ho és perquè hi arribem cansats i esgotats del funcionament de la nostra classe política, del nostre clero particular. Perquè hi arribem cansats de la ineficàcia del vell règim, cansats de l’escasa il·lusió que ens provoquen, cansats de les decepcions permanents. Però ho és també perquè aquesta vegada arribem sabent que el que cal és plantar vinya. Exactament això. Sabem que no podem perdre més temps amb les velles fórmules i que necessitem posar-nos de forma immediata a plantar una nova relació amb una Espanya que no té cap interés en escoltar-los i amb una Europa on podem realitzar l’anhel de federació amb els altres, amb tots ells i com a iguals. La transició s’ha acabat i no hi ha cap més raó per a seguir fent el que hem fet fins ara. Foc al clero.