Aquest costum que alguns polítics i grups polítics tenen de creure’s que la representació política els doni capacitat per a dir el què és real, fa molts anys que dura? Els hi sembla que és que me-deixen la realitat, perquè ho poden fer, allò que en diuen, "a bulto"? Forma part d’una tradició, d’una transició, o d’una greu traïció?
(segueix)
Jo he pensat que en l’actualitat, a Espanya, és, més que un costum, un mal vici polític. Dic mal, perquè ho veig continuïs-me d’èxits polítics ben lamentables (franquisme, postfranquisme i transició). I dic vici, perquè diria que ho fan en total descontrol i perquè ho vesteixen de virtut.
No
m’estranya que si li diem "concòrdia" a resultats de repressió del
pensament, a persecució política subtilitzada, a seguiment de pactes
com el del capó. Si estem tant acostumats i enganyats amb la
superficialitat de les paraules, de manera que ja no mirem ni el què
passa, en coses tant significatives com ho és la concòrdia i governabilitat
que volen vendre, no m’estranya, deia, que ens empassem el què ens
arribem a empassar. Aquest és un altre problema que els hi plantejo.
Puc destacar alguns punts que em semblen especialment significatius:
1)
No tinc idea com poden, o podem, fer veure que no hi ha concordats ben
llastimosos; i fins i tot terribles. Ús de "concòrdia" com a paraulada
màgica.
2) No sé com mirar-me els que es diuen pares de la
constitució i la democràcia moderna, quan, en lloc de fer una crítica i
anàlisi seriosa -que és el què els, i ens, cal- s’ens presenten com si
la seva vida pengés del fet que nosaltres ens empassem que tot són
bondats, que tot marxa bé, que tot està ben planejat, i altres
bestieses d’aquesta mena. Ús i abús pervers de la comprensió i la
bondat; entre d’altres coses.
3) Sobre el consens, "consensos" i "con-sen-S.O.S.; tant en el sentit pràctic, com en els abusos verbals; em fa tanta vergonya l’espectacle ofert, que preferiria abans ens ofereixin una explicació de la situació actual. Amb una mica de sort puc estalviar-me d’atendre i haver d’entendre, o comentar, alguna d’aquestes vergonyes observades.
…………………………………………………
(És
cert que les jerarquies eclesiàstiques (crec que tenen tanta por a
perdre les submissions morals i personals que hi…..) tornen amb el
tema de l’obligatorietat de "l’ensenyament" (adoctrinament, pel què
conec) catòlic a les escoles, i arriben fins i tot a segrestar el terme
"desobediència civil"?)
(Pel que he pogut saber, els acords de govern a Navarra, poden servir com a exemple de la sordesa dels representants polítics, així com de l’afany, afanys, i elements que encara volen mantenir alguns grups polítics que no volen veure que els models de ciutadà submís ja no tenen disfressa)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La realitat del País Valencià què treballen és fer-nos cada dia més un comunidad española. Des de la batalla d’Almansa ja fa temps que sabem quina realitat persegueixen i quina han estat canviant de forma absolutista i volen continuar canviant amb el legat del ‘consens’ del Tribunal Inquisitorial Constitucional de l’antic regim i amb el control del quart poder i més important dels mitjans de comunicació què també ha estat repartit pels mateixos talibans de l’antic regim.