L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
que hi hagi algun gest per part de les institucions.’ ‘En funció
d’aquest gest’, ha dit, ‘valorem si aturem la vaga de fam. Però de
moment no hem obtingut cap resposta per part de les institucions. I,
mentre no hi hagi cap resposta, la nostra reivindicació continuarà
sobre la taula.’
L’estudiant també reclama ‘que s’acabi la criminalització, la
coacció i la persecució del moviment estudiantil’. ‘Demanem la retirada
de les sancions als vint-i-dos estudiants i la readmissió dels sis expulsats‘.
Demanen, a més, ‘un diàleg’ i ‘un debat profund sobre el futur de la
universitat. Un debat amb garanties que requereix que hi hagi una
moratòria pel que fa a l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació
Superior’.
Aquest és un fragment de l’entrevista i notícia que publica avui Vilaweb sobre la vaga de fam que manté Tomàs Sayes, militant del SEPC, des de fa un mes, en protesta per l’aplicació-imposició del Pla de Bolonya a les universitats.
La ferma decisió i el compromís del Tomàs estan portant-lo a una situació greu, i n’és plenament conscient. La generositat de l’acció, després de la brutalitat de la policia catalunyesa, es manifesta encara amb una dimensió més i més gran. La ratlla entre el poder i l’oficialitat i la voluntat creixent d’una part important de la nostra societat de canviar el rumb de l’estat de coses actual es va eixamplant cada dia més.
Si només fos una vaga de fam aïllada d’un estudiant radicalitzat i la resposta fos el silenci radicalitzat de les institucions podríem dubtar de la situació. Contràriament, l’acte del Tomàs és només una mostra de fins on estan disposats a arribar els polítics i els rectors pels guanys que ha de representar la privatització progressiva, però en ferm, de l’espai de formació, coneixement i llibertat per excel·lència.
Avui més que mai, la solidaritat ha de prendre el relleu a l’acció decidida del Tomàs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!