Blog d'en Xavier Mir

Al mapa d’estatpropi.cat ja hi ha més de 8.000 persones. En un país sense mancances democràtiques, uns estudis com els del CEO que parlen de percentatges força elevats de persones que volen un estat, bé independent bé lliurement associat, serien motiu suficient perquè el govern, davant la sola amenaça que un tribunal constitucional tingui competències per tombar la decisió d’un poble, davant les reticències de l’Estat en el desplegament de l’estatut i davant el debat polític desfermat per un expresident de la Generalitat, prengués seriosament en consideració la possibilitat de donar veu al poble perquè decideixi lliurement el seu futur polític. Però dels tres partits que formen el govern, només un n’és partidari, l’altre es reserva el dret però no se sap si vol exercir-lo i el tercer continua decidit a mirar a una altra banda.

Per això la societat civil no para de generar iniciatives i actes que reclamen aquest debat, el darrer dels quals ha estat el d’Òmnium. Per això hi ha en marxa la recollida de signatures de Decideixo decidir. Per això s’ha creat estatpropi.cat. Perquè si no som nosaltres els qui pressionem per poder exercir el dret de decidir, el govern no farà ni un gest; el partit majoritari, el PSC, no ho vol. De moment ja en som més de vuit mil, però en serem més, molts més. Ara bé, la pregunta és: quants n’hem de ser perquè Montilla ens faci cas?

Ho dic seriosament. A partir de quina xifra el govern consideraria justificada i necessària una consulta popular pel dret de decidir? Ens continuaria negant aquest dret encara que fóssim quatre milions de persones? Es pot governar contra la voluntat d’un poble? Doncs bé, segurament no arribarem a ser-ne quatre milions perquè la implantació d’ús d’internet es troba en el 50 % de la població aproximadament. Però m’agradaria que el president de la Generalitat es prengués seriosament aquesta pregunta i que donés una resposta. I en aquest punt m’agradaria trobar la complicitat dels mitjans de comunicació. Jo ho tinc molt difícil per aconseguir ni tan sols fer-li arribar la pregunta, però alguns mitjans ho podrien fer. Quan algun periodista tingui ocasió d’entrevistar el president de la Generalitat, o potser el portaveu del govern, que li pregunti, si us plau, si té coneixement d’aquesta iniciativa i quanta gent s’ha de situar al mapa perquè es pugui fer una consulta real i vinculant. Cinc-centes mil? Un milió? Dos milions? Sigui just i sigui sincer, president. No faci com Rodríguez Zapatero. No ens digui un milió i que quan hi arribem hagi canviat d’opinió i en siguin dos. I si no ens diu res, sàpiga que la xifra anirà pujant, inexorablement. Li queda molta legislatura. Vol assumir el lideratge del país com li correspon o prefereix passar a la història com el president tap que ni fa ni deixa fer?