BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Comptes clars, diu Carod en un article de fa dos dies.
Comptes tardans, afegiria jo. Carod, sí senyor, és molt clar. Amb
quatre dades molt concretes assenyala els cops que amb precisió mortal els
tisoraires Mas-Zapatero van assestar a l’estatut del Parlament per convertir-lo
en l’estatut parrac actual. O com diu Carod, un estatut desproveït d’armes per exigir un finançament
just als xucladors espanyols. Això de xucladors ho dic jo que sóc un exaltat,
no pas l’ínclit senyor vicepresident.
Abans d’esmentar els
maleïts cops de tisora convé treure la fel, repartir llenya i demanar a aquests nois d’Esquerra que
esmenin la seva conducta. Perquè així com Carod ens ofereix les dades per
blasmar la indefensió en què ens va deixar la inconsicència suficient de Mas,
a mi em cal blasmar la tèbia, indecisa i opaca reacció d’Esquerra en el seu
moment… i ara!
Veiem per on va anar l’esbudellada que ara el senyor Carod ens
aclareix tan generosament. Esmenta només les que tenen relació amb el
finançament. Temes com llengua i aeroports, etc. potser vindran un altre dia.
–
Supressió
del sistema pel que la Generalitat recaptava primer
els impostos i després satisfeia les aportacions a l’Estat (arts.209
i 210, EAC 30 de setembre).
–
Eliminació
de la disposiciò addicional vuitena que obligava a equiparar en 15 anys els resultats
del nostre sistema amb els que s’obtindria si disposéssim de concert.
–
Supressió
en la mateixa disposició addicional esmentada el compromís d’anar reduint el dèficit fiscal.
–
Esbandida
de qualsevol referència a la bilateralitat (arts. 202, EAC 30 de setembre).
A bones hores senyor Carod! Si les coses són com les explica,
que ho són, a què venia tanta tonteria de demanar el vot nul en el referèndum?
En quines doctes elucubracions es devia perdre
vostè? Deixem de jugar d’una vegada al sí-però! Les bases del partit el van fer
quadrar. Però ja era tard i en tot plegat s’havia perdut credibilitat i
pistonada: la gent va veure que li estàveu amagant dades, que us perdíeu en
tacticismes, com sempre havia fet CiU, i us va engegar a parir panteres. El
pitjor és que amb el temps s’ha evidenciat que el canvi d’estil que inicialment
preconitzàveu, s’ha anat evaporant a mesura que us tornàveu “un partit seriós”.
Si a això afegim que la paraula independència no surt mai de la vostra boca,
fora dels mítings, doncs nois, ja us ho fareu pensa el votant, que a
casa o a la platja s’hi està molt bé. Està clar que “partit seriós” per vostès
vol dir amagar les dades al poble ignorant no fos cas
que es posés nerviós i portar els debats en petit comitè perquè fora
dels quatre savis de sempre ni els del partit no poden entendre res.
Quedi clar, però, que la garrotada de debò se l’han d’endur més que ningú els
dos protagonistes Mas-ZP. Carod i els seus només són còmplices de silenci. Ho
dic per no barrejar les coses com fan els comentaristes interessats.
L’Elisenda Paluzie aquí i aquí , i altres economistes, ja havien assenyalat tots aquest punts. Amb el detall que correspon
a una acadèmica. Però són els homes públics, els que
disposen de l’altaveu dels mitjans, els que tenen la responsabilitat de donar-nos
les dades amb aquesta claredat de la que ara fa gala. I s’han de donar en el seu moment. I s’ha de
repetir en cada intervenció amb micròfon, per activa, passiva i perifràstica
d’obligació. Amb molta d’obligació i sentit de
responsabilitat. La que s’ha diluït en la seriositat
aquesta que vostè, Carod, i els seus tant anhelen. Ja veu que hi ha
moltes maneres d’entendre la responsabilitat; a vostès se’ls ha encomanat la responsabilitat pusil.lànime dels conservadors. Molts com jo els demanem
la
responsabilitat del coratge i la claredat en el moment adequat.
Per acabar, la música de l’article no m’ha agradat gents. Perquè vostè, senyor Carod, no ens
lliure aquestes precioses dades amb ganes d’esmenar un error seu del passat i
com a mostra del que pensa fer a partir d’ara. Ca! Pur partidisme. Només les ha deixat
anar coma arma llancívola contra l’oposició de CiU, per evitar que sigui ella
qui aixequi la bandera del finançament just. Perquè vostès volen amagar el seu fracàs negociador sota els parracs d’aquest
estatut que no es pot agafar per enlloc,
d’un estatut que tot ell està a mercè de la interpretació que vulguin els
espanyols, via Constitucional, via govern.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Trobo interessant el magnific treball fet per l’autor, en contra de ZP-Mas, però no blasma massa en Galtes de Porc i els seus mariachis. 23 anys de Pujolisme, van fer una Catalunya respectada i a poc a poc, anava tirant endavant, segons els malagradosos, Pujol i CiU, nomes en treien engrunes, quan anaven a negociar a Madrizzz. Ara gracies a la traidoria. de Carod i IC-V, aconvoyant en el psc Morcilla, (un trepa no em mereix cap respecte, ni que l’hagin fet President), estem en un punt mort. El plaç d’acomplir l’Estatut, ja ha vençut, la data de finançament serà quan el ZP li doni la gana, el Castells, Carod,Puigcercos,Saura, mentre puguin tenir assegurades les cadires, el sou i els enylTYxufes de familiars, amics i coneguts, el que surti, ja els va be. A Catalunya i en els catalans, que ens bombin. S’ha de fer neteja de tota aquesta tarregada i si podem no veure’ls mai mes en un càrrec públic. Les eleccions faran mes clar el panorama del nostra pais i treurà les lleganyes de mes de quatre rucs, que amb un gra de civada, ja estan contents.
Trobo interessant el magnific treball fet per l’autor, en contra de ZP-Mas, però no blasma massa en Galtes de Porc i els seus mariachis. 23 anys de Pujolisme, van fer una Catalunya respectada i a poc a poc, anava tirant endavant, segons els malagradosos, Pujol i CiU, nomes en treien engrunes, quan anaven a negociar a Madrizzz. Ara gracies a la traidoria. de Carod i IC-V, aconvoyant en el psc Morcilla, (un trepa no em mereix cap respecte, ni que l’hagin fet President), estem en un punt mort. El plaç d’acomplir l’Estatut, ja ha vençut, la data de finançament serà quan el ZP li doni la gana, el Castells, Carod,Puigcercos,Saura, mentre puguin tenir assegurades les cadires, el sou i els enylTYxufes de familiars, amics i coneguts, el que surti, ja els va be. A Catalunya i en els catalans, que ens bombin. S’ha de fer neteja de tota aquesta tarregada i si podem no veure’ls mai mes en un càrrec públic. Les eleccions faran mes clar el panorama del nostra pais i treurà les lleganyes de mes de quatre rucs, que amb un gra de civada, ja estan contents.
que hi hagi alguna notícia relacionada amb la política i amb els polítics, on no es parli de joc brut, interessos partidistes, abocades de merda d’uns partits als altres, el dia que no sigui notícia que uns pacten amb altres mentre fan el llit a uns tercers, i els clàssics “donde digo digo, no digo digo, digo diego” que llavors tots neguen, aquell dia la política em semblarà justa i necessària, i els polítics persones honrades i entregades a la causa del servei públic al seu poble.
Llavors, aquell dia sortiré content al carrer, i solament hauré de patir perque cap vaca voladora em caigui al damunt, podré parlar amb els semàfors mentre espero que em donin pas, i tot xino xano m’arribaré al Drolma a fer un menú 9’00€ per llepar-me’n els dits.