Aneu al blog del Jordi Martí
Manifest PDI i PAS
Alguns apunts esperpèntics ho anunciaven ahir, avisant paternalistament els joves estudiants -pobrets, com que van a Universitats on no s’aprèn, no saben com n’és de dura la vida!- que manifestar-se a la Rambla de Barcelona era imprudent.
Més tard, no es tractava d’imprudència, sinó simplement de desafiament al poder. O sigui, que amb els demòcrates al “poder” autonòmicodelaseñoritapepis hom no pot manifestar-se lliurement -abans, aquests deien que era un dret democràtic universal!-, i menys a les Rambles, tan cosmopolites, tan sense problemes, tan protegides per a les càmeres dels turistes…. La policia sí que pot passejar-s’hi, sempre i com i quan vulgui. Amb cavalls, a peu, amb gorres de butxaca, amb cascs, amb símbols dels mossos, amb símbols dels nacionals més espanyols, amb símbols de la municipal, amb cotxes, amb motos, amb sirenes, camuflats de persona o fent el camell, envaint el passeig central, aparcant en dobre fila, amb velocitat variable, amb les porres a les mans, les pistoles a punt… i sempre amb la prepotència al gest, l’autoritarisme al to i la perversió als ulls.
Els estudiants no poden manifestar-se per les Rambles, els interessos econòmics que serva l’ajuntament la volen aparador, encara que sigui només per a la pena d’haver-la volgut convertir en un museu dels horrors.
Però amb la Rambla no podran i amb la Universitat tampoc.
La penosa fotografia que es van fer ahir els grups parlamentaris principatins amb els rectors universitaris és una clara mostra que estan perduts, que ho tenen magre. Somreien a l’avís del fotògraf, i encara alguns avui tindran tiretes a les galtes de l’esforç i als budells de tant neguit.
Només faltava la notícia de TV3 justificant la prohibició de manifestar-se a les Rambles pel perill que corren els policies repressors si hi ha merder pels carrerons dels barris laterals de la zona. Interior, de la mà còmplice dels serveis informatius, avisava que hi haurà més hòsties que en una missa concelebrada i que no estan disposats a perdre el control ni un instant.
Però no hi perdem més temps, a manifestar-se a les Rambles s’ha dit, que és el nostre dret.
I un dia més, no ens n’oblidéssim, Huguet i Saura, dimissió! I l’Hereu també?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!