A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

Entre el divan i la sauna:”L’aprenentatge de la soledat” de David Vilaseca

30 de gener de 2009
Sense categoria
0 comentaris

 L’aprenentatge de la soledat és la novel·la amb què D.Vilaseca va guanyar, ara fa dues edicions, el premi Octubre de Narrativa. Es tracta d’una història escrita en un diari on el protagonista, David, conta les seues peripècies vitals des dels vint-i-cinc anys fins als trenta-cinc, aproximadament. L’escriptura esdevé una explicació de les accions vitals i dels pensaments d’un personatge real. En

Llegir més

Frases d’artista

26 de gener de 2009
Sense categoria
4 comentaris

 Isidre Nonell ha passat a la història tant per la seua obra plàstica com per les seues frases lapidàries. Dues d’antologia, la primera:”jo pinto i prou”, que volia tallar les discussions en què s’embarcava quan no podia reeixir-hi dialècticament. L’obra, però, desmenteix qualsevol manca de compromís ideològic. La seua pintura, com ara la de la foto: “Esperant la sopa”,

Llegir més

Adonis: sufisme i surrealisme, Síria III

23 de gener de 2009
Sense categoria
2 comentaris

 Encara que no me’l vaig emportar al viatge, estic llegint un llibre d’Adonis, un poeta sirià que viu a Beirut, titulat Sufisme i surrealisme (el pose en català, però el llibre és en castellà, Ediciones del oriente y del mediterráneo). Joia esplèndida d’assaig: d’entrada és una excursió intel·lectual i sensitiva per tots dos mons: l’oriental i l’occidental,

Llegir més

Un carrer de Damasc, II

19 de gener de 2009
Sense categoria
0 comentaris

L’encant dels carrers de Damasc, sobretot al centre, és el de qualsevol ciutat àrab: carrerons estrets, traçat imprevisible, balconades de fusta… I una vida comercial molt animada: tendes, tendes i tendes. En un dels carrers del centre de la capital Síria, al costat dels comerços, hi el café que veieu en la foto, amb un contacontes.

Llegir més

Viatge a Síria, I

18 de gener de 2009
Sense categoria
0 comentaris

He estat uns dies a l’Orient Mitjà, a Síra. Més que res a Damasc i Alep. També he visitat Palmira i Malula. D’entrada, és una terra agradable, tot i que –pel que he vist–el desert, i el semi desert, predomina de forma aclaparadora. Ço és planicies d’arena, vegetació absent o amb mates d’herba seca, colors marronós tirant a clar. Sorprenen moltes coses,

Llegir més

Figures extraordinàries (a propòsit d'”El saber del cor” de Teresa Costa-Gramunt)

10 de gener de 2009
Sense categoria
2 comentaris

Hi ha persones capaces d’assolir empreses extrordinàries. Molts artistes i també aventurers, místics, investigadors…  Es tracta de gent capaç de desvetllar dins seu una energia i una determinació impertorbables. Sovint aquesta realitat ha portat una sèrie d’efectes secundaris –danys col·laterals– en la vida afectiva. Siga com siga, juntament amb el caràcter extraordinari de molts personatges ens arriba també el coneixement

Llegir més

Entre planians i dalinians: una proposta de Joan Garí

9 de gener de 2009
Sense categoria
1 comentari

  Joan Garí, en l’article “El misteri del foc”, publicat en la revista El Temps, fa esment de la seua teoria segons la qual, en matèria estètica: “els catalanoparlants només podem ser planians o dalinians”. Supose que la dicotomia de Garí és un remake d’aquella tan esmentada del seny i la rauxa, o en termes palaufabrians: el

Llegir més

Tres pel·lícules sobre palestins i jueus

5 de gener de 2009
Sense categoria
2 comentaris

En poc temps, i com per atzar, m’he engolit tres films sobre la vida de palestins i jueus: Los Limoneros, Paradise now i Zona libre. Aquestes dues darreres les he pogut aconseguir a través del periòdic Público. Les tres –però sobretot les dues primeres– mostren ben clarament el sofriment dels palestins. La primera és la més emblemàtica i simple, des

Llegir més

Els silencis del Gulapdar

3 de gener de 2009
Sense categoria
0 comentaris

El nom és evocador: Gulapdar. I encara més si emprem el nom polopí: Guad-dar. Sembla tractar-se d’una regió de Marroc o de Tunísia, però és un racó de la Marina Baixa. Amb el nom, els orígens. He dit un racó, i justa la fusta, és un racó que assoleix altura entre l’esquena del Ponoig i

Llegir més

Pamuk II, “Llibres i lectura”

1 de gener de 2009
Sense categoria
3 comentaris

  La segona part D’altres colors, “Llibres i lectura”,  d’Orhan Pamuk té com tema la literatura. El novel·lista turc ens  presenta els seus autors predilectes, l’impacte  de determinades obres i el moment de la seua lectura.   Aquest punt –el moment en què ha realitzat determinades lectures– és  fonamental. De vegades, rellegim llibres perquè volem recordar

Llegir més