Ahir a primera hora de la tarda sona el telèfon. L’agafa la meva dona, però no passa ni un segon que estira el braç amb l’aparell a la mà i em fa amb el cap que la trucada és per a mi. – Allô, Narcís? C’est Sylvie. – Bonjour, Sylvie Du Fru? És
Vaig estar a punt de no escriure l’últim post. Que ningú no es pensés que m’afegia a l’onada antiCarod que la dreta atia de forma sistemàtica. No m’hi trobaran pas. Repasseu el post i us reto a descobrir-hi la més petita malvolença personal i partidista. Ni que us hi ajudés el mateix Poirot! El meu
Comptes clars, diu Carod en un article de fa dos dies. Comptes tardans, afegiria jo. Carod, sí senyor, és molt clar. Amb quatre dades molt concretes assenyala els cops que amb precisió mortal els tisoraires Mas-Zapatero van assestar a l’estatut del Parlament per convertir-lo en l’estatut parrac actual. O com diu Carod, un estatut desproveït
Ens vàrem veure les cares i vàrem copsar el gest. Érem els blocaires de Vilaweb aplegats a la renovada matriu d’aquest projecte que segueix expandint-se. Gràcies als blocs, Vilaweb s’ha convertit en una gran família de gent que comparteix sensibilitats i informació. I és el gest el que acaba de perfilar la sensibilitat que es
Guardiola i Gates sr. són els pares respectius de dos criatures d’èxit: el Barça i Microsoft. Com vam dir en l’últim apunt, el segon acaba de publicar les seves memòries com a pare. Guardiola també ha deixat clara la filosofia del seu èxit. Contiuem el comentari sobre les seves reflexions enllaçant amb l’últim paràgraf de
Es diu Bill Gates sr. Té 83 anys. És el pare del fundador de Microsoft i acaba de publicar les memòries de la seva experiència com a pare. “Showing up for live – Toughts on the Gifts of a Lifetime”. N’extraurem algunes reflexions. La nostra tasca educativa se’n beneficiarà. Tant si som pares com professors.
El vot en blanc ha aconseguit arribar quasi al 3%. El vot que més costa i el vot més pensat. Per això és el vot de més qualitat. El que més costa. Qui vota en blanc sap que el seu vot no es concretarà en res, en cap diputat. Que no farà decantar les institucions
Qui em fa la pregunta és l’Adrià, una persona més aviat extravertida, de conversa brillant. Adrià, hi ha moltes maneres de dir als pares la pròpia condició sexual. Enumerar-les no t’ajudarà a eliminar el neguit que t’ha impedit fins ara donar aquest pas. Perquè per això cal contestar prèviament a una altra pregunta. Per què
L’últim dia vaig donar una dada que deixava palesa, si encara cal, la misèria moral del capitalisme. M’he posat a estirar la veta que havia descobert i, oh-la-la, n’hi ha per llogar-hi cadires! Per evitar que el bon caràcter se’ns torni agre us les llençaré totes d’una tacada i no en parlem més. Caixa Penedès.
Els membres dels consells d’administració de les empreses de la borsa es van apujar les seves retribucions l’any passat una mitjana del 13%. L‘espectacle és penós perquè, en paral·lel, la cotització de totes les empreses va experimentar una espectacular caiguda. És a dir, mentre els accionistes patíem un dels daltabaixos patrimonials més grans de la història,