BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Veritat i mentida alhora
El matí de Catalunya ràdio ha encetat un nou
espai: ?Veritat o mentida?. És la continuació d?altres moments de reflexió
conduïts pel mateix periodista, Adolf Bertran, que sempre ha tingut una habilitat especial per fer amè
qualsevol tema. Però aquesta temporada l?interès per implicar i fer intervenir
els oients l?ha portat cap a trencants que dilueixen i fins i tot malmeten la
reflexió.
En la declaració d?intencions s?hi diu: ?A ?Veritat
o mentida? demanarem als nostres oients que ens diguin si estan d’acord o no
amb sentències … plenes de contingut. Tant se val si és una dita popular,
l’aforisme d’un filòsof o un acudit de Woody Allen… L’important és que ens
faci pensar!?
Bé, doncs, d?entrada, hem de dir que una
bona reflexió no pot partir d?una disjuntiva.
Plantejar judicis de valor en forma de
dilema en què cal decidir-se per una opció i rebutjar l?altra és partir d?una
visió falsa de la realitat. La realitat no entra en l?esquema de blanc o negre.
Així va quedar palès en el programa del primer dia. El periodista va demanar als
oients que es decantessin a favor o en contra de la dita: ?tal faràs tal
trobaràs?. Va iniciar el debat exposant refranys que tant la corroboraven com
que la refutaven. Per un costat es diu que a tot porc li arriba el seu Sant
Martí i per l?altre que la justícia dels rics és més justa. La mateixa saviesa
popular, doncs, no es decideix per cap extrem de la disjuntiva. El planteig ja
es demostrava ineficaç i erroni des de bon començament. Ara bé, lluny d?extreure?n
la lliçó que en disjuntiva no podem arribar mai a un coneixement veritable de
la realitat, es va voler deixar el tema penjat amb la simple exposició de les
opinions dels oients.
Aquests plantejaments disjuntius estan a
l?ordre del dia i entusiasmen la concurrència. Això no vol dir que els haguem
de donar carta de navegació. ?Què som sobre tot, racionals o emotius, és
la raó o l?emoció la responsable de les nostres decisions?? ?Què ens convé més, ser intuïtius o lògics??
?Seny o rauxa?? ?Espontaneïtat o control racional?? ?Els joves són naturals o simplement
mal educats??
Els judicis de valor sobre la realitat humana
i natural no són veritat o mentida sinó veritat i mentida alhora. Sembla una contradicció inacceptable. Però
només ho sembla. En la mirada sobre el món hem de substituir la ?o? per la ?i?,
la disjunció per la conjunció, la confrontació per l?encaix i la
compatibilitat. Sobre la dita que comentava el programa, tant és veritat que
les bones accions porten bones conseqüències com que no sempre qui la fa la
paga. D?ambdues afirmacions trobaríem bons exemples en les persones que ens
envolten i en nosaltres mateixos. Ara bé, com podem desfer l?aparent
contradicció d?afirmar la veritat i la falsedat de les valoracions que fem? Ho
explicarem més endavant. Abans intentarem comprendre l?afició dels humans per
les visions disjuntives, com queda de manifest en les participacions dels oients
del programa que comentem.
Els plantejaments disjuntius entusiasmen tant
perquè responen a tendències impulsives i primàries. Plantegen la vida com una
disputa, un partit esportiu, on es competeix per vèncer l?opinió contrària. La
confrontació engresca el personal i engresca el pensament simplista perquè sintonitza
amb els primitius impulsos agressius que portem a dintre. Pensaments primitius
que molts mirem de civilitzar intentant d?il.luminar la realitat amb els raigs de
filosofia.
Hi ha una segona raó. Si substituïm la o per
la i, el nostre pensament es troba d?entrada amb una contradicció que intenta
rebutjar. Si persistim a admetre la conjunció de valors aparentment antagònics,
aleshores el pensament es veu obligat a buscar la forma de desfer la
contradicció i haurà d?aprofundir en ella amb més anàlisi i reflexió. És clar,
obliguem a la nostra ment a fer un esforç de més amb el que no comptava i que
no tothom està disposat a fer. Els plantejos conjuntius demanen una recerca mental
acurada que ens podríem estalviar en les visions disjuntives.
Com es poden arribar a encaixar valors oposats?
Quin és l?aprofundiment en el tema que exigeix el pensament conjuntiu? Quan vulguem
fer compatibles dues visions oposades, haurem d?analitzar les circumstàncies
que donen prevalença a una sobre un altra i en quin grau es combinen. Si es
tracta de valors, caldrà buscar la raons que en determinen la jerarquia i el
rol que exerceixen en el lloc que els correspon. En la majoria de casos la
nostra reflexió haurà de determinar en
quines condicions o circumstàncies actua cada valor o és preponderant un
determinat punt de vista.
Posem exemples. ?La intel.ligència es desenvolupa segons paràmetres genètics (heretats)
o per configuració del medi (les persones que ens envolten quan creixem)??
Quantes hores perdudes pels psicòlegs de laboratori per posicionar-se en un o
altre bàndol i quantes discussions inútils en les aules universitàries! Només
cal admetre la importància dels dos factors i posar-se a determinar les
circumstàncies i mesura en què actua cada un d?ells. ?Els homes som racionals i les dones emocionals, veritat o mentida??
Potser seria més útil assenyalar les circumstàncies que donen peu a aquests
comportaments. ? Les emocions es generen
per l?activitat química del SN o l?estimulació externa o per mor dels
continguts del pensament?? Segurament pel conjunt de totes elles en mesura
diferent segons circumstàncies a determinar i discutir.
El coneixement ha de reflectir la riquesa de
la realitat. Amb el pensament conjuntiu no només arribarem a disposar d?un
coneixement més ric sinó que aquesta visió comportarà també un canvi d?actitud.
L?enfocament conjuntiu abandona els trets dogmàtics i absoluts, i relativitza. No
es descarten punts de vista sinó que s?hi busquen sinuositats i escletxes on
encabir-hi els altres. En conseqüència, la relació amb les coses i els humans
es torna dúctil i empàtica tot prioritzant la col.laboració, els punts de
contacte, i evitant l?enfrontament. Déu n?hi do! Tot per un canvi de vocals!
Si Aldolf Bertran aconsegueix passar de la
confrontació d?opinions, a fer pensar els oients sobre les circumstàncies que
fan possible el seu encaix, haurà donat sentit al seu programa, haurà fet
reflexionar. Espero que hi apliqui la saviesa i habilitat d?altres temporades.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Qualsevol premisa pot ser la impulsora d’una reflexió. Des de la tautologia més simple com la absurditat més evident. El no poder reflexionar sobre qualsevol cosa es propi de les inteligencies limitades. Es pot començar a reflexionar fins hi tot del teu inapropiat i desafortunat escrit que comento del qual es podria despendre una suposada falta de inteligencia o una aniadversió cap a la inteligencia dels altres.
Acabo de rebre unes amables paraules d’Adolf Bertran sobre el post. M’exposa les raons del planteig del seu programa. Crec que val la pena considerar-les i per això em permeto reproduir-les. Tot i que ell me les ha enviat per correu privat, em sembla que no traïciono pas la seva confiança reproduint-les.
Hola, Narcís.
Primer de tot, moltes gràcies pels teus comentaris. T’haig de dir, amb tota sinceritat, que considero que la meva feina té poc mèrit, al costat de la d’un professor! Aconseguir i mantenir l’atenció d’un grup d’adolescents durant prop d’una hora, per això sí que cal saber-ne!
Sobre la teva crítica: el plantejament en blanc i negre, "veritat o mentida", és certament simplista, però ens sembla que és la millor manera, o almenys la més directa, d’interpel.lar els oients i d’incitar-los a rumiar. Prou saps que entre la nostra audiència hi ha gent a qui la filosofia li fa una mica de mandra. Si el plantejament és molt clar i en forma d’alternativa, ens sembla que hi ha més gent que se sent impel.lida a participar, que és l’objectiu principal de l’espai. I després del blanc i negre, ja anirem trobant els grisos. La veritat i la mentida, que són termes absoluts, tendeixen a matisar-se.
Ja he afegit el teu weblog al meu llistat dels weblogs de filosofia.
Gràcies per tot i fins quan vulguis,
Adolf Beltran