Raül Romeva i Rueda

En el marc del debat que tenim aquesta tarda sobre les prioritats per a la propera reunió de la Convenció Internacional que regula el comerç de les espècies amenaçades (CITES) prevista per al mes de març, a Doha (Qatar), vull posar especial èmfasi en la proposta que fem des del Parlament Europeu d’incloure la Tonyina Vermella en l’Apèndix I de l’esmentada Convenció. Els motius fa temps que els argumento en aquest bloc, especialment en els apunts que podeu trobar en la categoria Mars i Oceans.

El d’avui serà un debat crucial, vital, decisiu, com ho serà la votació de demà (veure Nota del Parlamento Europeo en relación al Atún Rojo y CITES ). Adjunto per tant la meva intervenció i demà informaré del resultat de la votació.

Intervención Raül Romeva PLENO, sobre Atún Rojo y CITES (9 febrero 2010)

Estimados y estimadas colegas: el Atún Rojo hace tiempo que está en alerta roja.

Llevamos años oyendo informes alarmantes por parte de la comunidad científica, y hasta hoy la respuesta política ha sido, incomprensiblemente, desoir estos clamores. Es más, la UE hemos contribuido a este despropósito subvencionando con 34,5 millones de euros la modernización y construcción de una flota ya claramente sobredimensionada.

Además, los Estados miembros aportaron, de forma individual y adicional, otras cantidades de dinero igualmente importantes. De igual forma, Europa ha financiado también la construcción de las granjas de engorde de atún, lo que ha agravado el problema. En el caso de España, se destinaron a este objetivo seis millones de euros hasta el año 2003.

Todo ello ha situado la especie al borde del colapso. Asumamos nuestra responsabilidad de una vez.

Hoy tenemos la posibilidad de revertir tal incoherencia apoyando la inciativa monegasca de incorporar el Atún al Anexo I de CITES. Son millones las personas que esperan que tomemos esta decisión. Hagámoslo, sin trampas. El Apéndice II no cambia nada.

De no hacerlo preparémonos para tener que explicar a nuestros hijos e hijas, y a los miles de personas cuyo puesto de trabajo depende del buen estado de los estocs, y especialmente a quienes hacen bien las cosas y son responsables, como ciertas flotas artesanales, por qué, cuando tuvimos la oportunidad de salvar la especie, simplemente, la echamos por la borda.

Font foto: Wildlifeextra.com

Aquest matí José Manuel Durao Barroso ens presenta la seva proposta de nova Comissió. Els grups polítics intervenen valorant-la i posant de manifest els reptes que consideren més rellevants per al mandat de cinc anys que l’esmentada Comissió haurà d’afrontar. Barroso I no ens va convèncer a moltes i molts, i per això fa cinc anys hi vàrem votar en contra. Barroso II segueix sense convèncer.

La resolució que hem presentat el Grup Verds/ALE posa de manifest alguns dels elements que considerem més rellevants a l’hora de valorar el procés seguit així com la proposta col.legiada.

En concret, vull destacar els següents punts de la nostra resolució: (segueix… / sigue…)

B7?0071/2010 Resolución del Parlamento Europeo sobre la Comisión Barroso II

PROPUESTA DE RESOLUCIÓN para cerrar el debate sobre la declaración del Presidente electo de la Comisión, de conformidad con el artículo 106, apartado 4, del Reglamento,

sobre la Comisión Barroso II,

By Rebecca Harms y Daniel Cohn-Bendit, en nombre del Grupo Verts/ALE

El Parlamento Europeo,
–          Visto el artículo 17 del Tratado de la Unión Europea (TUE),
–          Vistas las declaraciones hechas ante él por el Presidente electo de la Comisión el 15 de septiembre de 2009,
–          Vistas
las declaraciones escritas y orales hechas por los Comisarios
propuestos en el contexto de sus comparecencias y las evaluaciones de
las audiencias contenidas en las cartas de los Presidentes de Comisión
dirigidas al Presidente del Parlamento,
–          Visto el artículo 106, apartado 4, de su Reglamento,

A.         Considerando
que el artículo 17, apartado 3, párrafo segundo, del TUE dispone que
«los miembros de la Comisión serán elegidos en razón de su competencia
general y compromiso europeo entre personas que ofrezcan garantías
plenas de independencia»,
B.         Considerando
que las audiencias de los Comisarios propuestos hace que el
procedimiento de investidura de la Comisión sea más abierto y
transparente y demuestra que al Parlamento Europeo le incumbe
desempeñar una función real en el propósito de asegurar que los
Comisarios propuestos cumplan los criterios arriba mencionados,

1.         Destaca que el
pueblo europeo está luchando por salir de una crisis económica, social
y ecológica, una situación que requiere un fuerte liderazgo europeo y
un nuevo enfoque político a escala nacional y europea;

2.         Cree que el
trabajo de la Comisión entrante se ha de valorar frente a los retos de
superar esta triple crisis, definir la función de la UE a escala
mundial, mediante actos políticos en los ámbitos de los derechos
humanos, del desarrollo, de la política comercial y exterior, convertir
a la UE en un espacio más democrático que sea accesible para sus
ciudadanos y salvaguarde sus derechos civiles, y garantizar la
transparencia y el control democrático, para lo que se necesitará
desarrollar nuevas ideas y actuar con firmeza;

3.         Reitera
su deseo de una Comisión que defienda enérgicamente los intereses y
valores europeos y que esté motivada para usar plenamente los nuevos
instrumentos disponibles tras la entrada en vigor del Tratado de
Lisboa, incluidas una mayor transparencia y la participación de los
ciudadanos en la toma de decisiones en la UE.

4.         Lamenta
que el programa de trabajo del Presidente Barroso y la composición del
Colegio de Comisarios propuesto no ofrezcan garantías convincentes en
la mayor parte de dichos aspectos;

5.         Critica
a determinados Estados miembros por elegir a sus candidatos no tanto
sobre la base de su competencia y visión para tales cargos clave en las
instituciones europeas sino más bien a la luz de consideraciones
políticas internas, reduciendo la función de la Comisión y debilitando
el sistema comunitario;

6.         Pide
un nuevo procedimiento que exija a los Estados miembros proponer una
lista equilibrada desde el punto de vista de los sexos, de dos
candidatos para la Comisión; observa, no obstante, que es el propio
Presidente electo de la Comisión quien decide la organización interna
de la Comisión y asume la responsabilidad de la definición y asignación
de las carteras;

7.         Lamenta
que el Sr. Barroso ya haya debilitado la postura de los diferentes
Comisarios propuestos, aplicando una política de divide et impera al
definir y asignar carteras sin la debida consideración de las
competencias y afinidades de los diferentes candidatos, y que
incluso ha alejado a ciertos Comisarios de carteras en que habían
demostrado su competencia; destaca que su negligencia ha provocado,
entre otros efectos, la renuncia de uno de los candidatos;

8.         Observa que el Sr.
Barroso ha reorganizado ciertas carteras dentro de la Comisión de tal
manera que ya no hay una división clara de las responsabilidades en
determinados ámbitos clave, confirmando así la tendencia hacia un
modelo presidencial para la Comisión, con el riesgo de que la función
de los diferentes Comisarios quede reducida a la de asesor del
Presidente, un estado de cosas contrario al espíritu de los Tratados;  reitera,
en este contexto, su desilusión ante el hecho de que el Sr. Barroso no
haya incluido una cartera de protección del consumidor;

9.         Opina que la
Comisión, a fin de ser suficientemente competente para desempeñar su
función de impulsora del proceso de integración europea, ha de estar
compuesta por personas cuya integridad y competencia estén fuera de
duda, que deseen realizar progresos y que estén comprometidos con el
proyecto europeo;

10.       Afirma que se
pueden establecer evaluaciones claramente positivas sobre determinados
Comisarios propuestos, quienes no sólo han demostrado su competencia
sino también han esbozado una imagen de conjunto de sus carteras
respectivas, han expuesto su punto de vista personal sobre las
cuestiones sometidas a examen y se han comprometido a cooperar
estrechamente con el Parlamento Europeo;

11.       Se declara decepcionado
por la Sra. Ashton, quien, durante la comparecencia, no demostró una
clara visión de futuro, proyectos propios, ni el liderazgo necesario
para dar forma a la política exterior y de seguridad europea en los
cinco próximos años;  se
declara, no obstante, dispuesto a respaldar su función en el cargo
recientemente creado de Alta Representante y Vicepresidenta de la
Comisión en caso de que se viera sometida a injerencias indebidas por
parte del Consejo;

12.       Expresa
su decepción por varios Comisarios propuestos que, en sus
comparecencias, demostraron no estar a la altura en uno o varios de los
siguientes aspectos:  expresión
de sus puntos de vista individuales sobre el enfoque y los objetivos
políticos que preveían; demostración de que defenderían sus puntos de
vista en caso de desacuerdo con el Presidente de la Comisión; y
demostración de que eran las personas más indicadas para cumplir los
requisitos correspondientes a la cartera asignada;

13.       Reitera que el
procedimiento para el nombramiento y la elección de Comisarios
permanece insatisfactorio: el Parlamento no sólo no tiene la
posibilidad de elegir en cuanto a los candidatos propuestos por los
Estados miembros sino que también únicamente puede aprobar o rechazar
la Comisión en su conjunto, y no puede rechazar a un determinado
Comisario propuesto mediante una votación separada;

14.       Lamenta que los Tratados sigan sin contener disposiciones sobre una moción de censura contra Comisarios individuales;

15.       Le es imposible, a la luz de estas conclusiones, aprobar la Comisión en su conjunto;

16.       Encarga
a su Presidente que transmita la presente Resolución al Consejo, a la
Comisión y a las demás instituciones a que proceda transmitirla.

Foto: Barroso presenta la seva proposta de col.legi de comissaris/es davant el Parlament Europeu. Font: pròpia, des de la meva Blackberry.

Fa mesos, de fet anys, que en parlem, li he dedicat nombrosos apunts en aquest bloc (els podeu trobar a la categoria Mars i Oceans), i els mitjans europeus hi paren cada cop més atenció (veure per exemple, aquesta nit, a les 23.05, a Canal +, el Documental ‘The End of the Line’). Parlo de l’estat dels nostres mars i, en particular, d’algunes espècies especialment amenaçades, com al Tonyina Vermella.

Fa uns dies els grans xefs francesos es van sumar a la ja llarga llista de grups, entitats i organitzacions que reclamen de fa temps una actitud més responsable en relació a la Tonyina Vermella, i demanàven donar suport a la proposta de Mònaco d’incloure l’espècie a l’Apèndix I de la Convenció que regula el comerç internacional d’espècies amenaçades (CITES), decisió que s’hauria de prendre el mes de març a la reunió que tindrà lloc a Doha.

A manca de saber encara quina és la postura oficial que prendrà la Comissió Europea (sabem, això sí, que hi ha una disputa entre la DG Medi Ambient, a favor de la proposta de Mònaco, i la DG Mare, contrària), els qui haurem de posicionar-nos aquesta setmana en plenària serem, finalment, el Parlament Europeu.

El context serà el debat relacionat amb la pregunta Oral a la Comissió i al Consell en relació a les principals prioritats de cara a la propera reunió de CITES, i la votació dimecres de la Resolució a càrrec de la Comissió de Medi Ambient (ENVI), intitulat: Principales objetivos de cara a la Conferencia de las Partes de la Convención CITES (B7-0069/2010). És especialment important que en el votació es mantingui la redacció actual del paràgraf quart segons el qual el Parlament Europeu: Insta a la Comisión y a los Estados miembros a que apoyen la inclusión del atún rojo (Thunnus thynnus) en el Apéndice I de la CITES, de acuerdo con la propuesta del Principado de Mónaco;.

Diversos diputats i diputades, entre els quals nombrosos espanyols del PP i del PSOE, han presentat esmenes per intentar eliminar o, almenys, diluir, aquest redactat. Seria un greu error que alguna d’aquestes esmenes prosperessin.

En aquests moments estic preparant la meva intervenció per demà a la tarda, moment en què tindrà lloc el debat.

Font foto: WWF.

S’anomena Nitrox a una mescla d’oxígen i nitrògen que s’usa en el busseig tècnic i recreatiu. L’aire està compost d’aproximadament 21% d’oxígen i 79% de nitrògen. Nitrox o Aire Enriquit són termes usats habitualment en relació a mescles oxígen-nitrògen que contenen més oxígen que aire ordinari, és a dir, més del 21%. Existeixen dues mescles estàndar: Nitrox I, amb 32% d’oxígen i 68% de nitrògen, i Nitrox II, amb 36% d’oxígen i 64% de nitrògen.

Fins fa poc aquesta era una qüestió que simplement m’ocupava quan anava a fer submarinisme. Ara ha esdevingut un feina més. El cas és que fa poc vàrem adoptar una Directiva segons la qual el material venut a la UE amb mescles superiors al 21% d’oxigen (és a dir, Nitrox) havien d’incorporar la conexió DIN M26, que és lleugerament diferent de les habitualment usades quan es fa servir aire normal. Ni els usuaris ni els centres de busseig acaben de veure l’avantatge de la mesura, i en canvi sí en veuen molts inconvenients.

Tot plegat comporta una incomoditat i una despesa aparentment inútil, cosa que alimenta la percepció, ja molt extesa, segons la qual aquesta mesura no és sinó una estretagema de la industria per vendre més i obligar a consumir un producte en realitat innecessari. 

La mesura es va adoptar camuflada en una d’aquestes directives relatives al mercat interior, entre mil altres esmenes i, ho reconec, no hi vaig parar esment, i suposa un exemple més de com treballen alguns lobbies, els quals, sinó els estàs a sobre contínuament, et poden col.lar coses com aquesta. De vegades comptem amb ‘altres lobbies’ que contraresten els industrials, i t’avisen a temps per tal que no passin aquestes coses, però malauradament en aquest cas no va ser així. Ara el mal ja està fet, i és la nostra obligació esmenar-lo. 

Amb aquesta voluntat d’esmena, per tant, he presentat la següent pregunta a la Comissió Europea: 

Pregunta de Raúl Romeva i Rueda a la Comisión sobre material equipos nitrox

Foto: Preparant-me per a una inmersió amb Nitrox. Font: RR

A la Comissió de Llibertats, Justica i
Interior (LIBE) del Parlament Europeu vàrem votar ahir un tema crucial pels
drets civils i la democràcia: calia ratificar o no la decisió del Consell, presa de manera unilateral i sense consultar el Parlament Europeu, com hauria hagut de fer, de
prorrogar l’acord amb els Estats Units per tal que puguin reclamar quan vulguin
dades sobre les transferències bancàries en el marc del SWIFT. D’aquest tema ja n’he parlat anteriorment (veure per exemple l’apunt de novembre SWIFT: Transferència de
dades que vulneren els drets fonamentals i el dret a la privacitat, i per una bona descripció del problema podeu consultar aquesta nota).

SWIFT (sigles de l’anglès Society for
Worldwide Interbank Financial Telecommunication, és a dir, Societat per a les
Comunicacions Financeres Interbancàries Internacionals) és una organització de
la qual depèn una xarxa internacional de comunicacions financeres entre bancs
i altres entitats financeres.

La votació d’ahir, que no és definitiva per
què toca ratificar-la en el ple de la setmana vinent, va ser, si més no, clara:
va posar de manifest que la majoria de la Comissió volíem que l’acord es
supengués donades, un, les poques garanties en termes de privacitat i bon ús de
les dades transferides, i dos, la manca d’un debat públic així com la falta de
rigor i respecte interinstitucional, en haver pres una decisió sense haver
consultat el Parlament Europeu, cosa que és obligada des de l’entrada en vigor
del Tractat de Lisboa.

En concret, el resultat de la votació va ser
29 a favor de suspendre l’acord (sobre tot Verds/ALE, GUE, ALDE i majoria
Socialistes, excepte el PSOE), 23 a favor de mantenir-lo (bàsicament PPE i
PSOE), i 1 abstenció.

Aquesta votació posa de manifest la
importància de tenir en compte els drets civils i la democràcia a Europa a
l’hora de prendre decisions d’aquesta envergadura. El ple d’Estrasburg de la
propera setmana haurà de ratificar la decisió que vàrem adoptar ahir a LIBE,
moment en què la decisió serà finalment vinculant.

Si el ple revertís (que espero que no ho faci)
el resultat de la votació d’ahir a LIBE, això suposaria un clar missatge
d’afebliment del Parlament Europeu en tant que garant democràtic dels drets i
les llibertats de la ciutadania.

Ja al setembre alguns grups del Parlament
Europeu vàrem expressar la nostra oposició frontal a una decisió, presa de
manera unilateral pel Consell (és a dir, pels governs), donades les
insuficients garanties en termes de protecció de dades i de protecció legal de
la ciutadania davant de possibles mals usos d’aquesta informació per part de
les autoritats dels Estats Units (veure aquesta nota).

A més a més a més de les qüestions de fons,
però, cal denunciar també la manca de respecte institucional mostrat cap al
Parlament Europeu, la única institució europea elegida directament per la
ciutadania.

Si el ple ratifica la nostra decisió d’ahir,
significarà, en canvi, que el Parlament deixa clara la seva voluntat de ser un
actor clau en tots aquells aspectes que, com la transferències de dades SWIFT
als Estats Units, afecte els drets i les llibertats de la ciutadania.

Si el Parlament acorda no mantenir l’acord, deixarà obert el marge de
negociació, i permetrà una major transparència i exigència de reciprocitat en
acords d’aquesta mena.

Ningú vol posar en perill les relacions transatlàntiques,
allò que volem és que aquestes siguin conseqüents amb els legítims drets i
llibertats de les persones.

Font foto: Brussels blogger

La no discriminació és de fa temps un dels aspectes als quals dedico més atenció en la meva activitat europarlamentària. Actualment sóc ponent de la Directiva sobre Igualtat de Tracte indiferentment de l’edat, religió o creences, orientació sexual o discapacitats més enllà de l’àmbit laboral. En vaig parlar en anteriors apunts  (p.e. Si es greu patir una discriminació imagineu com és patir-ne diverses alhora). Prenc el relleu de la meva col.lega Kathalijne Buitenweg, dels GroenLinks, qui no va repetir com a eurodiputada. Ella va liderar en el PE l’informe sobre aquesta Directiva, quan era un tema dels anomenats ‘de consulta’, i va aconseguir un acord molt difícil, i gens menyspreable, entre les diferents sensibilitats polítiques, moltes d’elles clarament oposades.

El tema va passar a la taula del Consell, on es troba ara. Amb el Tractat de Lisboa, el tema entra en la categoria de ‘consent’. És a dir, que el PE haurà de ser consultat novament pel Consell quan tingui una proposta legislativa definitiva, i nosaltres haurem de dir si hi estem d’acord o no. No serà una gestió senzilla.

Avui fem el primer intercanvi d’opinions a la Comissió de Llibertats, Justícia i Interior (LIBE), amb la presència del Consell i la Comissió, en la qual se m’ha de concedir el mandat per liderar el debat en les discussions que tindrem, sobretot, amb el Consell. Serà un dels temes protagonistes de molts dels apunts que aniré penjant en les properes setmanes.

Per tal de fer una mica de memòria adjunto un breu text en què explico la situació, els antecedents i el per què d’aquesta Directiva: (segueix…)

Equal treatment

The
directive aims to bridge the gap in the field of anti-discrimination,
because not all grounds are equally protected. Currently the following
legislation is in place:

–          Discrimination
based on race or ethnic origin is prohibited in the area of employment
and outside the labour market (for example when applying for a loan or
other goods/services)

–          Discrimination
based on gender is prohibited in the same areas as above, but with the
exception of education and media/advertising

–          Discrimination based on age, religion or belief, sexual orientation and disability is prohibited only on the labour market.

The
main objective of the directive is to extent the scope of the last
directive to an equivalent level of the race and gender directive.

The European Parliament has always been in favor of such a “horizontal” directive.

Last
year the European Commission finally tabled a proposal for a directive.
It includes all four grounds, but makes a distinction when appropriate.

For
example, equal treatment irrespective of disability requires a special
effort which is outlined in the proposal, and also limitations to that
effort are given, in order to avoid that equal treatment would cause a
disproportionate burden.

When
it comes to financial services (insurances etc) a difference in
treatment on the basis of age or handicap is allowed when this
difference is justified with objective facts. Not all differences made
are defined as discrimination.

The
directive was debated extensively in different committees in the
parliament. Four committees delivered opinions, and with the EMPL
committee the LIBE was involved in an enhanced procedure. More than 400
amendments have been tabled. After long negotiations 26 compromises
where agreed. They formed the basis of the vote in the LIBE committee
on March 16. The PPE, PSE, ALDE and Greens voted the package jointly.

The current compromise includes:

*
that all people should be treated equally, and with safeguards that are
in line with the other directives (equality body, shared burden of
proof in civil matters, etc)

*
clear exceptions for when a adaptation to ensure equal treatment
disregarding disability would be too costly, or would require a
fundamental alteration of the service provided;

* a phasing in period for adaptations of 10 years/ historical buildings might be excluded from adaptations;

*  insurances
get the possibility to base their different premiums, not only on
actuarial principles or statistical data but also on the basis of
medical data;

* exception for publishers to refuse advertisements;

* attention for multiple discrimination, and in line with jurisprudence the grounds are extended to people who are assumed or associated with people that can face discrimination on the grounds mentioned;

*
directive does not apply to transactions between private individuals
for whom the transactions do not constitute a commercial or
professional activity;

Heavily
debated was the matter of marital law, family status and reproductive
rights. Would this fall under the directive or not? Compromise is an
assurance that the directive does not alter the division of competences
between the European Union and its member states, so that for example
the decision on who can have access to marriage falls outside the scope.

The
compromise was widely carried in the Libe committee. With only six
votes against, the final text was endorsed with a vast majority.

I hope
that also in plenary we can keep this cooperative spirit.

(NOTE: many thanks to Cristine Sidenius, our adviser for LIBE issues, for this text)

Foto: Campanya Your Health. Your Say. dedicada a dones lesbianes i bisexuals. Font: PinkNews.

El compte enrera accelera dia a dia. Avui ha estat França qui, finalment, s’ha sumat a la proposta de Mònaco d’incloure la Tonyina Vermella en l’Apèndix I de la Convenció Internacional sobre Comerç d’espècies protegides (CITES), tot i que amb algunes reserves que, si es mantenen, debilitarien molt el gest. Sigui com sigui, ara la pilota es troba a la teulada (o coberta) del Parlament Europeu (votem la setmana vinent), de la Comissió (ha de fer pública la seva postura) i del Consell (amb una presidència, l’espanyola, que s’obstina a anar contracorrent oposant-se a la proposta monegasca). La votació final, a CITES, tindrà lloc a Doha durant la reunió que tindrà lloc entre el 16 i el 25 de març. La meva valoració de l’anunci francès la resumeixo de la següent manera:

Atún Rojo: le toca ahora a Europa mojarse

Después de que lo hiciera Italia, el Gobierno francés acaba de hacer público su apoya la propuesta de Mónaco de incluir el Atún Rojo en el Apéndice I de la Convención Internacional sobre Comercio de Especies Amenazadas (CITES), decisión que debe tomarse en Doha (Qatar) entre el 16 y el 25 de marzo. Ello conllevará la prohibición del comercio internacional de dicha especie, víctima en los últimos tiempos de la sobrepesca hasta el punto de encontrarse al borde de la extinción.

Para el eurodiputado de ICV y vicepresidente de Verdes/ALE, Raül Romeva. ‘Este es un primer paso hacia una verdadero compromiso en favor de la reconversión de una actividad económica que exige importantes cambios, también a escala europea. Sólo la recuperación de la especie, junto con cambios estructurales en el sector (potenciando la pesca artesanal en detrimento de la industrial) puede ser garantía de que dicha actividad, y especialmente los puestos de trabajo a ella vinculados, se mantenga a medio plazo. No obstante, en la propuesta francesa hay un gran interrogante con relación a la prórroga de 18 meses que acompaña a la decisión. Dicha prórroga, o moratoria, conllevaría el riesgo de hacer nulo el impacto de la declaración hecha pública hoy y es contraria al principio de precaución previsto en el derecho internacional para la pesca.

La protección de los recursos pesqueros, y más generalmente de la biodiversidad, es una urgencia económica y social.

La pelota se encuentra ahora en la cubierta de la Comisión Europea, que tiene que hacer público pronto su posicionamiento, del Parlamento Europeo, que debe votar la semana próxima en Estrasburgo sobre la cuestión, y del gobierno español, que ocupa la presidencia semestral del Consejo y el único país directamente concernido que se opone a la propuesta de Mónaco.

Confío en que finalmente se impondrá el sentido común y que las tres instituciones sabrán estar a la altura de las circunstancias y de la responsabilidad histórica que les toca, y apoyarán de forma clara y sin matices la inclusión del Atún Rojo en el Apéndice I de CITES.

De no hacerlo preparémonos para tener que explicar a nuestros hijos e hijas, y a los miles de personas cuyo puesto de trabajo depende del buen estado de los estocs, por qué, cuando tuvimos la oportunidad de salvar la especie, simplemente, la echamos por la borda.

Foto: Palasz Christine / Point.fr 

‘Això nostre s’està acabant’. La frase és d’una amistat periodista amb qui de tant en tant ens trobem a Brussel.les. Treballa en un mitjà dels considerats ‘importants’ (en guardo l’anonimat per no causar-li problemes). És una persona de les que viu la seva feina amb una passió i una implicació ‘de les d’abans’. Li agrada buscar històries amb contingut, estudiar-les, analitzar-les, tractar-les i, finalment, explicar-les. Li agrada, en definitiva, informar. 

Es pren molt seriosament la seva responsabilitat comunicadora. L’incomoda veure com la tendència majoritaria dels mitjans, i especialment de les direccions i redaccions, passa per buscar el sensacionalisme abans que el rigor, l’anècdota abans que el fons, la difamació abans que la cautela o la presumpció d’innocència.

Al cap i a la fi es tracta de ‘vendre’ més que d’informar o comunicar.  Però la meva amistat no es rendeix. Sovint em truca: ‘escolta, estic interessat en aquest tema. Podem parlar-ne?’. -‘Amb molt de gust’, responc. I quedem. Li passo informació, tot allò que en puc saber.

Ell pregunta i investiga. Jo em contagio de la seva implicació i ganes de fer una bona història. Junts busquem allò que en termes periodístics es coneix com ‘un ganxo’. L’excusa que ens permeti explicar la història en el marc de la voraç actualitat.

Ens uneix el desig de fer arribar l’activitat eurocomunitària a la gent, sense demagògies: parlem de control d’armes, d’igualtat i no discriminació, de drets socials, d’immigració, de pesca, de recursos marins, de subvencions,…. Sovint però, després de magnifiques vetllades i trobades, em telefona per dir-me: ‘Ho sento, no m’ho compren’. Ho diu compungit, dolgut. ‘Me’n faig el càrrec’, li responc. I ho dic de tot cor.

Dies més tard em torna a trucar: ‘disculpa que et molesti, però de la direcció em demanen que parli d’aquest tema (diguem-ne X), ja sé que no té cap interès i que no passa de simple anècdota, però els fa gràcia’. ‘Cap problema, parlem-ne també’, li dic. Al cap i a la fi, ell fa la seva feina, com jo faig la meva.  

Aquesta història és verídica, i té uns protagonistes concrets. Tanmateix, constato que allò que li passa a la meva amistat periodista li passa també a molts altres professionals de molts altres mitjans. Són moltes i molts els qui es troben en la mateixa situació. Gent que viu per la seva feina, i que se la creu. Però sobretot que no comprèn, i que s’esvera, de veure cap a on està derivant la seva professió.

Són, moltes i molts d’ells, veritables herois i heroïnes a qui vull retre un personal i sentit reconeixement. Són periodistes. Perquè sí, perquè la professió encara existeix i és més necessària que mai, especialment en el marc dels nous aires que condueixen la comunicació i la informació.

No ho tenen fàcil, com no ho tenim ningú dels qui dediquem temps i suors a les entranyes euroinstitucionals, però són necessaris, imprescindibles.

No amic meu, ‘això vostre’ no s’acaba mentre existeixi gent com tu. No ens ho podem permetre.
Font foto: EFE

Ahir vàrem discutir a la Delegació de Relacions Parlament Europeu – Amèrica Central les situacions de Panamà i Hondures. La Comissió Europea i el Consell ens van exposar la seva estratègia en relació a la negociació dels Acords d’Associació en quant a aquests dos països, Acords sobre els quals manifesto, un cop més, les meves enormes reticències, especialment en relació a la situació d’Hondures, i a la legitimació que aquestes negociacions poden comportar de’un règim colpista. Confesso que no sóc especialment simpatitzant del President derrocat, Zelaya, però encara ho sóc menys de la manera com se’l va derrocar, sobretot pel precedent que aquest fet pot suposar en la regió i per al món sencer. És per això que ahir vaig voler posar de manifest la meva preocupació a través de la següent nota de premsa: 

PRESS RELEASE – Brussels, 1 February 2010

Honduras

EU Association Agreement talks would legitimise coup

Today the European Parliament’s Foreign Affairs Committee and Central American Delegation held a joint meeting on the subject of Panamaand Honduras. Green MEP Raül Romeva, a member of the EP Delegation to Central America, commented:

“Today’s meeting in the European Parliament represents a clear manoeuvre by the EPP and certain Liberals to forget about the coup in Hondurasand get the negotiations for an EU-Central American Association Agreement back on track.

If the EU invites the new government of Hondurasto the negotiation table, it rewards the perpetrators of a coup against a democratically elected government. The EU must not turn a blind eye to the grossly inflated participation rates that were designed to legitimise Porfirio Lobo’s election and the move to grant amnesty to all who committed human rights violations in the wake of last year’s coup. This would send a message around the world that the EU will eventually embrace those who illegitimately seize power.

As EU foreign affairs High-Representative, Ashton should know better than to naively express hope in the new Agreement on National Reconciliation and Strengthening of Democracy in Honduras. The leadership has already flagrantly ignored other agreements mediated by the OEA, the UN and Costa Rican president Oscar Arias – why would it change now?

Narrow economic interests are the real motive for those who advocate association agreement negotiations with Honduras. They want a weak negotiating partner in order to facilitate access to cheap mining concessions, agrofuels and textiles at the expense of the Honduran population as a whole. The EU must stand by its democratic values if it wants to be seen as a credible power in the world.”

*** ENDS ***

Foto: Porfirio Lobo, actual President d’Honduras. Font: RTVE

En el marc de l’el.laboració de l’informe que estic preparant per a la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat (FEM) sobre Crisi i gènere, i tenint en compte que, per a mi, la sortida a l’actual combinació de crisis (econòmica, ambiental, social, institucional, financera, …) passa per apostar de manera clara i convincent per un Green New Deal, he volgut fer una reflexió prèvia en clau ‘Gènere i Green New Deal’. Efectivament, el Green New Deal ha esdevingut una mena de fórmula màgica que aspira a resoldre tots els problemes. El risc, però, és que de vegades els termes i els conceptes acaben essent víctimes del seu èxit i correm el risc de perdre de vista no només els seus orígens, sinó l’essència, dels mateixos. Ara que tothom, o gairebé tothom, parla de Green New Deal, és bo recordar com i per què va néixer aquest concepte i, especialment, què implica el seu ús, ambientalment, social, política i econòmica. Per altra banda, és bo entendre que apostar, com toca fer, per mesures marca ‘Green New Deal’, ens obliga a no perdre de vista tampoc altres ‘marques’, també molt necessàries, com la lluita per la igualtat d’oportunitats. En concret, la reflexió que adjunto a continuació, per a la qual he comptat amb la inestimable col.laboració de la meva col.laboradora Elisabeth Horstkötter, preten posar de manifest i corregir, en la mesura de les meves possibilitats, alguns d’aquests dèficits:

WORKING DOCUMENT: Gender aspects of the Green New Deal                       

The Green New Deal sets out a new direction for Europe and implies massive investment in education, science and research in green, future-oriented technologies in order to put Europe at the forefront of a global economic revolution[1].

The concept is very challenging but a key piece of the puzzle is missing – the gender aspect.

Green jobs = good for the environment, bad for women?

Initially the Green New Deal was perceived as a tool to get out of the triple crisis (economic recession, social injustice and the ecological crisis)[2] but it has evolved rapidly. Green Group debates now feature the Green New Deal within the context of a much broader scope including social, employment and regional policies.

In terms of jobs, the ecological conversion of the economy and the transition from so-called ‘sunset industries’ to low-carbon economy will create a huge demand for workers in skilled trades or professions. Filling the green collar jobs will require adequate training programs, re-training and education programmes.

Yet looking at the huge amount of studies available we discover that green jobs are almost entirely male dominated, especially in the alternative energy area. Women are strongly under-represented in the renewable sector and especially in science and technology-intensive jobs’[3].

A fair, just and equitable Green New Deal cannot afford women’s exclusion from the transition to the green economy, i.e. certain trades and professions, training and re-training. The EU Commission also recognised that ‘we need women in exactly the same sort of jobs as men’[4]. Thus without a focused effort, women will be chronically under-represented in or even excluded from the green economy and green collar jobs.

Women’s talent will boost the Green New Deal

Taking the Green European Manifesto seriously (investment in education, science, research) and being aware of the gender segregation in the labour market we cannot restrict the Green New Deal simply to the old vision of green collar jobs. It goes much further and covers a vast range of issues (education, services, health etc).

There are additionally two fundamental arguments of which the first is a question of principle: as equality between citizens is one of the Union’s fundamental values, men and women with equal skills should have equal access to all jobs, in the private and public sector alike. The second argument is very pragmatic: women’s potential is indispensible for the Green New Deal. Europe can no longer afford to neglect its female human resources by treating women as a back-up plan to boost the workforce only when economic conditions dictate the demand.

On average, 80.8% of young women (20-24) reached at least upper secondary school in the EU 27, compared to only 75.4% of young men. Women represent as much as 59% of university graduates. However, study fields continue to be greatly segmented with a low presence of women in computing, engineering and physics.

Women represent around 60% of tertiary graduates in law and in business and administration and are highly over-represented in journalism and information; humanities; health and welfare; education science[5].

Up to now barriers prevent women from using their full potential and gaining access to jobs and positions for which they are qualified. One of the main barriers to women’s employment and career advancement is the difficulty of balancing work and family life because women are still considered as those primarily responsible for looking after children and other dependents.

Ecological transformation meets work-life balance

In our recent discussions the Green New Deal developed towards a more comprehensive ‘blueprint’ for a new society with new social, human values and different regulatory modes[6].  

Moving along this path we will discover that the Green New Deal provides us with the unique possibility of tying together the ecological modernisation of European societies with better work-life balance in which men and women equally share responsibilities in public and private domains, in economic political and family life.

Issues of reproductive work, care and social work have not been addressed properly in the Green New Deal. The ecological transformation of society, care policies and the provision of care services are intrinsically related to the GND and consequently to the achievement of equality between women and men.

In this sense we follow the UN approach that “the significance of care is part of the fabric of society and integral to social development. To overcome the gender bias that is deeply entrenched in systems of social protection and to make citizenship truly inclusive, care must become a dimension of citizenship with right that are equal to those that are attached to employment”[7].

Equality between men and women is therefore a Green New Deal topic in both social and political spheres. The current debate shows that we still have a long way to go to change attitudes. We will only achieve equality when we adopt adequate measures to prevent women from facing discrimination in society and the workplace – measures that also succeed in men taking up their share of domestic responsibilities.

Font foto: Desconeguda