BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Vaig estar a punt de no escriure
l’últim post. Que ningú no es pensés que m’afegia a l’onada antiCarod que la
dreta atia de forma sistemàtica. No m’hi trobaran pas. Repasseu el post i us reto a descobrir-hi
la més petita malvolença personal i partidista. Ni que us hi ajudés el mateix Poirot! El meu
comentari a l’article de Carod tenia un horitzó més ampli que la seva persona:
s’hi criticava l’opacitat amb què es condueix tota la nostra classe política
sense excepció.
Ja n’hi ha prou de ficar-se amb el
Carod. Prou d’afegir cullerada petita a la grossa artilleria que disparen els
mitjans madrilenys. Qui ? La
Vanguardia i Rac1 són el que jo conec. CiU ha fet el que
havia de fer com a partit d’oposició, però els esmentats mitjans ho han
aprofitat per aixecar polèmica.
El motiu de la sorollada actual és
l’artificiosa polèmica sobre la representació oficial a l’enterrament de Vicent
Ferrer. No l’he qualificat d’artificiosa perquè sí. Jutgeu vosaltres mateixos. Per
exemple el matinal de Rac1 (El món). El simple fet que avui dilluns en Jordi
Basté tornés a proposar aquesta discusió per tercera o quarta vegada ja indica
suficientment les ganes de crear una bombolla informativa amb intenció de
desgast. Si recordem que per al cotxe de Benach hi va dedicar tota una setmana,
la dita intenció brilla com el sol d’agost. Artificiositat, la demostrada pel
contertulià Vicent Sanchís que, a manca d’arguments a favor de l’exigència d’enviar-hi
un representant directe del nostre govern, es treu de la txistera la peregrina
qualificació de funerals “para-estatals”. Quina inventiva! Un concepte nou, per
a mantenir les crítiques al govern actual i sobre tot al vicepresident. Al meu
entendre si Ferrer treballava com a organització no governamental, la parafernàlia
oficial hi sobrava. Els espanyols, que facin el que vulguin; no han de ser pas
el nostre referent. Sort que aquesta vegada
Barbeta va tenir un atac de seny i explícitament va indicar que trobava la
disputa fora de lloc. Aprèn Basté!
En la mateixa tertúlia algú altre
ha fet comparacions pròpies de xerrades tavernàries. Que per anar a la Champions tothom s’hi va
apuntar (es referia a la gent del nostre govern), però que en canvi per als
funerals de Ferrer s’ho estalvien. Carnassa demagògica! Perquè, fixeu-vos bé,
qui ha tingut aquesta sortida no disparava pas ni contra el rei ni contra cap
membre del govern espanyol; no, ho ha deixat anar només per criticar els membres
del govern català! Dues mesures, igualet que els mitjans de Madrid. Segueixen amb el cervell abduït per Espanya!
Tot i la discreció amb que treballa actualment Carod, els
madrilenys no
s’estan d’esbombar el dispendi, escandalós al seu parer, de les delegacions
autonòmiques a l’estranger. Imagineu-vos si el nostre govern, en procés de
retallada pressupostària, hagués noliejat un avió com va fer el president del
parlament espanyol! Saül Gordillo ho explica més bé que jo. Sempre és bo llegir
aquest periodista. “Quan el vicepresident del Govern va viatjar a l’Índia, les
despeses de l’expedició oficial van aparèixer als diaris. Com si d’un delicte
es tractés. Ara que decideixen d’enviar una reduïda representació i que el
Parlament de Catalunya no s’hi apunta, a diferència de la delegació del Congrés
dels Diputats, els diaris (algun) també ho critiquen. No ser un país normal és
realment cansat i contradictori. El president del Congrés espanyol pot agafar
un avió Falcón de l’exèrcit de l’aire per anar als funerals de Ferrer, però
pobres Carod i Clavell si no volen en low cost des de Reus o Girona. Misèria de debats.”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo també he resseguit aquesta línia informativa, mancant-me òbviament aquells a què no tinc accés com són RAC1, que des de VLC, m’és impossible. Com a radiografia de l’estat de la qüestió i la foto que se’n fa cadascú dels actors secundaris.
Cordialment.
PS: Vicent, fill i veí del meu barri, és Sanchis, sense accent. Això d’accentuar-lo és una altra collonada española. Com tampoc no seria Perís, Gomís, Dominguís, etc…usuals a València.
No escric massa, més aviat gens, sobre tertúlies polítiques, ni notícies del país, perque ja n’hi ha un munt de blocaires que ho fan molt bé. Però en aquest cas, estic asbsolutament d’acord amb tú. N’hi han molts de cooperants al món, invisibles, desconeguts, i en aquestes temes no cal ser tan mediàtic i anar per feina, directament. He llegit tanta demagògia i tanta tonteria i, per cert, aquests de RAC1 ténen amo i senyor …. i el locutor, periodista o com es vulgui dir, és bastant impresentable. En Saül Gordillo és una mica el meu referent, per estar informada, després ja em trec del barret les meves conclusions i opinions.