El revers de la Crisi Ninja de Leopoldo Abadia és la Crisi Granota. Si la primera ens explica el terratrèmol financer global, la Crisi Granota exemplifica la nostra situació com a subjectes passius del daltabaix. És la història de la granota que no sabia que estava mig cuita. Hi havia una vegada una granota que nedava feliçment en
Hola, Marta. Ens separen 100 km i em demanes l’adreça d’un professional per atendre la teva filla gran, Sandra, que quequeja i a més comença a endarrerir-se en els estudis. T’han donat hora a St. Joan de Déu per al gener. Però la teva angoixa no et permet esperar tant. De sobte se t’han desvetllat
Un nen del Marroc acaba de ser condemnat per escriure a la pissarra “Déu, Pàtria i Barça”. La cantarella oficial repetida permanentment en els mitjans és “Déu, Pàtria i Rei”. Els jutges d’aquell país consideren que el noi ha fet una suplantació insultant i que es tracta d’una falta de respecte al monarca. I nosaltres,
Avui Jordi Basté s’exclamava recordant els fets de l’assassinat de la sra. Rosario Endrinal. Buscava en els tertulians de RAC1 una resposta, una explicació, a l’evident “menyspreu per a la vida humana” d’aquest nois “normals”, com ell deia. Ha hagut de continuar exclamant-se fins al final perquè ningú li ha donat una resposta satisfactòria.Abans deixeu-me
El debat sobre l’educació que s’ha engegat des de fa un temps és un debat en el que hi participen tots menys els seus principals protagonistes: mestres i professors.La qualificació acadèmica i intel.lectual dels professionals de l’educació com a mínim iguala la dels opinadors i polítics, però amb el valor afegit del contacte diari amb alumnes i
És la meva experiència. Nens i nenes dels primers cursos de primària a qui donava suport en llenguatge o matemàtiques. Els més bloquejats, tant bon punt jo rebia els seus pares, sobre tot la mare, feien un canvi inesperat. Amb una condició: una part de l’entrevista s’havia de fer amb el nen o nena davant
Diumenge passat va ser el dia del docent. La crisi financera i la disputa presidencial dels EUA van estalviar el copet a l’esquena que aquests professionals necessitem i mereixem. La premsa es va oblidar dels docents. Ja et planyo, em diuen amb commiseració els nous coneguts quan saben la meva feina, però els periodistes i
Em sembla que tots sabem què li passa al nen o a la nena que des de petits se ‘ls ha donat tot el que han demanat. Que no aprenen a valorar res. Es passen la vida demanant i exigint. Es creuen amb dret a tot. Si algun desig no el veuen cobert, se senten
Som els gran beneficiaris del robatori de ZP als andalusos. Tal com ho senten. Qui ho ha dit no és un pelacanyes del bar de la cantonada, sinó el secretari general del PP a Andalusia. Catalunya implicada en un robatori als andalusos. Dit i publicat. En el cap de la gent del sud els queda
Manuel Cuyàs, redactor de l’autobiografia de l’expresident Pujol, va quedar embadalit amb el discurs del president Montilla. Com a tertulià de RAC1 va comentar que el primer i el darrer quart d’hora li havien semblat brillants. Per la seva banda, Oriol Pujol, portaveu convergent, també va quedar tocat i palesava el seu desconcert quan per