Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Mediació en els processos de pau. Alex Reid; tercera part.
Mediació en els processos de pau. Alex Reid; primera part.
Mediació en els processos de pau. Alex Reid; segona part.
(segueix Alex Reid)
Vaig implicar-me en el
conflicte basc perquè el pare Segura, una persona molt capaç que treballava per la pau al País Basc, es va posar en contacte amb mi (fa uns sis o set anys).
Vaig explicar als bascos les lliçons dels procés de pau irlandès. 35 anys! I,
si l’any 71 haguéssim sabut el què sabem ara, aleshores, o en el 74, podíem
haver-ho aturat. I no al 94.
1ª lliçó: Dels carrers; perquè això s’aprèn als carrers.
El valor suprem és el valor de la dignitat de la persona humana. És un valor
absolut; totes les virtuts sorgeixen de la virtut del respecte a la dignitat.
(segueix)
2ª lliçó: Els conflictes polítics només es poden solucionar en una mesa
de diàleg. Sigui amb qui sigui que s’hi hagi de parlar: el diàleg és la única
forma de solucionar aquests problemes. No es pot solucionar amb armes.
(Bush havia d’haver dit: jo vull parlar amb Sadam Hussein)
La primera regla del diàleg és saber escoltar, i, quan acaba, dir dos o tres
coses amb les quals s’hi estigui d’acord. Després parlar, i demanar que et
diguin dos o tres coses amb les qui s’hi estaria d’acord.
Aquesta és una lliçó del procés de pau. I aquí no existeix cultura del diàleg.
El problema més gran no és ETA, sinó que no hi ha cultura del diàleg. Ja em
varen dir, respecte a aquesta mancança, que recordés que a Espanya la
democràcia té només 25 anys. Que funcionen de la forma de pastís polític. No
tenen la idea que si poden escoltar, poden estar d’acord amb altres; i això
explica -i és- el problema en que ara ens trobem.
3ª lliçó: Després de la gràcia de déu, el recurs més prodigiós
que tenim és la dinàmica que entra en acció quan el femení i el masculí
s’uneixen i en diàleg. I això afecta al bé.
La dinàmica més poderosa és la dinàmica que entra en
funcionament quan es combinen i es fan servir en combinació per a esbrinar quin
és el problema. Que s’entén, que es detecta, des d’aquesta dinàmica.
I la lliçó és que, és igual el problema; si hi ha un
consens femení masculí es pot solucionar qualsevol problema.
Això s’explica així: el principi masculí no és capaç
per sí sol de trobar, o cercar, el bé comú de la societat; i de la mateixa
manera passa amb el principi femení. Una i altra perspectiva cometrà errors. Per
això s’hi han d’unir; homes i dones han de ser capaces d’entendre quin és el
problema.
De manera que hauríem de reformar la societat des de la guarderia. I la
Església la primera; que no és un bon exemple. No té organismes de decisió
basats en aquesta perspectiva femenina i masculina. Els Parlaments, els
Executius, també necessiten aquesta unió. Aquesta és una lliçó del procés de
pau.
4lliçó: Una
altra lliçó és que, si hi ha una comunitat que té una història, una cultura,
una…, té drets. uns drets humans que es basen en aquesta identitat històrica.
I ni es pot prendre cap decisió política que afecti a
aquesta comunitat sense el seu consentiment.
El fet és que són una comunitat; sense haver d’entrar
en si són o no una nació, o si tenen reconegut el dret d’autodeterminació.
Simplement per ser una comunitat tenen els drets humans basats en aquesta
identitat històrica.
I Batasuna al 2001 declara i declara la defensa de
mitjans democràtics i pacífics amb respecte dels drets humans. I em quedo parat
perquè la resposta és: va! no s’ha de fer cas al que diuen.
Només volien sentir que ETA desaparegués. Però no
varen donar cap valor a aquestes declaracions. Aquesta és la manca de diàleg.
Ni tant sols s’ho varen llegir. No val res…, això és la manca de diàleg. No
varen ni parar la orella.
En un primer contacte per carta, per a respondre per a
una trobada amb ETA: Vaig respondre, sí, d’acord. Però em temia que la policia
interpretés la meva carta i em seguissin. De manera que vaig ser tant
diplomàtic que ells entengueren que deia que no. Després de sis mesos es va
aclarir el malentès.
La policia havia d’interpretar i publicar en un
informe semi-privat totes les cartes que ETA i jo varem escriure. Els serveis
secrets em seguien a tot arreu. T’adones quan t’estan seguint. (Bé, pot ser hi
hagi aquí algú dels serveis secrets.)
Després Batasuna diu que farien un comitè per a
assentar els principis de solució al problema polític. Varen convidar també al
PP. Al final va haver un document fruit d’un procés de consulta d’un any i mig.
Després va haver un altre procés de consulta per a
veure com s’havien d’aplicar aquests principis al problema basc espanyol
(consultes amb partits i altres entitats i organitzacions, fins a 50
participants). I es va convidar al 50
a signar aquest document d’acceptació de la estratègia
basca per a la solució del problema.
Estava emocionat. Deia el document: hem de solucionar
el conflicte de forma pacífica. I ETA ho recolzava. Era una història molt maca.
Recordo que vaig pensar que la televisió havia d’haver estat allí. Veient com
es signava aquest document; l’havia creat Batasuna.
Vaig anar a veure ETA, els vaig escriure de forma
diplomàtica. Tot molt curiós; varem trigar tres o quatre hores fent voltes i
voltes, fent rodeig, fins arribar a un camí de poble. I ens varem trobar en una
casa gran. Sempre tenen cases molt grans.
Hi havia un home d’uns cinquanta anys, amfitrió de la
casa, i els líders d’ETA. Era un àpat. Aquest home era incapaç de parlar
anglès. Era un pilar de la Església catòlica i era amic d’ETA, una persona molt
relacionada amb la Església.
Això em va commoure: varem seure a menjar; i, el líder
del grup va dir-me (bé, ell parlava el basc, però la traductora va dir-me)
"vol beneir la taula?". (Un gest de respecte als meus costums).
Varen ser molt directes. En dues o tres hores tindrien
llest un document en que explicaven una mica la història. I em deien que: però,
nosaltres no tenim cap lloc en tot això, nosaltres no hem estat elegits. Volem
fer servir la via pacífica. Volem donar-li les gràcies per tota la feina que ha
fet per a solucionar el problema.
Vaig aprendre una lliçó allà. Em vaig adonar que
m’havia guanyat el seu respecte. Dos anys després varen dir que deixarien de matar.
I el Govern espanyol varen dir que, si hi ha alto al
foc: aproparem el presos, farem taules de diàleg i negociació, i ajudarem a que
Batasuna sigui legal.
Però ETA va començar a fer declaracions i a parlar de
manca d’acompliment d’aquestes declaracions i acords del Govern espanyol.
"No esteu complint els acords; i varen ser raonables".
No volien amnistia dels presoners; només l’apropament.
15 mesos i encara no s’ha acomplert els acords. Batasuna registra el seu
partit, i impedeixen la legalització
El que ha passar aquest darrer any és molt confús.
El govern només parlen però no fan res; no prenen cap decisió. Si parles amb
els representants espanyols: confusió.
El govern ni apropa els presoners. ETA intenta la conferència de pau, però el
Govern no acompleix les seves promeses. ETA diu que són els espanyols que diuen
que no, i els espanyols diuen el contrari. Es contradiuen l’un a l’altre.
Hem d’anar al fons. Tots dos estan disposats a fer una taula de diàleg. Cal que
ens assegurem que hi ha comunicació entre els dos costats, ja que hi ha moltes
decisions que s’han de prendre.
Però tenim un problema; ETA ha tornat a la guerra.
Acabo. El que s’ha de fer és organitzar una conferència de pau amb tots els
partits. Que hi hagi comunicació, contactes entre els partits nacionalistes
bascos.
Sé que fa uns mesos vàrem estar molt a punt, però tornàrem a veure la manca de
diàleg. Batasuna introduí la reclamació que Navarra hi sigui present. Aquesta
era una postura que s’havia de dir sobre la taula; no prèviament a la taula de
negociació.
El que és clar és que ETA donarà suport a la conferència de pau. Ens hem de
concentrar aquí.
…………………………………………………
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/57623
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
emocionant, lúcid, propi d’una dona com tu que escolta i es compromet i respecta per damunt de tot la dignitat i la diferència. Moltes gràcies per les dades , la síntesi i , com sempre, el compromís. Una aferrada solidària i tendre.