Gàlim

Llàstima que la qualitat d’imatge no siga millor, perquè és una joia aquesta cançó, però la interpretació paga la pena. Ho vam gravar a Pasqua d’enguany, en un sopar a l’Heretat de Pere en què un servidor tornava a la vida social després de la baixa involuntària causada per la cel·lulitis. Ep! això que vaig tindre a la cama es diu així, no té res a vore amb Corporacion Dermoètica ni mariconoises diverses.
L’excusa del sopar? Que resulta que Botifarra coneix als de l’Heretat, que deia que feia temps que no anava… xè! la meua especialitat, organitzar saraus. En dos dies festa en dansa. És en aquestes situacions, amb el públic/companyia a tocar de Botifarra, que el socarrat amb veu de tro amistós es troba més a gust i això se li nota. No actua, canta, amb el bon acompanyament d’Emili Vera i Juanjo Blanco.
La cançó és de les que fa solatge en el record. En temps quasi immemorial, quan jo començava a interessar-me per tot això del valencià i la història i aquests desficis, l’escoltava en un radiocassette heroic que tenia per casa, en la versió d’Al Tall. Ma mare sempre em deia el mateix, que quina cançó més bonica i més antiga, que ella la recordava de sentir-la de menuda però que ja no en recordava la lletra. I això em confirmava que les coses s’estaven acabant però que encara en podíem rescatar algunes. Ja discutiríem en acabant què fer-ne.