BioSofia

Avui ens hem presentat. Farem junts un llarg camí de nou mesos i avui
hem compartit l?interrogant. Ells s?hauran preguntat quina mena de
professor els ha tocat i jo he anat escrutant qualsevol gest que em
permetés descriure les personetes que tenia al davant.

I els pares també s?han fet els seus interrogants. Amb quina pregunta
rebran als seus fills quan avui els vegin tornar de l?escola o
l?institut? Jo en tenia curiositat i ho he demanat als alumnes. Pel que m?han
dit la primera pregunta serà òbvia i neutra: què heu fet el primer dia.
La segona sembla que anirà orientada a esbrinar si el professor que els
ha tocat és simpàtic. Com més petits, la pregunta sembla que és més
general. Amb els grans no té el mateix abast, senzillament perquè els
pares desisteixen de preguntar quan el fill contesta de poca gana la
primera i de seguida es fa escàpol cap a l?habitació. Bé, constatem,
doncs, que els pares manifesten la seva primera i principal preocupació
per la simpatia del professor.

He suggerit a les noies i nois de Primer d?ESO el que podrien contestar als seus pares. No estaria malament que després de fer-ho sobre la simpatia del professor, els diguessin que de tota manera a ells el que els interessava sobre tot d’un professor era veure si els sabria explicar bé la matèria. Si els pares els sentien parlar així, de cop haurien entès que davant tenen una personeta que s?està fent gran de debò, ?adequadament?.

S?ha fet un bon silenci. He procurat que el to de la meva reflexió estigués desproveït de qualsevol ombra de severitat i l?he acompanyada amb un lleu somriure. Com que només volia fer-los pensar i no pas impactar-los, he afegit que durant el curs procuraria ser el màxim d?amable amb ells fins i tot quan algú es passés de rosca. Però que això de fer-me el simpàtic no ho intentaria pas. Si algú m?hi trobava, tant de bo! No crec, he subratllat, que sigui la tasca del professor. El meu màxim interès serà fer comprensible la matèria i ser pacient i amable quan els costi d?entendre o els nervis els guanyin. Per tant, no em preocuparé pas de complaure l?expectativa dels pares que el seu fill tingui un professor simpàtic.

Els pares s?equivoquen de bon tros. I ningú els ho adverteix. Ningú, vull dir, de les instàncies públiques, aquelles que tenen autoritat i es fan creïbles, aquelles que surten pels mitjans i arriben a gairebé tothom. Preguntar el primer dia pel caràcter del professor és desenfocar les expectatives de l?infant o del jove. Els pares no marquen bé l?objectiu que la noia i el noi ha de tenir quan trepitja el centre escolar. El primer pas del fill o la filla ja es fa en fals, en una direcció equivocada. Presentades així les coses els pares no preparen pel treball. Després exigiran als fills uns resultats que no són precisament haver caigut en gràcia al professor. Li exigiran unes notes que demanen esforç i feina, un resultat que res té que veure amb la insistent pregunta dels primers dies sobre la simpatia dels professors.

La pregunta primera dels pares als seus fills, després de la genèrica què tal, ha de ser si entenen al professor, si han copsat bé el que aquest ha explicat, si li han preguntat i si el professor busca de fer-se entendre. Llavors, encaminaran els fills en la direcció correcta. Llavors, posaran les preguntes que realment van lligades a les altres grans preguntes dels mesos vinents: com ha anat l?examen, quines notes creus que trauràs. Pares, sigueu conseqüents. Professors, si cal, assumiu vosaltres la tasca d?orientar els pares, que pel que es veu ningú no s?hi atreveix.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!