Indústries i caminars.

"(…) Es participants dera Corsa pòrten bandères pròpries deth
país, pèces de husta

qu’arrepresenten es sies terçons (era division
administrativa tradicionau dera Val)

e tamb es que se bastís un mapa deth territòri ena arribada,
e tanben pòrten ua clau

coma simbèu deth lèma deth poèta occitan Frederic Mistral
(Prèmi Nobel de Literatura

en 1905): "… qui ten era lengua, ten era
clau…". (…)"

Eth collectiu Lengua Viua organize aguest dimenge, 29 de junhsèga,
era XIVau edicion dera corsa "Aran per sa Lengua", qu’a er objectiu
d’espandir er us sociau der aranés, occitan d’Aran.

Em pregunto:

(…)

Com és que van passant anys de consciència que calen aquestes defenses i no hi ha aturada de tot el que implica (que si ho mirem amb atenció i interès és gros i preocupant) un atac a una llengua?

Feinades i feinades que penso serien fantàstiques per a fer festa i no defensa.
Trobades i trobades que segur faríem malgrat i encara es deixessin d’atacar les llengües.

Hi ha qui em respon que és una qüestió de progrés. Suposo que es referiria al progrés dels genocidis lingüístics. Però, posant aquesta paraula màgica "progrés" sembla que ja no li calgui res més. Si li ho demano, normalment fuig d’estudi, o inicia una sèrie d’insults inacceptables.

Hi ha qui respon que és una qüestió de modernitat. Aquesta encara és més buida. O, si de cas, es tractaria, segons ho he anat veient, de disfressar idees de dominis, predominis, o unificacions còsmiques, de "modernitats". Tampoc ho trobo acceptable.

Entre d’altres, la excusa major em sembla que és la de que el món té presa. Aquesta no l’accepto per cap banda. Bàsicament perquè veig que aquestes "presses" són el cau i possibilitat de moltes bestieses, i alhora la possibilitat i el cau de creences d’acceptació que són terribles.

Endavant la defensa i cura de la llengua!
De qualsevol llengua. Començant per la nostra.

………………………………

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!