En el darrer apunt feia el meu estat de la qüestió del primer front del sobiranisme, corresponent a ERC, i ara tocaria ocupar-me del tercer, la societat civil. Abans, però, com que l’esmentat apunt ha rebut comentaris dignes de ser llegits i rellegits, m’hi referiré. El primer comentari, el d’en Rafael, m’ha agradat perquè corrobora
Un article de l’admirat Dani Solano a Poliblocs i un parell de comentaris en els dos darres apunts del bloc em fan pensar que potser és un bon moment per fer un estat de la qüestió de dos dels tres fronts sobiranistes: Esquerra (el primer) i la societat civil (el tercer). Del segon (CiU) espero
En el darrer article he trobat un comentari d’algú que menyspreava el seguiment que estic fent d’estatpropi.cat. Penso que és un error, per part d’un autodeclarat independentista, no valorar la utilitat d’aquest web. Que en vint dies s’hi hagin adherit gairebé deu mil persones ja és un indici d’èxit inqüestionable. Però ara que gràcies a
A Estapropi.cat hi ha una cursa entre dues petites poblacions per encapçalar el rànquing del percentatge més alt d’adhesions al mapa per un estat propi. De moment guanya Fulleda, on hi ha un 6 % d’independentistes, però Gallifa en té el 5 % i per tant no hi ha res decidit encara. Quin dels dos
En política, quan la distància assenta les coses és fàcil començar a notar que hi ha una generació que té un fet polític com a referència. Al voltant del procés de reforma de l’estatut estava previst que sortís una nova generació que podia haver fet de pont cap a la plena sobirania o cap a
La precampanya és a punt de donar el relleu a la campanya pròpiament dita. A Arenys de Mar, les publicacions ja han inclòs la informació electoral en els seus números de maig. L’Agenda, L’Ametlla i totes les altres inclouen abundant informació perquè tothom pugui decidir el seu vot. S’intensifica l’activitat i puja també el to
Al mapa d’estatpropi.cat ja hi ha més de 8.000 persones. En un país sense mancances democràtiques, uns estudis com els del CEO que parlen de percentatges força elevats de persones que volen un estat, bé independent bé lliurement associat, serien motiu suficient perquè el govern, davant la sola amenaça que un tribunal constitucional tingui competències
En la línia del darrer article, continuo observant la incidència que té el fet que des d’un bloc d’un indret localitzable es faci difusió del web d’estatpropi.cat. M’adono que la ciutat de Tarragona ha passat ja per davant de Mataró i d’Igualada i trobo aquest bloc, que és un punt de trobada dels seguidors independentistes
Estatpropi.cat és una proposta que continua rebent adhesions sense parar. Cada cop hi ha més municipis que se situen en el mapa, i un cop situats, el nombre d’adhesions comença a pujar. En aquest arrelament en el territori, els blocs hi tenen un paper fonamental. Artuditu i el Bloc Mil·lenari, per exemple, crec que des
El Periódico em publica avui una carta que vaig enviar la setmana passada. Llàstima que quan faig referència a l’atractiva web a través de la qual es pot visualitzar el suport creixent de l’independentisme hagin eliminat el nom de la web, que no pot ser un altre que www.estatpropi.cat. Ara que han publicat una carta
A Barcelona ja s’ha superat el miler d’adhesions. El top 10 de les ciutats continua sense canvis, amb Sabadell, Girona, Terrassa, Manresa, Lleida, Badalona, Mataró, Igualada i Tarragona. Aquesta darrera, però, amb 89 adherits, podria desaparèixer de la llista en favor de Sant Cugat del Vallès, amb 83; Vic, amb 86; Reus, amb 84, etc.,
Ahir vaig veure la pel·lícula sobre Macià protagonitzada per Abel Folk. Potser des del punt de vista cinematogràfic es podrien comentar moltes coses, però com que no sóc crític de cinema ho deixo córrer i em limito a donar-ne la impressió personal. S’agraeix que de tant en tant es facin pel·lícules com aquesta. La història
Amb moderació de Teresa Verdura, en una flamant sala d’actes de la biblioteca plena de gom a gom i amb gent dreta, divendres passat el Grup de Debat i Tertúlia va realitzar un debat amb tots set candidats. Tot i que la fotografia no és gaire bona, d’esquerra a dreta hi ha Lluís Blanchar (VIA),
Estatpropi.cat ha superat les 6.000 adhesions. El mapa és més ple cada dia. Arribarà un moment en què el conjunt dels Països Catalans seran una enorme taca amb una barreja de vermell i groc. Però aleshores caldrà baixar al detall i veure com creix el suport a un estat propi a cadascuna de les poblacions.
Amb el permís d’Hèctor López i Uriel Bertran faig la paràfrasi del títol del seu llibre sobre Montenegro per referiri-me, avui, a les eleccions escoceses. Encara no sabem quins seran els resultats finals, però està clar que a Escòcia podran decidir. I per què nosaltres no? L’Estat espanyol es deu creure tan important com la