Blog d'en Xavier Mir

Amb moderació de Teresa Verdura, en una flamant sala d’actes de la biblioteca plena de gom a gom i amb gent dreta, divendres passat el Grup de Debat i Tertúlia va realitzar un debat amb tots set candidats. Tot i que la fotografia no és gaire bona, d’esquerra a dreta hi ha Lluís Blanchar (VIA), Oriol Ferran (ICV), Ramon Vinyes (PSC), Teresa Verdura (moderadora), Miquel Rubirola (CiU), Joaquim Ponsarnau (ERC), Rosa Zaragoza (PP) i Xurde Rocamundi (Ciutadans).

Tal com comentàvem a la sortida, aquests debats s’han de fer (per la qual cosa felicito els organitzadors i els animo a continuar la feina), però no fan que ningú dels assistents canviï el sentit del seu vot. Els qui hi érem, pel fet de ser-hi, demostrem tenir interès en la qüestió del govern municipal, i això se sol traduir en una decisió presa. Hi pot haver alguna excepció, però la majoria escoltàvem els candidats amb el vot decidit. Això vol dir que si un candidat no estava gaire fi no ha de patir per haver perdut vots (com pot passar en un debat televisat) i que si un altre estava molt inspirat, tampoc s’ha de pensar que ha fet un tomb a la precampanya. Indiferència, doncs? Tampoc és això. La gent que no hi va poder ser pregunten als altres quina impressió en van treure i aquí és on l’opinió pública comença a funcionar.

Xavier Febrer promet en l’apunt d’ahir del seu bloc una valoració del debat. Ahir va ser a Tarragona per parlar de participació ciutadana, un aspecte clau que ha pesat molt en la seva decisió d’anar a llistes. També té bloc el representant del VIA Lluís Blanchar, que ha penjat un article aclarint la posició del seu partit respecte de Ràdio Arenys. Al debat de divendres va dir que calia plantejar si es volia destinar una part tan substancial del pressupost municipal a l’emissora o a altres coses que es poguessin fer; algú va entendre que el VIA proposava tancar Ràdio Arenys i la rèplica ho va aclarir. Ràdio Arenys és sovint objecte de debat perquè algunes persones opinen que representa una despesa molt forta per al municipi. Un tercer polític amb bloc, Oriol Ferran, fa també un breu comentari i afegeix una fotografia més bona que la que teniu aquí (no costa gaire).

Al web de Ramon Vinyes, cap de llista pel PSC, hi trobem una breu nota sobre el debat, en tercera persona i molt breu, però val més això que res. La nota fa referència al transport interurbà, un tema força tractat durant l’acte. Precisament arran d’això es va produir un dels moments curiosos de la nit. Oriol Ferran denunciava la desatenció del consistori en aquest punt i ho contrastava amb la disponibilitat de l’Ajuntament d’Arenys de Munt. Rubirola ho va desmentir i Ferran va replicar "en representació de l’Ajuntament d’Arenys de Munt", però les cometes no li van estalviar una nova crítica de Rubirola per atribuir-se aquesta representació indeguda. Tornant a Ramon Vinyes, però, és un dels candidats en qui es va notar més la dificultat de sintetitzar. Teresa Verdura va demanar en una primera intervenció que cada candidat exposés el punt clau i alguns es van dedicar a desplegar el programa, entre ells, molt especialment, Vinyes.

De Miquel Rubirola em va sorprendre que reconegués que el seu partit ha defraudat algunes persones. Va demanar que els tornessin a fer confiança, i a l’instant, entre el públic, i des de la meva posició al darrere de tot, vaig sentir un no rotund i un cap que negava enèrgicament. Això, després de saber en una altra ocasió que Rubirola preveu obtenir entre 6 i 7 regidors. També és cert que això pot formar part d’una estratègia defensiva. Rubirola, en una roda de premsa convocada quan Blanchar va deixar el govern, va assegurar que la moció de censura era un fet i que els seus dies com a alcalde estaven comptats. Com és evident, ha acabat el mandat. A vegades fa l’efecte que vol jugar a cert efecte mediàtic, que vol entrar en el joc de les impressions i les reaccions. Ara potser vol, reconeixent els errors i fent penitència, neutralitzar les actituds dures contra ell, però crec que l’estratègia no és adequada per a un municipi, on les xarxes de relacions personals són més denses i aquestes estratègies incideixen menys.

Amb permís dels lectors, no diré res (més enllà del que estic escrivint) sobre el candidat de Ciutadans, que cada vegada que va intervenir es va retratar. Només calia veure les reaccions d’incredulitat, cansament o indignació tant del públic com de la resta de candidats. Tots sabem què vol Ciutadans. Tenen un patró i l’apliquen a tots els municipis de la mateixa manera. Però Rocamundi té el problema afegit que no sap res d’Arenys de Mar ni de l’administració pública i a més no sembla que això el preocupi. El programa de cultura es redueix a un premi literari bilingüe per Sant Jordi. Bona part de les propostes cauen fora de l’àmbit competencial dels ajuntaments. I per acabar, la broma aquesta dels polítics professionals. L’alcaldable diu que el seu partit està format per ciutadans i no per polítics professionals. Algú em sap explicar què és un polític professional en un ajuntament? És professional aquell que cobra per fer una feina? Vol dir que renunciarà al seu sou de regidor si arriba a entrar?

No pretenc fer una crònica detallada del debat. Em deixo coses, ho sé. Però els si entre els lectors hi ha persones que van assistir al debat, poden deixar comentaris per completar l’article.