BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Carta del “Président” als ensenyants
El president de la República Francesa ha enviat una carta a tots els professors francesos abans de començar el nou curs. Se n’ha parlat en algunes tertúlies i crec que cap dels intervinents se l’havia llegit. Aquí tindreu una traducció dels paràgrafs que m’han semblat més significatius. Sencera és impossible ja que ocupa en pdf gairebé trenta planes.
El Sr. Sarkozy no és pas de la meva devoció. Els ensenyants francesos li retreuen que per complir aquest grapat de bones intencions cal ocupar-se primer de l’entorn dels infants i adolescents que en general és poc propici per a rebre cap educació reglada. Les seves paraules sonen demagògiques si tenim en compte que els governs de dretes dels que ha format part han eliminat la major part de places per a alumnes amb dificultats, que ara ell vol reemplaçar per jubilats que voluntàriament s’hi ofereixin. De totes maneres diu certes coses que teníem oblidades i que cal tornar a posar en un lloc rellevant.
Desitjo parlar-vos del futur dels vostres infants. Aquest futur està a les mans
de cadascun de vosaltres. (…)
Teniu la responsabilitat d?acompanyar el desenvolupament de les seves
aptituds intel.lectuals, del seu sentit moral, de les seves capacitats
físiques.(…) Ajudar la intel.ligència, la sensibilitat a expandir-se, a trobar el
seu camí, què hi ha de més gran i més bell? Però també què hi ha de més difícil?
Perquè sempre hi ha el temor d?equivocar-se, de trencar un talent o frenar un
impuls, de ser o massa exigent o massa sever. (…)
Però aquest és el repte de l?adult: ni ofegar la personalitat de l?infant
ni tampoc renunciar a educar-lo. Cada infant i adolescent té la seva pròpia
forma de pensar i de sentir. Tanmateix se l?ha de fer aprendre. Amb exigència i
rigor l?educació ha d?estirar el noi cap amunt, l?ha de portar a superar-se
malgrat ell mateix.
Per una espècie de reacció, des de fa unes dècades, el que s?ha posat al
centre de l?educació ha estat la personalitat de l?infant en comptes de
posar-hi el saber.
Concedir més d?importància a allò que l?infant té de propi i l?individualitza,
a la seva psicologia, era necessari i saludable. Però a força de valorar l?espontaneïtat i de tenir por de constrènyer i forçar la personalitat, només hem contemplat
l?educació sota el prisma de la psicologia i s?ha caigut en l?extrem oposat: no
ens hem aplicat prou a la transmissió del saber.
Si anteriorment hi va haver un excés de
cultura i poc respecte per la natura (del l’infant), posteriorment hi ha hagut excés d?atenció
per la natura [de l?infant] en detriment de la cultura. Antigament es
valorava massa la transmissió del saber i dels valors ètics, després, al
contrari, no se?ls ha valorat suficientment. L?autoritat dels mestres se n?ha
ressentit.
Què volem que esdevinguin els nostres fills? Dones
i homes lliures, encuriosits pel que és bonic i pels que és gran, que tinguin
cor i esperit, capaços d?estimar, de pensar per ells mateixos, d?anar vers els
altres, d?obrir-se als altres, capaços igualment d?adquirir un ofici i de viure
del seu treball. El nostre rol no és pas ajudar els infants a restar sempre
infants ni tan sols infants més grans, sinó d?ajudar-los a arribar a ser adults
i ciutadans.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No sóc ensenyant i tanmateix m’ha fet goig llegir la carta del président Sarkozy. Si bé no l’he llegida en la seva totalitat poc se n’ha faltat i crec que mereix una reflexió per part dels nostres ensenyants. Més encara dels dirigents polítics del nostre ensenyament.
Més enllà de filies i fòbies apriorístiques envers la seva persona, la seva obra de govern el jutjarà.
Tampoc no és sant de la meva devoció, ni entenc massa bé a que ve aquest llarg document, caldrà seguir amb atenció el debat al país veí. Crec, però, que tot plegat pot representar una bona oportunitat per encetar el debat, absent actualment en profunditat, sobre l’educació, a casa nostra, però em temo que ens limitarem a comentar el preu dels llibres i si els nens de p3 ploren el primer dia. Pel que fa a la professió, i sobretot al mestre en actiu, de base, a l’escola, i no pas a tants experts com pul·lulen per serveis paraescolars diversos, el debat, ara per ara, és inexistent o molt tímid i feble. Tant de bon, doncs, que aquest document esperoni la inquietud professional.
Tens raó. Els comentaris al respecte solen fer-se en to de queixa sense desembocar a plantejar-ho com a tema de claustre o de reunió d’etapa. Si trobes algú que sintonitzi amb tu, podeu aglutinar-vos per muntar un debat. La carta del President francès pot ser l’excusa i el punt de partida.