BioSofia

Dels dies passats a l?autoescola recordo un consell
molt pràctic: mentre es condueix no s?ha de mirar mai res que en la nostra
imaginació pugui representar un perill: un arbre, un post, una cuneta…; que
de cap manera ens hi hem de fixar amb la pretensió d?evitar-lo. Si prestem
atenció a un possible perill, segur que hi anirem a parar. Encara ara, en
passar massa arran d?un camió imponent, m?esforço a concentrar-me en el carril que
tinc davant i a tirar recte. Res de mirar el camió que m’escorta.

El consell és doblement bo. Amb la millor de
les intencions volem apartar del pensament tot allò de negatiu que hi nia:
idees de perills, d?incapacitat, de desconfiança, crítiques als altres, etc. Però
si tot el nostre interès es centra a desterrar tals idees, no ho aconseguirem
pas. L?única manera de perdre de vista un pensament és reemplaçar-lo per un
altre. La paraula és reemplaçar. De res serveix de dir no a una idea: si volem
esborrar una idea negativa, reemplacem-la per una de positiva.

Aquell consell té una altra aplicació a la
vida. Pensar en les nostres febleses i limitacions amb la pretensió de no
caure-hi produirà l?efecte contrari. El que ens farà tirar endavant serà pensar
en els nostres punts forts. No inventats sinó reals. Que hi són. El que passa
és que quan els volem tenir presents, intervé el ?però? que els anul.la. Amb aquest client potencial, puc utilitzar aquella
mirada tranquil.la i aquell posat convincent que em conec, ?però? amb un excés
de confiança i la meva impulsivitat el puc perdre. És clar que aquest
?però? me l?he de treure del cap si no vull que justament la impulsivitat i
l?excés de confiança acabin engegant-ho tot a dida. Si l?atenció es fixa en els
defectes, aquests s?apoderaran de mi. En canvi, si em concentro en les
qualitats que puc activar, les possibilitats de guanyar el client augmentaran.

Els defectes i limitacions han de ser objecte
de reflexió. Altrament cauríem en el voluntarisme insensat. Però la reflexió no
s?ha de portar en sentit negatiu, encaminada a marcar-nos el que no podem fer, sinó en
positiu, per orientar el disseny d?uns objectius realment profitosos per a
nosaltres. Ara bé, no és en el moment de l?acció quan aquesta reflexió s?ha de
dur a terme: aleshores només ens aporta neguit. La major utilitat dels nostres
defectes rau en saber descobrir-hi la qualitat que tots ells oculten. Una
persona obsessiva és també una persona atenta a detalls que són desapercebuts
per a la majoria, una persona molt reservada també percep amb molta facilitat
la psicologia dels altres, etc. Però tenir-los presents en el moment de
l?acció, quan només aporten por i sensació d?incapacitat, és del tot
improcedent.

El consell de l?autoescola val per a totes les
circumstàncies de la vida. Aquell arbre amenaçador de la cuneta, aquell camió
intimidant, imanten tant com els nostres defectes i limitacions. Quan es
mostren amenaçadors, més que oblidar-los els hem de reemplaçar pel pensament
persistent de les nostres capacitats i recursos.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!