A Barcelona ja s’ha superat el miler d’adhesions. El top 10 de les ciutats continua sense canvis, amb Sabadell, Girona, Terrassa, Manresa, Lleida, Badalona, Mataró, Igualada i Tarragona. Aquesta darrera, però, amb 89 adherits, podria desaparèixer de la llista en favor de Sant Cugat del Vallès, amb 83; Vic, amb 86; Reus, amb 84, etc., etc. Quant als pobles, a l’Argentera, que havien començat liderant els percentatges i posteriorment havien quedat relegats, ara tornen a ser els tercers amb prop d’un 3 % de suports. D’altra banda, la cursa entre Arenys de Mar i Arenys de Munt ja no és cap golejada, sinó que tots dos municipis es van succeint en petits avenços. Ara mateix Arenys de Mar té 46 adhesions (0,328 %) i Arenys de Munt en té 24 (0,311 %). Frec a frec, com veieu.
Mentre van creixent les adhesions, que per cert van molt més de pressa que les de Sobirania i Progrés en el seu moment, avui
Martínez Fraile ha hagut de demanar perdó per les seves declaracions sobre Maragall. S’admet, però no sembla que hagin estat pas una patinadeta, sinó que ho ha dit amb plena consciència. El més fàcil quan hi ha algú del pes de Pasqual Maragall que amb les seves declaracions posa el vaixell socialista a la deriva és dir que ha perdut el cap. Però no es pot oblidar que ha estat president de la Generalitat i el respecte institucional hauria de ser bàsic en el delegat de la Generalitat a Madrid. S’accepten les disculpes, però dubto que aquesta persona mereixi continuar exercint aquesta representació.
Com és que ara no es parla de la calçotada d’en Martínez Fraile? El temps demostrarà que les paraules de Vendrell no van ser cap animalada, que un acord ERC-CiU és una de les opcions més viables per superar l’escull de l’autogovern i anar a la plena sobirania. Però d’allò convenia fer-ne escàndol, convenia presentar ERC com un partit immadur. En canvi, del reguitzell de pífies que surten del PSC aviat tothom se n’oblida. Ja ningú parla d’en Bolaño. Sí, ja sé que també es va haver de disculpar, però això que tanta gent s’hagi de disculpar no vol dir altra cosa: el pensament hi és. Sura de manera intermitent, però preocupa que sempre hi sigui.