Blog d'en Xavier Mir

En política, quan la distància assenta les coses és fàcil començar a notar que hi ha una generació que té un fet polític com a referència. Al voltant del procés de reforma de l’estatut estava previst que sortís una nova generació que podia haver fet de pont cap a la plena sobirania o cap a una obertura real a la pluralitat de l’Estat espanyol. Si la història s’hagués aturat en el 30 de setembre, segurament aquest seria el referent. Totes les sensibilitats polítiques de l’arc parlamentari tret del PP aconsegueixen posar-se d’acord malgrat les diferències i del Parlament en surt un text destinat a ser el referent d’una generació. Però hores d’ara és prou clar que això no ha funcionat.

Allò que podia haver estat la Generació 30-S s’ha convertit en la Generació ZP. El president del govern espanyol, efectivament, ha marcat una fita en la història recent del Principat en haver faltat a la paraula donada. Ha balafiat (per emprar un mot apadrinat per Carod) una oportunitat d’or i ens ha clavat, a tots plegats, un cop de porta als morros. Al costat d’això, la ridícula petitesa d’un PSC saltant a l’altra banda del taulell l’endemà mateix per dir que esmenarien el text representa la miopia del subordinat i poc més.

Però si no som la Generació ZP serem la Generació TC, aquella que veurà com malgrat la insuficiència del text final, encara arriba un Tribunal Constitucional maldestre, decidit a treure independentistes de sota les pedres, i li clava el cop de gràcia. El que hauria pogut ser una identificació en positiu acabarà essent en negatiu, per desmarcar-se’n, per desafecció. I la contribució del mateix expresident Pasqual Maragall haurà estat decisiva en la construcció de l’imaginari col·lectiu d’aquesta generació.

La situació post-estatut és ara la que és i les opcions d’aconseguir més autogovern respectant les regles del joc de l’Estat espanyol s’han acabat. A alguns ja els anirà bé anar tirant i dissimular; d’altres potser voldran desenterrar l’estatut del 30-S amb l’únic objectiu de donar allargues al debat de l’autodeterminació, i mentre la societat civil espera temps millors per al sentit comú dels representants polítics, continua fent camí. Estatpropi.cat és a punt d’arribar a les 8.000 adhesions. I la signatura d’Artur Mas, segons es pot llegir a El Debat, és la número 53.056 a demanar el traspàs de la competència de convocar referèndums.

En l’àmbit de l’opinió, avui no m’estic de recomanar l’article de Jaume Renyer reproduït al seu bloc.