L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
A banda de consideracions que semblen marcianes i que avui he llegit en algun blog, acusant el vot nul de l’esquerra abertzale basca com a responsable de la victòria de les opcions obertament espanyoles, és evident que l’absència de l’esquerra abertzale posa en safata el tromf espanyol, la qual cosa demostra la seva importància tàctica, conjuntural. Però també deixa clar que allò que no vol ningú és que existeixin opcions polítiques que realment no acceptin el marc establert i lluitin per un altre marc, nacional i social. Curiós és veure com locutors, tertulians i polítics s’apressen a penjar l’etiqueta d’esquerra abertzale a Aralar, quan la seva política, independentment del pensament personal de cadascun dels seus membres, és d’acceptació del marc autonòmic i d’un model social de capitalisme modern amb cor.
Les eleccions basques han demostrat que l’opcó de l’esquerra abertzale de presentar-se amb la seva papereta, que ha esdevingut vot nul, ha estat intel·ligent. La seva decisió ha fet evident que la quarta opció política a l’autonomia basca té una força realment brutal. Només PNV, PSOE i PP han superat D3M, i aquesta, en les pitjors condicions possibles ha aconseguit més de 100.900 vots: assetjament policial, repressió, detencions, requisació de les paperetes i cartells… La política independentista ha aconseguit un nou èxit i ha trencat l’apartheid imposat per Espanya amb la col·laboració dels autonomistes.
Les eleccions basques han demostrat que l’opcó de l’esquerra abertzale de presentar-se amb la seva papereta, que ha esdevingut vot nul, ha estat intel·ligent. La seva decisió ha fet evident que la quarta opció política a l’autonomia basca té una força realment brutal. Només PNV, PSOE i PP han superat D3M, i aquesta, en les pitjors condicions possibles ha aconseguit més de 100.900 vots: assetjament policial, repressió, detencions, requisació de les paperetes i cartells… La política independentista ha aconseguit un nou èxit i ha trencat l’apartheid imposat per Espanya amb la col·laboració dels autonomistes.
L’altra lliçó d’aquesta jornada, cal trobar-la a Galiza, on el reinsertat BNG ha fet el ridícul. És curiós veure com, després de rebaixar plantejaments nacionals i socials, assumint el marc autonòmic i el capitalisme, per poder tocar cadira i “poder” dels altres, ara tot el muntatge se n’ha anat a la bassa.
El model està clar, cal que a casa nostra la CUP aprengui bé la lliçó i es deixi de pastanagues enverinades i d’avantatges extraordinaris. Ja anirem a les eleccions, no cal pas la pressa, perquè volem guanyar, precisament.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I, a Euskadi, ara què? Faig la pregunta precisament per conèixer la teva opinió.
Hola Aleix,
Et torno la visita. Pensava que segurament tens raó en el què dius sobre el Bloque, però també hauriem de reflexionar sobre els resultats de l’Esquerra independentista gallega, que després d’anys de lluita es presenten dividits a les eleccions i aconsegueixen un resultat ben pobre: FPG 2720 vots (0’17%) i Nos-UP 1471 vots (0’09).
Salut
A Euskadi el Parlament estarà molt lluny de la realitat social. Per començar, el vot a Àlaba compta prou més que a les altres circumscripcions -per allò dels mecanismes electorals-, i és el territori més conservador i espanyolista. A més d’això, la il·legalització de l’esquerra abertzale distorsiona molt el resultat que ens han presentat.
Patxi López governarà amb una societat en contra. Hui l’he escoltat a una roda de premsa: no sé si és una consigna del partit, però el seu to és de menyspreu total al PNB; no és un bon començament per guanyar-se als que no l’han votat. Espere que la societat basca es mobilitze; sembla estar un poc adormida últimament.
Aleix,
fa molts anys que et conec i que t’aprecio i et valoro personal i politicament, peròi avui m’has deixat ben sorprès: dir el que dius d’Aralar (acceptació del marc autònomic i defensa del capitalisme amb rostre humà (!!!), és faltar a la veritat. I quan es falta a la veritat i a més no s’entra en cap crítica al món de Batasuna (cada cop més en un punt mort, sense iniciativa i amb tics stalinians i de nacionalisme novecentista) diu poc d’una anàlisi a les que em tenies aconstumat, sempre clarividents, sempre crítics (i dels que ja fa molts anys en vaig aprendre moltes coses)
De totes maneres, una forta abraçada…
?
A tots, disulpes per no haver dit res a les vostres demandes. Us respondré ben aviat amb un nou apunt al blog, on intentaré reflexionar per a tothom sobre el que proposeu.
Una abraçada.
Aleix