A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Joan F. Mira: una llarga entrevista, II
Dels múltiples temes de conversa cal destacar –no podia ser d’altra manera– la qüestió nacional. I aquesta per totes bandes. A parer de Mira, sobre la construcció nacional catalana es posa massa èmfasi en qüestions com ara el finançament i s’obliden d’altres ben importants com ara la llengua: qüestions de política lingüística i etnoculturals. Navarra té plena autonomia financera i no per això ha incrementat la seua cohesió nacional, destaca l’entrevistat. I més avant fa comentaris com aquest:
En el tema de la llengua, no s’ha fet mai l’esforç propagandístic necessari per neutralitzat aquella cosa tan dura, tan evident i constant, que és que quan un catalanoparlant es troba amb un castallanoparlant li parla castellà. Fins i tot els estudiants Erasmus que arriben a Barcelona i intenten dir quatre paraules en català, canvien d’idea i d’actitud quan la resta d’estudiants catalans els parlen en castellà.
(n’hi ha més)
El repàs que fa l’autor d’El professor d’història, en el cap. III, comprén temes com ara la transició, el federalisme, la vida i el sistema americà, el socialisme, el marxisme, la socialdemocràcia sueca… I per descomptat el nacionalisme valencià i el catalanisme. També comenta, amb extensió, la descolonització d’Àfrica, el multiculturalisme…
L’energia intel·lectual de Mira és prodigiosa, el conjunt de coneixements (amb documentació i/o amb experiències) vast i ben condimentat, la curiositat sense límits…
És clar!, que un no està d’acord amb tot el que diu. A un li agradaria posar contraexemples, fer alguna rèplica… Però, d’entrada, pareix que Mira ha metabolitzat la cultura de l’univers. Com diu l’entrevistador, sembla: “l’home que [té] el món dins del cap”. I diríem que l’expulsa amb una lúcida fúria… (continuarà)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I el capteniment dels privilegis del castellà al país des del Decreto de Nueva Planta encara preeminent, altra questió és enganar i enganyar-se.
Tens raó, l’actitud dels catalanoparlants, altament plena d’amabilitat i amb tendència fàcil a passar-se al castellà, té bona culpa de la situació en què ens trobem, especialment amb residents al nostre país des de fa anys o dècades.
He leido varias obras de Joan Francesc Mira y soy un gran admirador suyo. La
“Crítica de la nació pura” o “En un món fet de nacions” me
parecieron dos libros estupendos.
Lo mismo puedo decir de su trilogía
valenciana. Me han encantado las tres partes.
No obstante, tengo un par de
puntualizaciónes a su perspectiva sobre el hecho nacional navarro (vasco), que
he comentado en mi blog
nabarra.blogspot.com/2009/07/joan-francesc-mira-de-nuevo.html
Entiendo y leo el catalán bastante bien, hablarlo bien y
escribirlo ya es otra cuestión.
Un cordial saludo