Avui ha estat l’últim dia que el Seattle Post ha estat imprès. Aquest històric diari nord-americà, del tamany i la difusió d’El Periódico per a entendre’ns, ha estat fins ara el més important en optar per tancar el paper i passar-se per complet a la web, cosa que passarà demà.
Tot al llarg del dia m’he trobat en circumstàncies diverses que m’han fet parlar d’aquest canvi històric. A la redacció, per supost, però també en la classe que cada any faig pel curs del Carles Martín, a la Pompeu Fabra, i que tocava avui. Després de la decisió del CS Monitor d’imprimir en paper només un dia a la setmana i del tancament per ofec de diversos diaris el pas donat avui pel Post-Intelligencer ha alçat una expectació enorme en la professió i la indústria.
Així que a casa, amb totes les feines del dia ja acabades, he decidit seure una estona i passejar-me amb calma per la web del Seattle Post i els seus col·legues i competidors. Com era d’esperar hi ha de tot però m’ha impressionat sobremanera no un text sinó una fotografia, aquesta que acompanya el comentari. La fotografia és d’allò que als diaris en paper en diuen l’escaleta, el full que indica des de redacció cap a producció i impremta què hi ha en el diari de demà i en quina disposició. Forma part de la rutina més bàsica i elemental de les velles redaccions, que normalment ja comencen el dia confeccionant una primera versió d’això. La d’ahir, la del diari d’avui per tant, va encapçalada per la frase FINAL P-I (“El darrer Post Intelligencer”), com si fos l’epitafi d’un paper que va començar a imprimir-se cada dia fa 164 anys i ha durat just fins avui. M’ha impressionat molt la fotografia i el talent enorme del fotògraf, el periodista gràfic, que l’ha pensat. No es podia “dir” millor.
