BioSofia

Seguim traient pols a algunes idees sobre educació de la mà del President francès. Estan ben exposades i argumentades. A diferència amb el PP espanyol les seves paraules no tenen cap ressò cavernari sinó que recullen aportacions del moviment pedagògic dels darrers anys. Hi trobo a faltar, tanmateix, referències a la creativitat i a la iniciativa personal, valors que la societat actual necessita per progressar. Fa bé d’insistir en el respecte i l’esforç perquè la seva absència fa estralls: sense ells no hi instrucció possible. Però com a polític populista prefereix adreçar-se als mestres en comptes de les famílies.

Reprenem les paraules de Sarkozy. Les podem reflexionar durant la primera reunió amb els pares.

"L?objectiu de l?escola no és ni d?acontentar-se
amb uns mínims fixats per endavant ni de submergir l?infant en un mar de
coneixements massa nombrosos que no està en condicions de pair. L?objectiu és esforçar-se
per donar a cadascú el màxim d?instrucció que pugui rebre elevant al màxim en
ell el gust per aprendre, la seva curiositat, la seva obertura d?esperit, el
seu sentit de l?esforç.

Tingueu en compte que el principal motor d?aquesta
educació és l?estima d?un mateix fent-li descobrir que posseeix talents que el
fan capaç de portar a terme coses que mai hagués cregut per ell mateix que en
fos capaç.

L?amor i el respecte que els devem exigeixen que
la relació amb ells no estigui tenyida ni de renúncies ni de demagògia. No
podem ni renunciar a educar-los a la primera dificultat que ens presentin. Pel
fet que tinguin dificultats per a concentrar-se o no aprenguin prou ràpidament
o els costi retenir les lliçons no els hem pas de privar del tresor de la
instrucció sense el qual no podran mai esdevenir una persona lliure. Com que
els estimem i els respectem tenim el deure d?ensenyar-los a ser exigents amb
ells mateixos, dir-los que no tot s?hi val, que tota civilització descansa sobre una
jerarquia de valors, que l?alumne no és igual al mestre, que sense normes no hi
ha llibertat.

Quins educadors seríem si no fóssim capaços de
sancionar els nostre infants quan cometen una falta? Quan diem no a l?infant l?estem
ajudant a afirmar-se. No li fem cap servei dient-li sempre sí. El sentiment d?impunitat
és catastròfic per als infants perquè ells estan constantment posant a prova
els límits que el món dels adults els imposa.

Tampoc s?educa l?infant fent-li creure que tot en
la vida és un joc o que l?emmagatzement a Internet de tots els coneixements del
món li dispensa d?aprendre?ls. Sense perdre de vista que la relació humana
entre educador i infant segueix sent essencial i que no hi ha educació sense
inculcar el gust per l?esforç, és a dir de fer-li sentir com una recompensa la
joia d?arribar a entendre després d?un llarg treball del pensament.

Desitjo que reconstruïm una educació del respecte
i una escola del respecte. Desitjo que es descobreixin quan estan a l?escola i
que s?aixequin en entrar el professor a la classe perquè és un senyal de
respecte. Desitjo que aprenguin a respectar-se entre ells respectant els punts
de vista que no es corresponen amb els seus o la convicció que no comparteixen, la
creença que els és estranya. Tot per a fer-los entendre fins a quin punt la diferència, la contradicció i la crítica
lluny de constituir obstacles a la seva llibertat són per contra fonts d?enriquiment
personal. Obrir-se als arguments dels altres, als seus sentiments, prendre?ls
seriosament, és una incitació a interrogar-se i posar en qüestió les pròpies
conviccions, els propis valors, és, en definitiva, fer un esforç de superació
personal."

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!