Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

28 de juliol de 2007
1 comentari

Contra aquest estat VIII: Una pregunta als estudiosos de la política.

Aquest costum que alguns polítics i grups polítics tenen de creure’s que la representació política els doni capacitat per a dir el què és real, fa molts anys que dura? Els hi sembla que és que me-deixen la realitat, perquè ho poden fer, allò que en diuen, "a bulto"? Forma part d’una tradició, d’una transició, o d’una greu traïció?

(segueix)

Jo he pensat que en l’actualitat, a Espanya, és, més que un costum, un mal vici polític. Dic mal, perquè ho veig continuïs-me d’èxits polítics ben lamentables (franquisme, postfranquisme i transició). I dic vici, perquè diria que ho fan en total descontrol i perquè ho vesteixen de virtut.

No
m’estranya que si li diem "concòrdia" a resultats de repressió del
pensament, a persecució política subtilitzada, a seguiment de pactes
com el del capó. Si estem tant acostumats i enganyats amb la
superficialitat de les paraules, de manera que ja no mirem ni el què
passa, en coses tant significatives com ho és la concòrdia i governabilitat
que volen vendre, no m’estranya, deia, que ens empassem el què ens
arribem a empassar. Aquest és un altre problema que els hi plantejo.

Puc destacar alguns punts que em semblen especialment significatius:

1)
No tinc idea com poden, o podem, fer veure que no hi ha concordats ben
llastimosos; i fins i tot terribles. Ús de "concòrdia" com a paraulada
màgica.

2) No sé com mirar-me els que es diuen pares de la
constitució i la democràcia moderna, quan, en lloc de fer una crítica i
anàlisi seriosa -que és el què els, i ens, cal- s’ens presenten com si
la seva vida pengés del fet que nosaltres ens empassem que tot són
bondats, que tot marxa bé, que tot està ben planejat, i altres
bestieses d’aquesta mena. Ús i abús pervers de la comprensió i la
bondat; entre d’altres coses.

3) Sobre el consens, "consensos" i "con-sen-S.O.S.; tant en el sentit pràctic, com en els abusos verbals; em fa tanta vergonya l’espectacle ofert, que preferiria abans ens ofereixin una explicació de la situació actual. Amb una mica de sort puc estalviar-me d’atendre i haver d’entendre, o comentar, alguna d’aquestes vergonyes observades.

…………………………………………………
(És
cert que les jerarquies eclesiàstiques (crec que tenen tanta por a
perdre les submissions morals i personals que hi…..) tornen amb el
tema de l’obligatorietat de "l’ensenyament" (adoctrinament, pel què
conec) catòlic a les escoles, i arriben fins i tot a segrestar el terme
"desobediència civil"?)

(Pel que he pogut saber, els acords de govern a Navarra, poden servir com a exemple de la sordesa dels representants polítics, així com de l’afany, afanys, i elements que encara volen mantenir alguns grups polítics que no volen veure que els models de ciutadà submís ja no tenen disfressa)

  1. La realitat del País Valencià què treballen és fer-nos cada dia més un comunidad española. Des de la batalla d’Almansa ja fa temps que sabem quina realitat persegueixen i quina han estat canviant de forma absolutista i volen continuar canviant amb el legat del ‘consens’ del Tribunal Inquisitorial Constitucional de l’antic regim i amb el control del quart poder i més important dels mitjans de comunicació què també ha estat repartit pels mateixos talibans de l’antic regim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!