A prop d’un poble de la Índia vivia una serp enorme que atemoria el veïnat amb les seves picades mortals quan la gent passava per aquells paratges. Extenuats, els vilatans van enviar una delegació a visitar un savi per a queixar-se de la maldat del monstre. El savi, per la seva banda, va anar també
No vull aixecar falses esperances. Ja des d’ara aviso que en aquest article no respondré directament a la pregunta inicial. Més important que això és, per a mi, determinar l’actitud mental amb què hem d’enfocar un tema tan decisiu. Comprovo que en la nostra societat catalana partim d’unes bases incorrectes que vicien el tema. Veieu. Fa
Era un dia fred de l’hivern. Dos porcs espins es van estrènyer un amb l’altre per escalfar-se. Però ben aviat, de tant acostar-se sentiren la coïssor que els causaven les seves llargues espines. Decidiren separar-se. El fred, però, no trigà a fer-se sentir un altre cop i, emportats per l’instint, s’estrenyeren una altra vegada… Novament
– Et felicito per la teva puntualitat. Feia quatre minuts tard a la reunió i, francament, d’entrada em vaig quedar desconcertat. Però em vaig recuperar: – Vols dir que he arribat a l’ hora? – Bé, m’hagués agradat més que haguessis arribat a l’hora en punt. – Un altre dia calcularé millor el temps. Espero que
El burro va davant perquè no s’espanti, ens deien els pares i els mestres quan ens citàvem primer nosaltres mateixos. “Hi vam anar jo, la Marina i l’Oriol”. Incorrecte. Ens van ensenyar a dir: “Hi vam anar la Marina, l’Oriol i jo”. Ara, hi ha moments de comunicació en què el jo ha de prevaldre
La Diada del Periódico “Diada de la discòrdia”. “Diada de la divisió”. Què us ve al cap en llegir aquests titulars? Que els partits s’han llençat els plats pel cap, els uns contra els altres, sobre tot els dos que es disputen la presidència de la Generalitat. Doncs, llegim la resta de l’article encapçalat per
“Una tarda estava jo presentant un llibre, la Crònica de la Independència–que ho explica tot com si ja s’hagués produït- en un petit poble català. N’he fet desenes i desenes de presentacions i sempre em sorprèn de trobar-me davant d’un auditori moderat i sensat, que ni crida ni s’esvalota, que no vol fer cap revolució, però
Felicitats! La felicitat no existeix. les felicitats, sí. La felicitat es declina en plural. En singular és només una abstracció, res real. La felicitat d’ús són les felicitats viscudes, i són concretes i plurals. El que vivim són momentsde felicitat, no pas la felicitat. Desitjar felicitat, única i total, és emplaçar-se en la quimera, és una
“Pares contra professors” segons els diaris. Les sortides escolars Les sortides escolars, d’un o diversos dies, estan fora de l’obligació laboral del professor. En conseqüència es tracta d’un extra, un plus si voleu. Ni més ni menys que una oferta educativa totalment voluntària; allò que ningú fa en la seva feina, per entendre’ns. El
Aquest amor que fa un any em va prendre Aquest amor que fa un any em va prendre i mai no he dit i en silenci em prospera, pense sovint que ha de matar-me un dia. Car el secret, que gelosament guarde, arriba més enllà del sentiment, i el pensament l’ha habitat i poblat. No puc
Avui, en arribar a la feina després de les vacances, la conversa ha derivat aviat, entre els companys de bregues nacionalistes, vers la situació actual de l’independentisme. Primer de tot, hem quedat per anar a escoltar als tres tenors al Bartrina de Reus aquest vespre. Però immediatament ha sortit la cantarella de la unitat entre