Molt sovint, la gent que ens hem mogut sempre en el terreny de l’esquerra independentista, amb un pedigrí o un altre, ens hem sentit a dir, hem dit i hem menyspreat les actituds anomenades “basquitis”. I és cert, que durant un temps, i per a alguns encara, el seguidisme del model basc de l’entorn de
Aquests dies, el moviment és constant, la xiscladissa dels moixons també, la claror ha canviat i les taques blanques o rosades d’arbres i arbustos florits fan miroies pertot.No hi ha dubte, ha arribat la primavera, i ho ha fet amb alguna prova d’aquelles que et fan pensar que va de veres, com ara les primeres
Puigcercós, amb les declaracions menyspreant la mobilització d’ahir i refermant-se en la imposició, deixa clar quin tipus de polítics tenim, quin nivell d’irresponsabilitat domina la classe política als Països Catalans i la poca vergonya assolida. El mateix nivell ha mostrat la regidora Escarp.La d’ahir, va ser una autèntica lliçó. La d’aquests polítics, una autèntica decepció.
Volien tancar les Rambles, la llibertat d’expressió i l’esperit crític. Volien dictar fins a l’última coma. Volien demostrar que tot ho poden. Però estudiants, professorat, personal universitari i molta gent solidària han obert totes les portes. Han airejat la ciutat i han ventilat la pudor de podrit de la política, dels mitjans, d’un model de
Sí, avui, a la menyspreada, repressaliada i sempre rebel i ufanosa Ribera de Nafarroa començarà la setzena edició de la Korrika. Serà a la ciutat de Tutera, a quarts de sis de la tarda quan s’encendrà la llarga metxa que durant onze dies i prop de 2.500 quilòmetres omplirà de llum, colors, alegria, combativitat, radicalitat,
Aneu al blog del Jordi MartíManifest PDI i PAS Alguns apunts esperpèntics ho anunciaven ahir, avisant paternalistament els joves estudiants -pobrets, com que van a Universitats on no s’aprèn, no saben com n’és de dura la vida!- que manifestar-se a la Rambla de Barcelona era imprudent.Més tard, no es tractava d’imprudència, sinó simplement de desafiament
En Tomàs Sayes començà, en un acte de valentia i fermesa militant, el passat dia 23 de Febrer i davant la negació permanent de diàleg per part de les institucions universitàries una vaga de fam indefinida per tal fer efectives les dues reivindicacions del moviment estudiantil: la moratòria en l’aplicació de l’EEES i la readmissió
“No reclamem que accepten totes les nostres exigències tot d’una. Volem que hi hagi algun gest per part de les institucions.’ ‘En funció d’aquest gest’, ha dit, ‘valorem si aturem la vaga de fam. Però de moment no hem obtingut cap resposta per part de les institucions. I, mentre no hi hagi cap resposta, la
No calen massa paraules, només veient el que ha passat i valorant la feinada i el creixement del resultat d’aquesta feina, n’hi ha prou per demanar tres coses:1.- La dimissió dels consellers responsables d’aquest desgavell, Saura i Huguet.2.- L’aturada del Pla Bolonya.3.- Que es depurin responsabilitats entre els estaments universitaris per haver permès i demanat
Sembla que aquesta tarda, un grapat de mossos d’esquadra encaputxats -que no saben que ja som a la Quaresma i el Carnestoltes s’ha acabat?!- han entrat a la universitat i s’han endut detingut l’Enric Duran, el qui va fer pública una campanya per construir una alternativa al capitalisme i que va anunciar l’expropiació de recursos
Alguns encara diuen com és possible que ICV acceptés agafar la conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya. Que si no veien com se’ls giraria en contra, com els posaria al límit… I és cert, sembla, aparentment, incomprensible. Però jo crec que hi ha dos elements fonamentals per a aital decisió. Per una banda,
Els dos equips del país, juntament amb quatre representants anglesos, un alemany i un portuguès, arriben a quarst de final de la màxima competició de clubs d’Europa. Novament, som una quarta part del paquet. Ara, caldrà disfrutar-ho i intentar avançar un pas més, i després…La satisfacció és gran, però -sempre hi ha un però- la
Malgrat que han passat uns dies, em proposo de reflexionar una mica més sobre la situació que es presenta en aquestes dues nacions després de les eleccions del passat dia 1 de març i com a resposta-comentari-reflexió als comentaris dels amics que van escriure sobre el darrer apunt publicat el dia després dels comicis.D’aquell comentari
A banda de consideracions que semblen marcianes i que avui he llegit en algun blog, acusant el vot nul de l’esquerra abertzale basca com a responsable de la victòria de les opcions obertament espanyoles, és evident que l’absència de l’esquerra abertzale posa en safata el tromf espanyol, la qual cosa demostra la seva importància tàctica,