La psicoteràpia tradicional i molts llibres d?autoajuda ens volen convèncer de la necessitat de superar les nostres febleses. Quan ens trobem immersos en l?angoixa i l?estrès, ens demanen que en cerquem les causes, que no són altres que els nostres defectes i mals hàbits. Ens fan creure que centrant en ells la nostra atenció els
Sí, cada un de nosaltres és imprescindible! Hi ha persones que per a mi són imprescindibles, la seva pèrdua em resultaria irreparable. D’altres, sentiria en major o menor grau la seva absència. El meu sentiment per a elles demostra la mesura de la seva importància. Elles em són imprescindibles. I sé que jo també sóc
Dels dies passats a l?autoescola recordo un consell molt pràctic: mentre es condueix no s?ha de mirar mai res que en la nostra imaginació pugui representar un perill: un arbre, un post, una cuneta…; que de cap manera ens hi hem de fixar amb la pretensió d?evitar-lo. Si prestem atenció a un possible perill, segur
"Plorem perquè estem tristos o estem tristos perquè plorem?" Es preguntava W. James. Les dues coses, he de contestar, si sóc coherent amb la tesi del meu últim escrit. A algú li pot sorprendre la segona part de l?afirmació: moltes vegades estem tristos perquè plorem. És una forma extrema d?assenyalar que sovint és l?expressió corporal
El matí de Catalunya ràdio ha encetat un nou espai: ?Veritat o mentida?. És la continuació d?altres moments de reflexió conduïts pel mateix periodista, Adolf Bertran, que sempre ha tingut una habilitat especial per fer amè qualsevol tema. Però aquesta temporada l?interès per implicar i fer intervenir els oients l?ha portat cap a trencants que
Avui ens hem presentat. Farem junts un llarg camí de nou mesos i avui hem compartit l?interrogant. Ells s?hauran preguntat quina mena de professor els ha tocat i jo he anat escrutant qualsevol gest que em permetés descriure les personetes que tenia al davant. I els pares també s?han fet els seus interrogants. Amb quina
Seguim traient pols a algunes idees sobre educació de la mà del President francès. Estan ben exposades i argumentades. A diferència amb el PP espanyol les seves paraules no tenen cap ressò cavernari sinó que recullen aportacions del moviment pedagògic dels darrers anys. Hi trobo a faltar, tanmateix, referències a la creativitat i a la
El president de la República Francesa ha enviat una carta a tots els professors francesos abans de començar el nou curs. Se n’ha parlat en algunes tertúlies i crec que cap dels intervinents se l’havia llegit. Aquí tindreu una traducció dels paràgrafs que m’han semblat més significatius. Sencera és impossible ja que ocupa en pdf