Gàlim

L’amic Joan Olivares va guanyar el darrer Prermi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida, amb la novel·la ‘Pell de pruna’. Això ja se sabia. La novetat és que l’editorial Bromera ha decidit publicar-la amb les il·lustracions que li havia preparat Jordi Albinyana, fetes expressament per al llibre.
Una bona conjunció, independentment de l’amistat amb els autors. I un bon final per a un treball de mesos.

A banda de les il·lustracions, Jordi ha fet un gravat basat també en una escena de la novel·la que podeu vore més avall i que està a la venda a Ca les Senyoretes.

^{La imatge és una de les il·lustracions fetes per al llibre}

Mentre buscava ahir per internet una cosa que ara no ve al cas, vaig topar amb referències a una persona de cognom Albinyana de lluny de l’Olleria. Em va picar la curiositat de saber-ne coses i, després de veure’n algunes que té públiques a la xarxa, li vaig enviar un correu electrònic per si per alguna casualitat sabia si tenia avantpassats ollerians.
Donava per suposat que era possible que aquella persona no fera cas del meu mail, però la cosa no ha sigut així. Aquest matí m’ha respost amablement. Diu que no té constància d’aquesta hipotètica relació familiar amb l’Olleria, perquè pel que sap el seu avi del que té el cognom no procedia d’aquestes terres, i desconeix si els avantpassats anteriors eren d’altres llocs distints.
Amb tot, el que més m’ha agradat ha sigut una mena d’explicació que m’ha fet:de per què no té més dades familiars. Diu: ‘La família del meu avi teniem un club social "Cal Ramonet" i estaven tan atrafegats bevent i montant gresca que no varen deixar explicat enlloc
d’on venien’. Montant gresca… em sona això. Es veu que va amb l’ADN del cognom.

He trobat pel pou de Youtube aquest vídeo que diu que és de la vesprada del 24 de març. Me l’he mirat amb una certa atenció per si per una d’aquelles se’m veia el cabet o la poteta, però no. I és normal, perquè jo estava assegut sota els arcs de pedra, tan arrecerat com podia per amagar-me del vent i conservar mínimament les poques forces que em quedaven. Al cap i a la fi, allò era una treva negociada en la convalescència.

…i el que siga que s’entenga

Nota posterior: que hagen fet aquesta nit a TV3 un programa sobre els ABBA ha sigut una coincidència.

Ara mateix acabe de vore, per primera volta, una pel·lícula a través d’internet. Sense baixar-me-la ni res. Directament sobre la pantalla anaven passant les seqüències i escenes, amb unes poques paradetes ínfimes malgrat que la connexió no és res de l’altre món. Una ADSL modesta. Ho he fet per curiositat i por poder opinar si em pregunten el dia 11, que tenim preparat a Ca les Senyoretes un nou sarau precisament per parlar de la televisió a la carta via internet. Ja podeu imaginar-vos, si encara no ho sabeu, a qui hem convidat: al Vicent Partal, poca broma.
La veritat és que des del portal yendit.com ja havia vist fa poc alguns capítols de séries de televisió, però una pel·lícula mai. Fins ara havia vist capítols de Friends, una série que vaig trobar que passaven per la tele convencional els dies que vaig estar tancat a casa per qüestions de salut i que em va agradar.

It’s understandable that you’d want to know which online casinos have the finest reputation for being honest and fair if you’re looking for one to play at.

The Kahnawake Gaming Commission regulates and licenses the Joo Online Casino, making it an excellent choice for Australian players. This demonstrates that joo casino au complies with all of the stringent restrictions and criteria that have been established by this separate body.

Deposit and withdrawal methods

When it comes to deposit and withdrawal options, Joo Casino understands that individual players have different preferences. Deposits may be made via Visa, MasterCard, Neteller, Skrill, Paysafecard, and Citadel Instant Banking. Visa, MasterCard, Neteller, and Skrill are all acceptable ways of payment for withdrawals. Let us know if there’s anything we can do to assist you in the process of adding or deleting funds from your account if you have any questions or concerns.

When it comes to online casinos, it may be difficult to distinguish between those that are reputable and those that are only after your money.

When looking for an online casino, search for one with a solid track record so you don’t waste your time or money.

The Joo Casino is presently the most trusted online gaming institution. If you do business with us, you may be certain that we are fair and honest since the Curacao government has issued us a license. Besides that, we provide a wide variety of games and appealing rewards to help you get the most out of your gaming experience with us. Now is the time to join Joo Casino and find out for yourself why it’s the best place to play online!

VIP & Extras

At Joo Online Casino, our VIP & Extras team is available to help you with any questions or concerns you may have. As a result, we will do all in our power to guarantee that you are satisfied with the service you get from us in the future. Please let us know if there is anything we can do for you if there is anything that we can do for you. Thank you for choosing Joo Online Casino as your gaming destination.

Tell me the purpose of safe casino sites

You won’t have to worry about the safety of your casino gaming experiences if you play at trustworthy online casinos that have been verified and recognized by a third-party auditing body. These agencies undertake security evaluations on the games, payment systems, and servers to keep your personal information safe. On top of that, they make certain that the random number generators utilized in the games are truthful and unbiased in their operations.

• to take a risk in the hopes of receiving monetary compensation
• to take part in a broad variety of casino games
• In order to enjoy gaming in a risk-free and protected environment

Best $1 minimum deposit casinos in Australia in 2022 compiled by our team

Joo Casino is proud to be featured on our list of the best Australian online casinos for 2022 that just need a one-dollar deposit. As a player-focused online casino, we are committed to providing an exceptional gaming experience to every single one of our players, no matter how much money they choose to deposit. We provide a wide variety of games, generous bonuses and promotions, and a customer service team that is always there to help you. Join Joo Casino now and see for yourself why it is so well regarded!

More information can be found on the website.

Per sort la dita popular va fallar ahir. Durant tot el dia va bufar un ventet suau i eixut, que va anar assecant tot el paisatge rústic i urbà de l’entorn. Aquesta circumstància climatològica té com a característica que les superfícies llises i fines s’alien amb Newton i passen a ser, subtilment i traïdora, esvaroses.

La primera comprovació explícita d’ahir va ser a l’estanc de la plaça, que no es troba a la plaça però que manté el nom de quan era a la plaça de la Vila. Només entar-hi la brillantor del terra feia evident el grau de sequera que patia, i l’esvaró va ser immediat, consistent. Vaig haver de recórrer a maniobres mig atlètiques mig gimnàstiques per recuperar una perpendicularitat difusa i evitar la trompada indigna. Ho vaig aconseguir, i sembla que ningú no se’n va adonar.
El segon cas fou més suau, en una vorera excessivament llisa. Res remarcable. El tercer esvaró tampoc no té massa història, però sí que em va dur al cap això que diuen: a la de tres, o mort o pres. Encara com en aquest cas la sentència no es va complir.

Monsieur William era un home de conducta exquisida. Cap de descontrol en la seua vida fins que una nit d’agost es desburba, es deixa enlluernar per una joveneta i acaba dessagnat per dos colps de navall d’afaitar al coll. Qui li manava anar a l’avinguda 13?
La cançó està feta a quatre mans: Jean-Roger Caussimon és l’autor de la lletra i Léo Ferré va posar la música.
Ací hi ha una versió feta per Serge Gainsbourg, a qui el mateix Ferré esmenta en una cançó seua, ‘Pépée’, dedicada a una mona que tenia com a mascota. Ferré hi explica que Pépée tenia les orelles com Gainsbourg, però que ella no necessitava el wiski per dormir.
La versió té la seua gràcia, però el que no té preu ni nom és la coreografia. Diuen que algunes de les ballaores van desaparéixer misteriosament, endutes per un ataquet de vergonya. El decorat és un enigma.

Ha sigut adés quan he vist la foto que hi ha ací al costat. Correspon als actes que s’han fet aquest dilluns per a inaugurar el viver d’empreses creat a Ontinyent per la Cambra de Comerç de València i la Fundació Incyde. Hi han pres part el president de la Generalitat, l’alcaldessa d’Ontinyent, el president de la Diputació i representants de la Cambra i la fundació propietaris de l’invent.
La veritat és que m’ha sorprés vore-la, perquè tot i que no m’estranya, no me l’esperava. Què fa un sacerdot catòlic en un acte així? A vore si tant critiquem les societats islàmiques, quan al remat ací encara barregem les creences personals d’alguns polítics amb la seua funció pública.

Llàstima que la qualitat d’imatge no siga millor, perquè és una joia aquesta cançó, però la interpretació paga la pena. Ho vam gravar a Pasqua d’enguany, en un sopar a l’Heretat de Pere en què un servidor tornava a la vida social després de la baixa involuntària causada per la cel·lulitis. Ep! això que vaig tindre a la cama es diu així, no té res a vore amb Corporacion Dermoètica ni mariconoises diverses.
L’excusa del sopar? Que resulta que Botifarra coneix als de l’Heretat, que deia que feia temps que no anava… xè! la meua especialitat, organitzar saraus. En dos dies festa en dansa. És en aquestes situacions, amb el públic/companyia a tocar de Botifarra, que el socarrat amb veu de tro amistós es troba més a gust i això se li nota. No actua, canta, amb el bon acompanyament d’Emili Vera i Juanjo Blanco.
La cançó és de les que fa solatge en el record. En temps quasi immemorial, quan jo començava a interessar-me per tot això del valencià i la història i aquests desficis, l’escoltava en un radiocassette heroic que tenia per casa, en la versió d’Al Tall. Ma mare sempre em deia el mateix, que quina cançó més bonica i més antiga, que ella la recordava de sentir-la de menuda però que ja no en recordava la lletra. I això em confirmava que les coses s’estaven acabant però que encara en podíem rescatar algunes. Ja discutiríem en acabant què fer-ne.

Quan he marcat el número del seu mòbil no ho tenia previst, potser per això li ho he dit. Parlava amb el rector de la parròquia, l’únic que hi ha al poble, per dir-li que tenia dos tiquets per donar-li per al sopar de la Magdalena. ‘Per si vols vindre amb la dona o amb la xiqueta’, li he espolsat. Les centèsimes de segon que ha tardat a contestar m’han donat temps a pensar que potser me n’havia passat, que encara no hi tinc tanta confiança, però també que s’han de saber acceptar les bromes… S’ha rist.
Al final hem quedat que vindrà a sopar, però que no durà ni a la dona ni a la xiqueta perquè no quedaria bé. Toca!
Encara com s’ho ha pres a bé. Al rector anterior, un dia també per telèfon, en dir-me que es trobava un poc malament li vaig soltar: ‘que no estàs molt catòlic?’. Reconec que la broma era fàcil, però és que no ho vaig poder evitar. El seu silenci va ser eloqüent.

Efectivament, així és. El que estima la terra no la destrueix: l’aprofita fins a l’últim eixem.
A l’Olleria estan construint ara un edifici al barranc de Caputxins, en un lloc on he d’entendre que tenen permís pert fer-ho, però jo pensava que ací els barrancs eren cosa de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. L’obra l’estan realitzant en el tros de barranc que va canalitzat per una gran tuberia, a prop de la Font Vella. El que han fet ha sigut excavar un bon tros de la riba, del gran marge que hi fa el barranc, fer-li una mossa per col·locar uns pisos que quedaran com a coves. Almenys de moment, ja que als dos costats de l’edifici es manté la riba del barranc. Com si haugueren empotrat els pisos dins del marge.
La part central del barranc, en aquest tros domesticat, ara fa de carrer/carretera, i justament enfront de l’edifici en construcció hi ha unes velles naus industrials. Si imaginem que aquesta obra inaugura una època de més construccions allà, i observem com l’edifici arriba fins a l’asfalt del carrer actual, tindrem un altra via d’urbanisme tradicional: estreta i torta. Perquè si han d’afegir una vorera als dos costats de carrer, ja estem de nou com sempre, enforfoguits i amb racons.
I a tot això s’han de sumar les incomoditats que hi durà l’aigua. Al cap i a la fi és un barranc, i encara que estem passant un temps de poques pluges, allò sempre recull bona cosa d’aigua, que sol baixar amb alegria i poc de mirament. Per no parlar del moment en què se n’eixira el barranc. Per canalitzat, domesticat i civilitzat que semble, un barranc no perd els orígens, i l’aigua sempre busca el seu camí.

Una de les grans cançons de Brassens: Les passantes, ací acompanyat de Maxime Le
Forestier, sobre un poema d’Antoine Pol. Segons em van explicar,
Brassens va trobar aquest poema en un llibret adquirit en un mercat o
fira, i es va dedicar a buscar-ne l’autor, al que va localitzar quan ja
s’havia mort. De fet, a la viquipèdia francesa apareix bàsicament per ser l’autor d’aquest poema musicat.

…

Llavors, les nits de cansament
Mentre ens omplim la soledat
De fantasmes del record
Plorem els llavis absents
De totes les belles que passaren
I que no vam saber retenir.

La mort avui discreta ha vingut sense cap majúscula anunciadora. Ha entrat per sota la porta, pel badall confiat que no és a les nostres mans de tancar, i s’ha instal·lat com un mal convidat a la taula on un futur s’ha fet a banderes. De colp a repent el valor real de la vida s’ha fet present, justament per endur-se-la.
La blaüra inevitable tardarà a desaparéixer de la consciència, somorta després del dolor encés en flames que no apagaran les llàgrimes que queden en el que ara sembla el costat inservible de la vida.
Adéu, direm, i en farem un gest insuficient. Inevitable. Inajornable. I necessàriament el maleirem.

Vicent i jo havíem baixat a Xàtiva a llogar un projector de vídeo per fer la presentació del nostre muntuatge àudiovisual ‘Un passeig per l’Olleria’, fa tres legislatures. Quan vam arribar al local on tenien els aparells ens van passar a una sala per fer-nos una demostració d’uns equips que acabaven de rebre i que tenien allà per mostrar a la clientela. Un projector de la marca Barco amb una bona série d’altaveus de mides i condicions apreciables. Era només per mostrar, perquè allò era d’una qualitat superlativa i un preu directament proporcional.
Ens van dir que seiérem còmodament i que ens peparàrem per a una experiència sensacional. Van engegar els equips, i…

Encara, de tant en tant, ho recordem meravellats. No només per la versió musical: allò se sentia i es veia com si haguérem pagat l’entrada d’una de les millors butaques de la sala del concert. Van aconseguir impressionar-nos. De valent.