(Crec que allò que molta gent diu de que no vol saber res perquè és esgotador, és comprensible, i molt penós. Sí, la podríem anomenar contra la salvatgia; i a favor de la civilització.) Ja ho poden suavitzar tot el que vulguin. Jo no ho suavitzo gota. I no penso només en el cas, greu
Carta d?entitats cristianes a la jerarquia catòlica i als responsables d?altres esglésies cristianes amb motiu del dia internacional en suport de les víctimes de la tortura (26 de juny) (La podeu llegir aquí) Recullo un fragment, en el que expressen tres reclamacions. Al que afegiria que, en lloc de parlar en termes de desig, i
Aquest costum que alguns polítics i grups polítics tenen de creure’s que la representació política els doni capacitat per a dir el què és real, fa molts anys que dura? Els hi sembla que és que me-deixen la realitat, perquè ho poden fer, allò que en diuen, "a bulto"? Forma part d’una tradició, d’una transició,
I jo afegiria, acabem alhora amb el seguidisme, servituds, i estructures polítiques d’aquest model ecnomico-energètic en què estem instal·lats. A banda del present més evident, i de les irresponsabilitats que anem alimentant de cara a les generacions que ens segueixen, penso que ens cal, ens cal, ens cal…. L’Osservatore (josepselva) ens fa un plantejament molt
"(…) Es participants dera Corsa pòrten bandères pròpries deth país, pèces de husta qu’arrepresenten es sies terçons (era division administrativa tradicionau dera Val) e tamb es que se bastís un mapa deth territòri ena arribada, e tanben pòrten ua clau coma simbèu deth lèma deth poèta occitan Frederic Mistral (Prèmi Nobel de Literatura en 1905):
Llibertat per Arnaldo Otegui. Que, a més de representar la fi dels abusos processals i judicials; seria de desitjar ens portés a un compromís -tardà, però millor tard que mai- d’aquestes institucions socials (processals i judicials) amb la seva independència. I d’altres compromisos bàsics que diria han abandonat; o ningú els obliga a respectar. Crec
la Xarxa de Blocs Sobiranistes està d?enhorabona. Una de les darreres incorporacions que hem rebut ha estat la del bloc ?Mails per a Hipàtia? de Vicent Partal (http://blocs.mesvilaweb.cat/partal), periodista de referència, director de Vilaweb i una de les persones més influents de la Internet Catalana i del periodisme en general. La seva incorporació ens honora
(ISBN: 84-297-1729-3) Em comentà fa uns dies 4barres, a Unes notes sobre Ferrater Mora, que: Algunes de les sentències que hi he llegit m’han fet pensar, no sé perquè, en els catalans que han marxat a viure a l’estranger i allí, per bé que submergits sense cap estridència en activitats professionals i en la vida
Volia iniciar els escrits de la categoria d’"imatges" amb una crítica a aquella imatge del retrovisor que es va posar en marxa fa no sé quan entre els discursos, retrets, i declaracions d’alguns polítics. Però fa unes estones m’he trobat amb unes declaracions del sr. Alfonso Guerra que em semblen més urgents de tractar en
Undertowfrom Dear Heather Words and music by Leonard Cohen LYRICS I set out one night When the tide was low There were signs in the sky But I did not know I’d be caught in the grip Of the undertow Ditched on a beach Where the sea hates to go With a child in my
Mediació en els processos de pau. Alex Reid; primera part. Mediació en els processos de pau. Alex Reid; segona part. (segueix Alex Reid) Vaig implicar-me en el conflicte basc perquè el pare Segura, una persona molt capaç que treballava per la pau al País Basc, es va posar en contacte amb mi (fa uns sis
"El Jueves: La revista que se publica los miércoles". Estàvem amb els "campechanazos" i els efectes dels diminutius: manipulació sentimental del personal. Aquest matí quan marxava, en el cotxe he acabat de solucionar una història que recordo de petita sobre la visita del príncep al meu poble fa moooolts anys (encara vivia Franco). Després em
No us perdeu el joc amb els diminutius, no. Que el técnic no parlava del diàmetre del túnel d’emergència (o dels, tant se val). Us recomano feu lectura de Josep Isern: Totxanes, totxos i maons:I que en són, de "campechanos", els espanyols. (o ai, els diminutius…) I de Miquel Pairolí: L’escaire d’El Punt:El «tunelito» …………………………………..
"(…) La responsabilitat dels mitjans en tot això és, evidentment, enorme.Com que ells també viuen de l?aparador (de la portada, dels titulars), són uns aliats valuosíssims a l?hora de presentar i d?il·luminar el gènere, encara que aquest sigui antic, molt antic.(…)" (article recomenat al final) La darrera notícia que llegia sobre el túnel del TGV
(continua Alex Reid) Vaig dir-me: haurem de fer alguna cosa; tenim responsabilitat, podem parlar amb l’IRA, l’IRA ens respecta. Per començar voldríem aconseguir que aquest conflicte deixés de ser armat. Estan a favor de la estratègia política. Un home de l’IRA a Belfast ho passava molt malament. Era natural que intentés buscar una solució pacífica;