Josep Cuní és honest perquè quan fa la pregunta parla de gent que “fa la lectura que la manifestació de dissabte va ser eminentment independentista o que com a mínim l’independentisme hi va donar una empremta –ell diu erròniament impronta– que ho va semblar”. De fet, no és només una lectura. El que no podem dir és que hi hagués un lema independentista o que la convocatòria ho fos, però que l’independentisme va ser l’expressió majoritària va quedar palès en portades com la de Vilaweb, l’Avui o el TN MIgdia de diumenge:
D’acord amb el conseller Saura que la manifestació va ser històrica i va expressar moltes coses; menys d’acord que la defensa de l’estatut i de l’autogovern van ser al centre, però el que no podem admetre és que digui que el crit d’independència era el que se sentia més “en algun moment i en alguna zona de la manifestació” o que si fou així és “perquè és difícil fer altres crits”, perquè això és no dir la veritat, no ser honest i faltar al respecte a la immensa majoria del milió i mig que dissabte ens vam manifestar. I resulta igualment deshonest barrejar les dades sobre sentiment nacional amb el suport de la independència, perquè són dues coses que no tenen res a veure. Cada dia hi ha més persones que s’expressen en castellà o que se senten espanyoles i que volen la independència.
D’altra banda, no és menys pervers i deshonest assumir que el mandat als polítics sorgit de la manifestació de dissabte és refer els ponts amb la constitució i amb Espanya com proposa Saura i com també proposen els socialistes. El mandat s’ha d’acordar entre totes les forces parlamentàries en un exercici de recerca del mínim comú denominador.
No demano al conseller Saura que defensi la independència. Li demano que sigui honest a l’hora de reconèixer les proporcions d’aquesta diversitat que tots sabem que es va produir. I li demano també que reconegui el clam que va fer possible la unitat i la quantitat de manifestants: NOSALTRES DECIDIM. Conseller: estigui a l’alçada del moment històric que ha tingut la sort de viure i promogui també vostè una trobada d’alt nivell institucional per acordar quin ha estat exactament el mandat que els manifestants han enviat als representants polítics i per actuar en conseqüència. No segresti el debat. No faci trampes, conseller.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
si no m’erro ni impronta ni impremta.
Era obvi que si la manifestació era un éxit, tothom intentaria capitalitzar-lo al seu favor. Això ja ho sabiem.
Jo vaig estar en diversos en sectors de la manifestació i ,en tots ells, l’aposta per la independència era claríssimament majoritaria. També amb la gent de CiU, per exemple. Diré més: No vaig sentir ni un sol crit, repeteixo, NI UN, en defensa de l’Estatut.
Però ara tothom voldrà apuntar-se al tanto i escombrar cap a casa i d’aquí a les eleccions tots matindràn els discursos que ja coneixem. Aquí canviarà poca cosa. Esquerra posarà més ènfasi en la independència, en Mas reforçarà l’AUTODETERMINISME que no independentisme. Se li ha de reconéixer a Mas un avenç: Ja diu sense embuts que Catalunya no cap a la Constitució i que ha de buscar-se la vida. Tinc la sensació que Mas vol evitar la sensació de canvis sobtats però que, pas a pas, lentament, s’està acostant a abraçar, per fi, a l’independentisme. Això si, tot molt calculat i gradual.
En canvi, tant PSOE de Catalunya com ICV els veig molt atrapats i enquistats amb la bajanada de refer l’Estatut i reformar la Constitució. Ja,ja,ja quin acudit aquest !
Per tant, res de grans canvis en els missatges dels polítics. Però, tranquils que d’aqui a tres o quatre mesos, tornem a decidir !
Proposo, a partir d’ara, tres campanyes:
1a campanya. Objectiu: Aconsseguir que tots els votants del PP es passin a CiU.
2a campanya. Objectius: Aconsseguir que tots els votants de PSOE i de ICV es passin a ERC.
3a campanya. Objectiu: Aconsseguir que tots els independentistes empranyats amb CiU i/o ERC votin DC-RCat.
Les properes eleccions seràn IMPORTANTÍSSIMES i caldrà que posem a cadascú en el seu lloc.
Veient el video de vilaweb, a les entrevistes (minut 8:08, visca la senyora que es venta!) a la gent del 10juliol m’ha vingut al cap el video del PSC (PSC-PSOE) a favor de l’estatut, on sortia aquella dona dient, si fa no fa, allò de: “siguem realistes, no ens donaran res mes”. Si us plau, algú ho podria recuperar per fer-ne memòria i posar en evidencia la seva actitud respecte el lema “Nosaltres decidim”.
Xavier, perdona fer servir el teu bloc d’aparador. El comentari no es directe de l’entrada d’avui.
I ja posats, senyor Saura, parla seriosament? Tot i que és més facil dir independència que supercalifrasticoespialidós, no és per això que som independentistes en lloc de supercalifrasticoespialidotistes. Que ho sapigui.
Aquells polítics que defensin la submissió de Catalunya, l’explotació fiscal, etc. que neguin la realitat, ja s’ho trobaran a les properes eleccions, seran escombrats per la història.
aquest home. és un pobre home.
ara, amb una cosa té raó, el crit més sentit no va ser el de “independència”, sino el “perque les tomates tornin a tenir gust de tomata”. i tant que sí, va ser un crit unanim.
Honestedat és fer una estimació del ‘pensament del la majoria’ d’oïdes? O per les banderes que veiem?
El que l’independentisme disposi d’uns seguidors molt més ben organitzats, amb estelades a la vista, càntics apresos, crits forts, no vol dir que el seu sigui el pensament majoritari d’una convocatòria.
Em sembla un pensament el seu entre simplista i superb. El que jo vaig detectar el dissabte 10/7, (i un altre cop, pot ser la meva opinió) és que hi havia molts crits independentistes però la inmensa majoria dels que estaven a 60m d’on jo estava no cridaven per la independència ni duien estelades.
Així doncs, opinem lliurement, però abans de titllar de deshonestedat, hauríem de ser molt més rigurosos en les apreciacions.