Indústries i caminars.

Carta d?entitats cristianes a la jerarquia
catòlica i als responsables d?altres esglésies cristianes amb motiu del
dia internacional en suport de les víctimes de la tortura (26 de juny)

(La podeu llegir aquí)

Recullo un fragment, en el que expressen tres reclamacions. Al que afegiria que, en lloc de parlar en termes de desig, i de demanda; o, si un cas, que,
a més de parlar en aquests termes, cal parlar TAMBÉ en termes d’exigència. I d’acció.

Polítiques? Socials? I les que sigui menester.

(segueix)

"(…) Per tot plegat, desitjaríem que la Conferència episcopal espanyola, els
bisbes de l?Estat i els responsables de les diferents Esglésies
cristianes, fessin sentir la seva veu pública de clar rebuig de la
tortura, demanant als responsables polítics de l?Estat espanyol:

– una actuació ferma i decidida per a eradicar aquesta pràctica en tots
els àmbits públics de l?Estat (comissaries, centres d?internament,
centres de menors, presons, com també en el si de les Forces armades),

– que en totes les actuacions de política exterior el respecte als
drets humans sigui exigit per a concloure qualsevol tractat polític o
comercial,

– que els representants de l?Estat espanyol, al Consell d?Europa, a la
Unió Europea i a les Nacions Unides, tinguin una actitud valenta per a
condemnar tota falta de respecte als drets humans sigui on sigui que es
produeixi.

Juny, 2006 "

Pel que fa a les jerarquies, Església, i història d’aquestes; em sembla essencial també que ens plantegem, com ens explica Cucarella:

"(…) Per als cristians de bona fe i per
als qui la patiren en carn pròpia. ¿On us vau deixar aleshores el respecte per
la dignitat humana, el perdó als ?enemics? i el cinquè manament? Tots aquests
preceptes quedaren en suspens per voluntat dels hòmens de missa diària i les
dones de rosari en família, mentrimentres la vostra Església treia sota pal.li
el Dictador, i li posava a la boca les hòsties consagrades, després que el seu
capellà particular (castrense, és clar) li havia perdonat les tortures, els
afusellaments, la repressió brutal i la misèria a què ell i el
?nacionalcatolicismo? sotmetien la població. (…)"

No em digueu que no és ben lamentable que ara:

L’Arquebisbe de València impulsi un ‘Valle de los caidos’ a València.

(Afegeixo: Si no ens enfrontem a la pràctica i la tolerància a la tortura, permetem un patiment horrorós, una estructura social penosa, unes prèvies i futures de por; i dolor. Molt de dolor. Crec que la negació de la evidència és el primer error que cometem; sigui com sigui.
Feia un primer apunt al març, arrel d’un article de Víctor Alexandre: Qui vigila el torturador?)

…………………………………….

http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/informacio2.asp?ID=16794

http://blocs.mesvilawebmesvilaweb.cat/node/view/id/58683

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/41664

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!