La qüestió de quin ha d’ésser l’àmbit territorial del projecte nacional català és pràcticament absent de la campanya electoral. Només Solidaritat i Esquerra tracten parcialment aquesta assignatura pendent de l’independentisme català. La dinàmica política del Principat és substancialment diferent de la que es viu en els altres territoris on el pes de les alternatives autòctones
Joan Solà i Cortasa (1940-2010) ha estat un referent de la catalanitat, la personificació dels millors valors que impregnen la nostra identitat col·lectiva com a poble, la tenacitat, el rigor, la ironia, el treball, la sobrietat, el sentit de la continuïtat, entre d’altres. Aquests valors són els que l’ordre establert, espanyol i autonòmic, rebutja i
Josep Maria Vall, amic i editor, em va suggerir assistir a l’onzena Nit del Llibre organitzada per l’Associació Catalana d’Oratòria que va tenir lloc ahir a l’Hotel Duques de Bergara, a Barcelona. Joan Panadès, president de l’entitat organitzadora va acceptar la proposta d’en Vall i així vaig tenir ocasió de participar en una vetllada pensada
Aquest matí he intervingut a la jornada de debat sobre “L’organització territorial a Catalunya: perspectives de futur”, promoguda per la Càtedra Antoni Pedrol Rius d’Estudis Locals de la URV, i el Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, a més dels ajuntaments de La Canonja i La Pobla de Mafumet que han acollit les sessions.
Els sindicats hegemònics al nostre país s’inhibeixen quan es tracta de plantejar la qüestió del poder polític per resoldre els problemes socials de Catalunya. Insisteixen en protestes contra la política econòmica i social del govern presidit per Rodríguez Zapatero però sempre en clau estatal, mai pensant en un marc de relacions laborals i econòmiques català.
Els empresaris catalans, a diferència dels sindicats espanyols hegemònics al nostre país, fan la seva pròpia campanya paral·lela a la dels partits. Hi ha hagut entre l’empresariat català alguns moviments que mereixen una reflexió específica. El primer, el pas donat per Juan Rosell immediatament després de revalidar el seu mandat al front del Fomento del
Ahir, a la Convenció Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència, Isabel-Clara Simó Monllor (Alcoi, 4 d’abril del 1943) va fer el parlament que més em va agradar. Potser es pot trobar al facebook o en algun enllaç de Solidaritat, però caldria difondre’l arreu per la seva clarividència argumental i coneixement de la psicologia política autòctona.
Avui s’ha celebrat la primera convenció nacional de Solidaritat Catalana per la Independència amb la finalitat d’aprovar el manifest electoral i aplegar per primer cop el gruix dels promotors d’aquest moviment polític nascut fa només tres mesos. La trobada ha servit per a la coneixença mútua dels militants solidaris arribats a aquesta casa comuna des
Demà hi ha convocades arreu del món lliure manifestacions reclamant l’alliberament del soldat israelià Guilad Shalit, també a Barcelona. Diumenge, 24 d’octubre, a les deu del matí a la Plaça Francesc Macià. Post Scriptum, 25 d’octubre del 2010. La marxa fou un èxit de participació, un miler llarg de persones hi acudiren amb banderes d’Israel,
Avui mateix, l’Asssociació Catalana d’Amics d’Israel (ACAI) ha celebrat la seva assemblea anual i ha renovat la junta després del primer any d’activitats. Oportunament ja es farà públic el contingut dels acords adoptats, però per la meva part vull agrair la col·laboració que he rebut d’amics i amigues d’Israel durant aquest any que ha durat
Manuel Ballbé Mallol (Barcelona, 1951) és catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona i un dels juristes més innovadors i brillants del nostre país. Avui ha intervingut al Fórum d’actualització de Dret local que a la ciutat de Reus organitza la Càtedra Antoni Pedrol Rius d’Estudis Locals, depenent de la Universitat Rovira
La dinàmica política catalana ha entrat en una fase encara més intensa de sucursalització. Les seleccions del proper 28-N formalment estan convocades per a cobrir l’estadi autonòmic d’autogovern, però després de la sentència del tribunal Constitucional buidant de contingut l’Estatut han esdevingut irrellevants per si mateixes. Malgrat els esforços del PSC(PSC-PSOE) per resucitar allò que
Les protestes dels sindicats francesos contra la política econòmica del president Sarkozy són una de les expressions del declivi del sistema polític francès, però no permeten albirar un horitzó de justícia i llibertat. Aquesta opinió em transmeten els amics francesos que conservo d’altres èpoques i que em transmeten impressions subjectives i quotidianes respecte del deteriorament de
La decisió de la junta directiva del FC Barcelona, i aprovada per l’assemblea de compromissaris, de portar als anteriors mandataris davant la justícia per respondre sobre la seva gestió econòmica cal interpretar-la com una involució per retornar el club a la fila d’entitats addictes a l’ordre establert, espanyol per suposat. La figura de Joan Laporta ha
A mesura que s’atansa la data del 28 de Novembre les diverses candidatures van presentant els seus programes electorals farcits d’objectius a curt termini. El PSC(PSC-PSOE) no parla per a res de socialisme, tampoc ICV. Esquerra ni esmenta en què consisteix el seu aparent republicanisme. CDC esquiva la mala premsa que al nostre país té