Indústries i caminars.

"El Jueves: La revista que se publica los miércoles".

Estàvem amb els "campechanazos" i els efectes dels diminutius: manipulació sentimental del personal.
Aquest matí quan marxava, en el cotxe he acabat de solucionar una història que recordo de petita sobre la visita del príncep al meu poble fa moooolts anys (encara vivia Franco).
Després em trobo amb la notícia que un jutge ha segrestat la revista El Jueves; i resulta que es tracta de que troben una caricatura: clarament denigrant i objectivament infame. Jo la imatge més aviat la trobo excitant.

I, ara que hi penso, recordo una història que m’explicà el meu pare sobre el meu avi. Família de la que conec poc per no dir res, i de la que l’únic que podria transmetre al meu fill són dos o tres anècdotes; a banda que l’avia era mestra republicana i que hi ha alguna història de desaparició de les restes, i coses estranyes.

(segueix)

Entre elles que una temporada l’avi va treballar de "taxista" de les
farres que es muntava la reina. La seva feina consistia en dur-la a
palau sana i estalvia, fins a la porta de l’habitació.
Lloc on el
que acostumava a fer la reina -m’explicà el meu pare- era agafar un
dels guàrdies i entrar-se’l a l’habitació amb ella.

No
m’agrada en general parlar de les intimitats de les persones. Estic
d’acord amb el què ens explica Vicent Partal respecte a aquest assumpte
(bloc).
El què afegiria és que, a banda que ens vulguin vendre el model aquell
de "la família como dios manda", i l’ús polític que en fan de les seves
figures; també en fan un ús mediàtic que, com a ciutadana, personalment
m’empipa per abús de influència.

Si afegim que considero una
bestiesa el segrest d’una publicació, en lloc de fer servir les vies
civils o penals que segur hi ha; i el què considero una amenaça a la
llibertat d’expressió, em sumo a recolzar als dibuixants i editor
atacats.

I deixo per a un altre dia aquella visita del príncep
ben jove (tot i que no el vaig veure; ho puc dir per calendaris
passats) a Villanúa. "Viene en helicóptero!!", deien algunes persones.
I
jo hem vaig fer una caricatura d’aquella persona que, i ho tenia molt
clar, no la respectaria com a príncep. No havia respectat mai la
reialesa ni als seus contes; que considerava una mena
d’"atontolinamiento". No ho anava a fer aleshores en la realitat.
Vaig
dir a aquells veïns del poble: "iros a cagar; cualquiera puede bajar de
un helicóptero. (i, como se dice por Huesca) No te jode!". Bé, segur
que ho digué més fí; però la idea era aquesta.
No vaig anar a
rebre aquella visita perquè no la considerí tal. Sense cap complex de
no atendre als mínims d’educació. Si haguera vingut com a persona,
suposo, ben segur, que la cosa hauria estat diferent.

Ho explico per a situar una mica la cosa.

Entenc
que és greu perquè diria que estan "sentando y asentando un mal
precedente" amb això de segrestar publicacions. Penso que, si algú s’ha
molestat, el que caldria és que fer servir les vies de denúncia; que
suposo les hi ha, no? (Ja ho he dit)

El que voldria és que hi
hagi una clara protesta per atac a la llibertat d’expressió, i amb
amenaces incloses. Vull dir que, si ens fan saber que si les publiquem,
ens poden posar dos anys de presó, ens estan fent amenaces. Això és
també molt greu.

I senta
alhora un altre, em sembla que hauríem d’anomenar "antecedent". Com el
solucionaran? Publicaran un manual de regles d’expressió? Jo diria que
ja tenim prou amb la inseguretat jurídica en que ens han instal·lat els
darrers anys. I que, havent tanta feina per a solucionar aquesta, que
considero una mena d’inquisició moderna; valdria més que no ho
haguessin complicat.

Per acabar-ho d’adobar encara més, sembla
ser que a banda dels qui han expressat clarament les seves idees sobre
la antidemocràcia de la institució monàrquica, els altres polítics
callen i fan com si res. Que acaben de segrestar una altra publicació!
De debò no hi tenen res a dir?

…………………………………………

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/57903/#comments

………………………………………….
"el jueves"

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!