L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Alguns encara diuen com és possible que ICV acceptés agafar la conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya. Que si no veien com se’ls giraria en contra, com els posaria al límit… I és cert, sembla, aparentment, incomprensible. Però jo crec que hi ha dos elements fonamentals per a aital decisió. Per una banda, que potser si no agafaven això no els donaven opcions d’estar al tristpartit -i no haurien tingut medi ambient-. Per una altra, agafar aquesta conselleria els permetia fer entrar el clau per la cabota, que és la funció de l’esquerra d’ordre en un sistema democràtic com el que tenim nosaltres.
Per tant, ni tan pobres ni tan innocents.
Però és que només cal veure quines són les seves postures al voltant d’aquesta conselleria, però també en la de medi ambient.
Ara han iniciat el procés per convèncer la societat -aquell subjecte de transformació de què parlaven els avantpassats d’ICV- que ha de saber acceptar els marrons que el poder vol imposar: presons, MAT, maniobres transvassistes, noves carreteres, pla ntes de tractament de residus… Per això han fet una jornada que es diu “De l’aquí no, a l’així sí”. Els d’esquerres del tristpartit seran l’oli que ha d’untar el pas feixuc que permeti que la gent se senti cofoia amb una gran merda al costat de casa. I és que aquesta és la funció d’aquest espai polític, i no una altra. La socialdemocràcia és la cara amable -i més dura- del capitalisme que és, no ho oblidem, el responsable d’aquest model de desenvoupament.
Per tant, ni tan pobres ni tan innocents.
Però és que només cal veure quines són les seves postures al voltant d’aquesta conselleria, però també en la de medi ambient.
Ara han iniciat el procés per convèncer la societat -aquell subjecte de transformació de què parlaven els avantpassats d’ICV- que ha de saber acceptar els marrons que el poder vol imposar: presons, MAT, maniobres transvassistes, noves carreteres, pla ntes de tractament de residus… Per això han fet una jornada que es diu “De l’aquí no, a l’així sí”. Els d’esquerres del tristpartit seran l’oli que ha d’untar el pas feixuc que permeti que la gent se senti cofoia amb una gran merda al costat de casa. I és que aquesta és la funció d’aquest espai polític, i no una altra. La socialdemocràcia és la cara amable -i més dura- del capitalisme que és, no ho oblidem, el responsable d’aquest model de desenvoupament.
(Continua)
Un fet d’aquest estil ha succeït aquests dies a la comarca d’Osona, i al Lluçanès ens n’hem ressentit un xic. La intenció de muntar un aeroport per a jets privats a Taradell. Sembla que tots els partits al govern del Consell Comarcal d’Osona hi van estar d’acord. Quan se’n va començar a parlar, la CUP de Vic va dir que ni pensar-ho. Quan s’ha sabut la proposta, Taradell ha posat el crit al cel i sembla que el tema s’ha tancat. No ha faltat cap altre raonament per notar en determinats sectors polítics i en els mitjans de comunicació osonencs una denúncia-queixa per la reacció que atribueixen a això que algú s’ha inventat de la “cultura del no”.
La veritat, un cop vistes les maniobres i contradiccions de les famílies polítiques, dient primer que sí, després que no, en una població no i en una altra sí, queda clar que l’acció d’aquests grups polítics no té cap altra sentit que la seva perpetuació al poder i les opinions de la gent cal tenir-les en compte per treure’n rendiment, aprofitar-se’n. I els mitjans de comunicació, juguen el mateix paper. Vinga donar joc a qui manipula la voluntat de la població i a qui es posiciona un cops comptats els rèdits electorals, però poc, escassíssim respecte per l’opinió de la gent. El muntatge de la “cultura del no” no és altra cosa que una excusa perquè es muntin jornades com l’esmentada per seguir imposant allò que el poder vol.
Avui, la població de casa nostra està especialment cansada de les maniobres dels polítics i està farta de sentir-se enganyada. Per això, els “bons i bones” d’ICV han d’esdevenir els missioners que han de convèncer el poble perquè es deixi entabanar.
Ara que es parla tant de crisi i de canvi climàtic, per què els mitjans de comunicació no comencen a deixar de parlar dels interessos dels poderosos i comencen a parlar de les necessitats de la gent i el territori. Per què es relativitza o es menysprea l’opinió de la gent en temes de protecció del territori i en canvi s’atien -per sensacionalistes- les opinions racistes davant de possibles esglésies de cultes diferents del dominant?
Per què la gent d’ICV posa en el mateix sac temes tan diversos i amb bases tan contraposades? Per què la gent d’ICV no té una mica més de respecte cap al món rural, que no hauria d’assumir un model de desenvolupament urbà-industrial i, sobretot, les seves conseqüències més negatives? Per què no parla de posar la polícia al servei de les persones i el territori en lloc de seguir defensant els interessos dels que més tenen?
La “cultura del no” sí que existeix, és el moviment, cada cop més gran, que rebutja el creixement interessat i destructiu; que rebutja una classe política corrupta i sense model ètic; que està fart de les imposicions pagades amb favors. És el moviment que s’enfronta cada cop amb més raons a la “cultura del sí” per la força dels interessos privats i allunyats de les persones i el territori, i que té en la policia del senyor Saura el braç executor en darrera instància. És l’oposició a creure que tot el que ve del poder és bo.
La veritat, un cop vistes les maniobres i contradiccions de les famílies polítiques, dient primer que sí, després que no, en una població no i en una altra sí, queda clar que l’acció d’aquests grups polítics no té cap altra sentit que la seva perpetuació al poder i les opinions de la gent cal tenir-les en compte per treure’n rendiment, aprofitar-se’n. I els mitjans de comunicació, juguen el mateix paper. Vinga donar joc a qui manipula la voluntat de la població i a qui es posiciona un cops comptats els rèdits electorals, però poc, escassíssim respecte per l’opinió de la gent. El muntatge de la “cultura del no” no és altra cosa que una excusa perquè es muntin jornades com l’esmentada per seguir imposant allò que el poder vol.
Avui, la població de casa nostra està especialment cansada de les maniobres dels polítics i està farta de sentir-se enganyada. Per això, els “bons i bones” d’ICV han d’esdevenir els missioners que han de convèncer el poble perquè es deixi entabanar.
Ara que es parla tant de crisi i de canvi climàtic, per què els mitjans de comunicació no comencen a deixar de parlar dels interessos dels poderosos i comencen a parlar de les necessitats de la gent i el territori. Per què es relativitza o es menysprea l’opinió de la gent en temes de protecció del territori i en canvi s’atien -per sensacionalistes- les opinions racistes davant de possibles esglésies de cultes diferents del dominant?
Per què la gent d’ICV posa en el mateix sac temes tan diversos i amb bases tan contraposades? Per què la gent d’ICV no té una mica més de respecte cap al món rural, que no hauria d’assumir un model de desenvolupament urbà-industrial i, sobretot, les seves conseqüències més negatives? Per què no parla de posar la polícia al servei de les persones i el territori en lloc de seguir defensant els interessos dels que més tenen?
La “cultura del no” sí que existeix, és el moviment, cada cop més gran, que rebutja el creixement interessat i destructiu; que rebutja una classe política corrupta i sense model ètic; que està fart de les imposicions pagades amb favors. És el moviment que s’enfronta cada cop amb més raons a la “cultura del sí” per la força dels interessos privats i allunyats de les persones i el territori, i que té en la policia del senyor Saura el braç executor en darrera instància. És l’oposició a creure que tot el que ve del poder és bo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!