Milk (Milk / Mi nombre es Harvey Milk / Harvey Milk), de Gus Van Sant, Jr. (..) un film correcte i funcional, per sobre de la mitjana del cinema nord-americà recent, amb una interpretació molt convincent de Sean Penn, però que defalleix cada cop que s’endinsa en el terreny personal, molt menys interessant que el
A bona part de la nostra cartellera, finalment divendres dia 16 de gener de 2009, arriba Entre les murs (The Class / La clase / La classe), de Laurent Cantet, guanyadora de la Palma d’Or al Festival de Canes i pel·lícula que hauria de veure tothom que s’interessi per la complexitat de la nostra societat occidental, per
El 22 de desembre i gràcies a Judith Vives (bloc Espai Isidor), vaig saber que Sofia Coppola havia fet un anunci per a Dior -per a la colònia Miss Dior Chérie-, en què hi ha una referència visual al parisenc globus vermell de Hou Hsiao-hsien –Le voyage du ballon rouge (2007), fet a partir d’ El Globus Vermell, d’Albert Lamorisse
Milk (Milk / Mi nombre es Harvey Milk / Harvey Milk), de Gus Van Sant, Jr Milk s’avé plenament a les convencions del gènere “biopic” (..) Gus Van Sant no ens n’estalvia res; tot al contrari, ho assumeix com a forma narrativa i hi juga de manera molt intel·ligent (..) Per altre cantó, aprofita l’estructura fragmentària del
Ja em perdonareu, però fins ahir a la nit no em vaig assabentar que hi ha una revista de cinema en la nostra llengua que ja du 149 números: Temps moderns, papers de cinema, publicació de l’Obra Social de “Sa Nostra”. La podem trobar als centres de Cultura “SA NOSTRA”de Maó, Eivissa, Formentera, Ciutadella i
Un únic cartell oficial per a tota la Berlinale 2009, així amb moltes “i”, fred com la gelor que previsiblement farà a la capital alemanya els dies del Festival, entre el 5 i el 15 de febrer. N’és l’autor, el dissenyador gràfic Paul Snowden. FOTO El cartell oficial del Festival de Berlín 2009
Milk (Milk / Mi nombre es Harvey Milk / Harvey Milk) Director Gus Van Sant Jr. Guió Dustin Lance Black. Fotografia Harris Savides. Música Danny Elfman. Muntatge Elliot Graham. Producció Focus Features (EUA),Axon Films (EUA), Groundswell Productions (EUA) i Jinks/Cohen Company (EUA). Durada 2h08. Repartiment Sean Penn (Harvey Milk), Josh Brolin (Dan White), Emile Hirsch
De les crítiques i ressenyes que es publiquen entre el 8 i el 14 de de gener de 2009 en trobareu l’enllaç, anant a Vull llegir la resta de l’article. El sumari: CRÍTIQUES I RESSENYES. Austràlia (Australia), de Baz Luhrman: Judith Vives. Benvinguts a la terra dels ch’ti (Bienvenue chez les Ch’tis / Welcome to
Aquest gener, El Documental del Mes ens presenta El cirurgià anglès, pel·lícula que segueix el neurocirurgià Henry Marsh i planteja obertament el dilema de la relació doctor pacient al llarg de la seva última missió a Ucraïna. L’ha dirigida l’australià Geoffrey Smith i compta, a la banda sonora, amb música de Nick Cave i Warren Ellis.
Romanzo criminale, de Michele Placido Hi ha haver un temps, els anys 70, que a Itàlia hi va haver una guerra. La presència d’una forta esquerra revolucionària, 2 milions de membres, i del partit comunista més gros d’Europa, un milió i mig d’afiliats, van alertar l’Estat el qual va esperonar tota mena de temptatives com ara:
Romanzo criminaleDirector Michele Placido. Guió Stefano Rulli, Sandro Petraglia, Giancarlo De Cataldo i Michele Placido, a partir de la novel·la de Giancarlo De Cataldo. Fotografia Luca Bigazzi. Música Paolo Buonvino. Muntatge Esmeralda Calabria. Producció Cattleya (Itàlia), Babe (França), Aquarius Films (Regne Unit) i Warner Bros (Itàlia). Durada 2h32.Repartiment Stefano Accorsi (comissari Scialoja), Kim Rossi Stuart
De les crítiques i ressenyes que es publiquen entre el 31 de desembre de 2008 i el 7 de gener de 2009 en trobareu l’enllaç, anant a Vull llegir la resta de l’article. El sumari: CRÍTIQUES I RESSENYES. Acne (Acné), de Felipe Veiroj: Time Out Barcelona (TOB). Austràlia (Australia), de Baz Luhrman: Àngel Quintana. City
L’actriu francesa Isabelle Huppert serà la presidenta del Jurat de la 62a edició del Festival de Canes, que tindrà lloc del 13 al 24 de maig de 2009. Seguint una llei no escrita, un costum que es manté prou des de fa anys i panys, s’alterna aquesta presidència entre cineastes nord-americans, un any, i europeus, l’altre, amb
Prestigiós director teatral, Sam Mendes s’ha forjat una notable personalitat cinematogràfica amb ben poques pel·lícules. Catapultat de seguida a l’èxit de públic, Oscars i crítica amb American Beauty (1999), no n’ha estat a l’alçada amb els films posteriors. Però si Camí de perdició (2002) apuntava a una possible esclerosi creativa i a una perillosa voluntat de mantenir
L’adaptació cinematogràfica de Revolutionary Road, que Sam Mendes ha fet amb la complicitat de Leonardo DiCaprio i Kate Winslet, ha donat a conèixer al gran públic una novel·la que des de fa mig segle és una obra de culte als Estats Units. Saludada pels crítics com una obra mestra quan es va publicar l’any 1961,