“Una muntonada de pedres deixen de ser senzillament una muntonada de pedres en el moment en què un sol home les contempla tot dibuixant al seu interior la imatge d’una catedral.” Antoine de Saint-Exupéry Escultura de Toni Ferri, Gines 30 de maig 2009
Ahir vaig acudir a un acte de les eleccions Europees amb el candidat del Bloc-Coalició per Europa: Enric Nomdedéu, a la Universitat d’Alacant. L’acte, on va participar també Jordi Davó, tenia com a centre un documental sobre Carlos Fabra. Un polític estudiat, analitzat i vist des de diverses perspectives, ço és testimonis. Parlar de Carlos Fabra és comentar una pel·lícula
El llibre de Joan Fuster, Raimon, de l’any 1964, és una delícia. Es tracta d’un llibre-reportatge que presenta el “fenomen” Raimon. Ara que celebrem el quaranté aniversari d’”Al vent”, és ben oportú de recordar-lo. El de Sueca fa una aproximació a Raimon i ens parla dels seus orígens familiars, de la ciutat de Xàtiva i de
“Tàctica i estratègia” La tàctica és mirar-te aprendre com eres voler-te com eres La tàctica és parlar-te i escoltar-te construir amb paraules un pont indestructible la tàctica és quedar-me en el teu record no sé com ni sé sota quin pretext però quedar-me en vós la tàctica és ser
Dels múltiples temes de conversa cal destacar –no podia ser d’altra manera– la qüestió nacional. I aquesta per totes bandes. A parer de Mira, sobre la construcció nacional catalana es posa massa èmfasi en qüestions com ara el finançament i s’obliden d’altres ben importants com ara la llengua: qüestions de política lingüística i etnoculturals. Navarra té plena autonomia financera i no per això
Acaba d’eixir al carrer un llibre ben recomanable: La vida, el temps, el món. Una llarga entrevista amb Joan F. Mira feta per Pere Antoni Pons. Quico Mira no sols és un intel·lectual de primera magnitud sinó un gran conversador. Aquesta observació, que pot semblar òbvia, no ho és gens. He conegut gent obtusa parlant i que
La divulgació de la pintura de Joan Ponç és un deute pendent. Llig un article de Lluís Bonada: “Joan Ponç comença a sortir del purgatori” a la revista El Temps. Bonada hi comenta la creació de l’associació Joan Ponç per ajudar a divulgar l’obra pictòrica i també de l’escrita. Sobre aquesta darrera, l’associació editarà un dietaria inèdit de l’artista i altres escrits personals. Joan
Vesprada beatífica de dissabte. Entre l’olor salvatge a herba i el perfum de pluja, camine per senders de Gines: Ferratget, Verinosa, Canet… Porte la màquina de fotos (quasi inevitable fer ruralisme postmodern). És una vesprada freda, a estones ventosa, però de tant en tant també ix el sol. L’atmosfera sembla tintada de groc. Hi ha el groc de la floració que
Història d’un entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana de Joaquim Espinós (Pagès editors) és un bell recorregut pels escriptors catalans, des dels modernistes fins alguns actuals, que han sentit –d’una manera o d’altra– una fascinació per l’autor d’Així parlà Zaratrusta. De fet –crec que no podria ser d’altra manera– es tracta d’autors que han estat
S’ha parlat molt d’”El crit” de Munch, i no gens–comparativament– de “la Montserrat” de Juli González. La primera “Montserrat” que va fer l’escultor català va ser per al Pavelló de la República de París, on Picasso exposà “el Gernika”, el 1937. No és la de la foto, que és del 1942. La primera “Montserrat”