Sí, la podríem anomenar contra la salvatgia; i a favor de la civilització.)
Ja ho poden suavitzar tot el que vulguin. Jo no ho suavitzo gota.
I no penso només en el cas, greu i vergonyós, dels problemes que posen en el retorn dels documents catalans. Sobre els que crec que el que no volen és tronar tranquil·lament, per a no haver d’acceptar altres coses. Penso també en cada una de les notícies polítiques que m’arriben del estat cap a el ciutadà. I en el que podríem anomenar instauració del joc de l’esgotament. Des-instaurem-ho, diria jo.
(…)
Penso també en la poca honestedat dels mitjans
d’informació, i, en general, en l’alimentació (què dic? el pinso a
dojo) que rep la pràctica de la irresponsabilitat en general.
Tinguem-la present, no l’acceptem, aturem-la.
Estem al que
anomenem la societat de la comunicació i de la informació. No crec que
ho diguem així perquè abans no n’hi haguessin d’aquestes coses. I
tampoc per una qüestió de quantitat o multiplicació.
Sinó més
aviat perquè ara juguen un paper diferent a les nostres vides. És un
canvi qualitatiu. Però, però? Es fan els irresponsables, ens fem i ens
fem els irresponsables; perquè la majoria de la població no coneixem
els seus poders, pràctiques, influències i interessos.
I suposo que va així perquè, o no veiem algun problema central; o no el volem veure. A banda que hem assimilat poder a abús de poder,
les pràctiques deuen estar sotmeses en aquest sentit, uns i altres ens
anem fent els desinfluenciables, i els interessos no deuen ser ni de
servei ni de comunitat.
Crec que allò que molta gent diu de que no vol saber res perquè és esgotador, és comprensible, i molt penós.
Sí, la podríem anomenar contra la salvatgia; i a favor de la civilització.
M’alegra que la entrada més visitada aquest mes sigui: Amb independència i autodeterminació.
Entrades més visitades aquest mes:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!