BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Era un dia fred de l’hivern. Dos porcs espins es van estrènyer un amb l’altre per escalfar-se. Però ben aviat, de tant acostar-se sentiren la coïssor que els causaven les seves llargues espines. Decidiren separar-se. El fred, però, no trigà a fer-se sentir un altre cop i, emportats per l’instint, s’estrenyeren una altra vegada… Novament la coïssor de les seves espines els va ferir. I així un cop i un altre van anar repetint el mateix comportament fins que al final van trobar la justa distància mútua.
L’home és una animal social. Necessitem dels altres, però aquest acostament beneficiós té el seu envers: pot tornar-se opressiu. Gràcies a la societat desenvolupem la intel.ligència i altres capacitats, i d’ella en rebem valors i normes. Però aquests valors i aquestes normes ens poden arribar a ofegar, igualment un dia ens adonem que amb l’educació necessària s’hi han esmunyit no pocs prejudicis i rigideses intel.lectuals. Quan això passa, ens toca trobar la distància justa.
I baixant a àmbits més propers, serà cosa nostra acceptar que l’altre també té els seus propis amics, els seus claustres secrets, algun vessant de la seva vida que nosaltres sols no podrem mai satisfer. Aquí també ens caldrà la distància justa per sentir l’escalf sense sortir-ne escaldats.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
fonamental, en qualsevol tipus de relació, saber trobar la distància adequada a les dues persones. Però no sabia el conte de Schopenhauer! M’ha agradat molt saber-lo… crec que m’anirà bé explicar-lo a molta gent! 🙂
tot seria, te quiero tanto que te aboñego.
La distància sempre és necessària.
Aquests contes m’encanten.
M’ha encantat. A més, sembla cosa de bruixes perquè aquests dies estic tenint una estranya dèria amb els eriçons.
En volem més.
Gràcies, Narcís.