Els empresaris catalans, a diferència dels sindicats espanyols hegemònics al nostre país, fan la seva pròpia campanya paral·lela a la dels partits.
Hi ha hagut entre l’empresariat català alguns moviments que mereixen una reflexió específica. El primer, el pas donat per Juan Rosell immediatament després de revalidar el seu mandat al front del Fomento del Trabajo Nacional presentant la seva candidatura a presidir la CEOE. El mateix Rosell va ésser vetat pel sol fet de ser català quan era l’hora de rellevar José Maria Cuevas al capdavant de la patronal espanyola. Els empresaris espanyols van preferir Díaz-Ferran, que els ha conduït al fracàs com a referent social i polític. Ara, potser acceptaran l’aspirant català, collant-lo a base de bé, per mirar de retrobar el fil de Carlos Ferrer-Salat.
El segon gest significatiu és el posicionament adoptat pel Circulo de Economia (www.circuloeconomia.com) en el document “Una nova legislatura i un doble objectiu: desenvolupar una efectiva gestió de govern i refer el pacte constitucional”. El títol és indicatiu del contingut del document, escrit amb un llenguatge insòlit fins ara entre els empresaris catalans ja que parla de Catalunya i España com dues entitats diferenciades (eludint allò de “la resta d’Espanya”). Malgrat això, la preocupació és evitar el conflicte d’interessos nacionals catalans i espanyols, restar arguments a l’opció independentista i trobar punts de confluència per superar la crisi estructural del model d’Estat constitucional prefigurat l’any 1978 i que mai ha estat aplicat efectivament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mai he entés com es pot ser tant rastrer i tan mancat d’autoestima com aquest Juan Rossell. El marginen una vegada només per ser fill de la seva mare i del seu pare, li diuen a les clares per a que no s’enganyi, i ell encara va alla pidolant un càrrec. No crec que li donin mai el tal carrec, ara ja potser no per ser catala sino directament per ser un merda seca. Qui vol un president aixi, sense orgull ni dignitat?