A tall d'invocació

L’encant dels carrers de Damasc, sobretot al centre, és el de qualsevol ciutat àrab: carrerons estrets, traçat imprevisible, balconades de fusta… I una vida comercial molt animada: tendes, tendes i tendes. En un dels carrers del centre de la capital Síria, al costat dels comerços, hi el café que veieu en la foto, amb un contacontes. L’home en qüestió seu amb una mena de tron, recita amb una veu melodiosa deixant ondulacions en l’aire de la sala i gesticulant profusament amb les mans. Cada final de conte pega un cop de fuet, i l’esperat no deixa de sorprendre per dos cantons: pel final i pel colp. Els àrabs són uns degustadors de literatura oral, ebris de relats. (n’hi ha més)
  

  En el café, un hi pot prendre un te i deixar córrer la imaginació. O mirar per les finestres la desfilada de gent tan diversa que hi passa. Al carrer, cada casa és un món, una geografia peculiar, un negoci, un misteri…
    Al final del mateix carrer, hi ha una bandera d’Israel al terra, mentre que en la part de dalt s’enlairen banderes àrabs. La gent que hi passa, trepitja el símbol d’Israel. L’antisionisme és pertot arreu, mentre que Síria acull armenis, kurds, palestins, iraquians…     

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!