A tall d'invocació

El nom és evocador: Gulapdar. I encara més si emprem el nom polopí: Guad-dar. Sembla tractar-se d’una regió de Marroc o de Tunísia, però és un racó de la Marina Baixa. Amb el nom, els orígens. He dit un racó, i justa la fusta, és un racó que assoleix altura entre l’esquena del Ponoig i el rastre de la cua d’Aitana. De fet, és un tram de l’ascensió a les altures que s’enlairen a escassos quilòmetres de la mar: el Ponoig, el Cabal, el Puigcampana (des d’uns dos-cents cinquanta metres sobre el nivell del mar, s’hi puja a vuit-cents). I aquesta pujada és una costera cosida de pinars, de masos amb rodals treballats, foies mig ermes, penyals…La costera necessita d’una potent energia pulmonar. Bona part del camí té com a vista la badia d’Altea: des del racó de Toix a la Serra Gelada; una altra part queda amagada darrere del tossal que els veïns de Polop anomenen –pantagruèlicament–els Collons de Toni. (n’hi ha més)     

     Vist des de baix, el Gulapdar, d’una frondositat pirinenca, és un dels pulmons verds de la comarca. Al capdamunt, les vistes podrien inspirar una pel·lícula d’aventures o una ficció històrica d’època medieval. No deixa de sorprendre el coll de pedra que corona la muntanya, amb formes tallades, d’irregularitat escultural i amb vinses rogenques, blaves o cendrelloses…

   Temps era temps, va ser terra de ramats, hi queden corrals i masos, runes d’antigues cases com les Almaseres, i camins que travessen l’espinada del racó en totes les direccions. Poca aigua en les altures i algunes fontetes –d’escassa potència—en la falda, però el Gulapdar alimenta el barranc de Xirles, amb un cabdal considerable i un molí imponent, ara reconvertit en restaurant. El barranc té també un pantà rudimentari, dels més antics de la península.     

    Passejar pel Gulapdar és trepitjar una terra virginal, amb una massa verda de bufanda i, ara a l’hivern, amb una humitat que vigoritza. Belles vistes, solitud, absència de cotxes, gens de ciment… i un mostrari de silencis com si fos un primer emissari de la màgia del cosmos. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!